From Wikipedia, the free encyclopedia
L'emulació (en anglès Emulation) és una estratègia de preservació digital utilitzada per evitar la pèrdua d'informació que es produeix a causa de l'obsolescència de l'entorn digital, assegurant d'aquesta manera que els recursos actuals estiguin disponibles i siguin accessibles en un futur.
De manera general, l'emulació consisteix en la possibilitat de poder recrear l'aparença i la funcionalitat originals d'un objecte digital mitjançant la utilització d'aplicacions que emulin o imitin el funcionament dels programes originals amb els quals van ser creats quan aquests ja es troben obsolets i desfasats. És a dir, l'emulació permet recrear un entorn tècnic requerit per a poder veure i utilitzar una col·lecció digital, independentment del programa original amb el que es podia visualitzar, i treballar aquesta col·lecció.
L'emulació és considerada una de les tècniques més riques i prometedores per a garantir la longevitat dels objectes digitals, ja que combina elements de software i hardware per a reproduir en un context diferent a l'original les característiques essencials de l'arxiu digital. A més, a diferència d'altres tècniques de preservació digital com la migració de dades, permet i garanteix la recuperació del document original sense que aquest estigui alterat degut al procés portat a terme durant la preservació.
En l'informe Avoiding technological quicksand de Jeff Rothenbgerg, el primer a proposar aquesta tècnica de preservació de recursos d'informació digital, argumentava que l'emulació era l'única manera capaç –almenys en teoria– de garantir la conservació de les dades junt amb els seus elements essencials, en el que es refereix tant a la seva aparença com a la seva funcionalitat "de manera coherent, automàtica i homologable per a diferents tipus de documents".[1]
L'estratègia de l'emulació necessita dos elements bàsics: un nou software (programa) i un emulador de codi, que traduirà els codis i les instruccions des de l'antic entorn digital perquè s'executi correctament el nou. Per a crear un emulador, cal analitzar les característiques del software original amb la finalitat d'esbrinar de què està fet i de quina manera funciona. En aprofundir en aquest estudi, es poden entendre, modificar i millorar les característiques del software.
L'estratègia de l'emulació, doncs, implica:
Qualsevol document digital, en conjunt amb el seu entorn informàtic, parteix de:
Per tant, el procés de l'emulació consisteix en:
Anotació | Encapsulació | Transliteració | Emulació |
---|---|---|---|
Crear explicacions sobre el context del document i sobre com fer servir l'encapsulació. | Construir una estructura lògica que contingui tots els elements citats. | Actualitzar periòdicament les anotacions per a mantenir-les intel·ligibles. | Obrir l'encapsulació, crear l'emulador i fer-lo funcionar en un futur. |
Un emulador és un programari que permet executar programes d'ordinador en una plataforma diferent d'aquella per la qual van ser creats en un principi. No és un simulador, ja que l'emulador permet modelar de forma precisa les característiques i les funcionalitats del programari.
L'any 2000, Rothenberg va resumir el que calia fer per a desenvolupar un sistema operacional:[2]
Els principals beneficis d'aquesta estratègia de preservació de recursos d'informació digital són:
Els principals inconvenients d'aquesta estratègia de preservació de recursos d'informació digital són:
Per tal d'il·lustrar l'ús d'aquesta tècnica i a tall d'exemple, podem trobar a la realitat els següents casos que es mostren a continuació:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.