jurista i polític falangista From Wikipedia, the free encyclopedia
Emilio Lamo de Espinosa y Enríquez de Navarra (València, 3 de gener de 1914 - Madrid, 11 de maig de 1985) va ser un jurista i polític falangista espanyol.
Va néixer a València el 3 de gener de 1914,.[1][2] Militant «camisa vieja» de Falange, en la que havia entrat a militar en 1935,[3] va ser sorprès pel cop d'estat del 18 de juliol de 1936 a Madrid.[4] Va fugir de la zona republicana cap a França, re-entrant a Espanya en 1937 per a passar a combatre en el bàndol franquista com a alferes provisional.[4] Exercí de governador civil de la província de Màlaga entre juny de 1941 i agost de 1945, substituint José Luis Arrese.[5] Exercí la subsecretaria d'Agricultura entre 1945 i 1951.[5]
Conseller nacional, i director de l'Instituto de Estudios Políticos (IEP) entre 1956 i 1961, Nicolás Sesma Landrin el considera representant de la facció del legitimisme francofalangista dins de l'IEP.[6] També va ser procurador a les Corts franquistes entre 1943 i 1971.[7] Descrit per Álvaro de Diego com un «convençut joseantoniano»,[4] i com a «brillant eminència gris» de José Luis Arrese,[8] col·laborà amb Jesús Fueyo, Manuel Fraga i Carlos Ollero Gómez en la redacció de l'avantprojecte de la Llei de Principis Fonamentals del Movimiento, encarregat a l'IEP prr Arrese.[3]
Lamo de Espinosa, que va ostentar els títols nobiliaris de xii marquès de Mirasol, baró de Frignani i Frignestani,[5] va ser pare d'Emilio i Jaime.[9]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.