Emil Gabriel Warburg

Emil Gabriel Warburg (9 març 1846, Altona, Hamburg, Confederació Germànica - 28 juny 1931, Gut Grunau, Baviera, República de Weimar) fou un físic alemany,^[1] pare del bioquímic i metge Otto Heinrich Warburg (1883-1970) guanyador del premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1931.

Emil Gabriel Warburg

Nom original	(de) Emil Warburg
Biografia
Naixement	9 març 1846 Altona (Alemanya)
Mort	28 juliol 1931 (85 anys) Bayreuth (Alemanya)
Sepultura	Cementiri de Bayreuth
Residència	Alemanya
Religió	Luteranisme
Formació	Universitat Humboldt de Berlín Universitat de Heidelberg
Director de tesi	Heinrich Gustav Magnus i August Kundt
Activitat
Camp de treball	Física, teoria cinètica molecular, conductància, radiació tèrmica, ferromagnetisme i Fotoquímica
Lloc de treball	Friburg de Brisgòvia
Ocupació	físic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Friburg de Brisgòvia Universitat Humboldt de Berlín Physikalisch-Technische Bundesanstalt
Membre de	Acadèmia Prussiana de les Ciències Reial Societat d'Arts i Ciències de Göteborg Acadèmia Bavaresa de Ciències Burschenschaft Allemannia zu Heidelberg (en)
Alumnes	James Franck
Carrera militar
Conflicte	guerra franco-prussiana
Participà en
1911	Primer Congrés Solvay
Obra
Estudiant doctoral	Georg Meyer (en) , Clemens Schaefer, Edgar Meyer, Heinrich Greinacher, Erich Regener i James Franck
Família
Família	Warburg family (en)
Fills	Otto Heinrich Warburg
Premis
(9 març 1926)  Adlerschild des Deutschen Reiches (1912)  Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts

Vida

Warburg estudià química i física a la Universitat de Heidelberg amb Robert Bunsen (1811-1899) Hermann von Helmholtz (1821-1894) i Gustav Kirchhoff (1824-1887), i física a la Universitat de Berlín amb Gustav Magnus (1802-1870) i August Kundt (1839-1894). El 1867 es doctorà sota la direcció de Magnus i el 1870 esdevingué professor (Privatdozent) de la Universitat de Berlín. Dos anys després passà a la Universitat d'Estrasburg com a professor extraordinari. El 1876 fou nomenat professor de física de la Universitat de Friburg. El 1895 es traslladà a la Universitat de Berlín succeint August Kundt. Fou nomenat president del Physikalisch-Technische Reichsanstalt el 1905. Es retirà el 1922.^[1]

Obra

Col·laborà amb Kundt, que era professor ordinari a Estrasburg, i publicaren importants articles, com ara un sobre la fricció i conducció de la calor en gasos diluïts, i sobre la calor específica del mercuri. A la Universitat de Friburg hi descobrí i explicà el fenomen de la histèresi als materials ferromagnètics. A Berlín estudià el fenomen de la conducció elèctrica, la radiació, les reaccions fotoquímiques i fou el primer a explicar l'efecte Stark el 1913 aplicant el model atòmic de Niels Bohr.^[1]

Referències

1. Mehra, J. The Golden Age of Theoretical Physics: (Boxed Set of 2 Volumes). World Scientific, 2001, p. 376-377. ISBN 9789814492850.