Embonui

Embonui és un poble del terme municipal de Soriguera, de la comarca del Pallars Sobirà, dins del territori de l'antic municipi de Soriguera.

Embonui

Tipus	entitat singular de població
Localització
42° 23′ 59″ N, 1° 09′ 00″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Pallars Sobirà
Municipi	Soriguera
Població humana
Població	20 (2023)
Geografia
Altitud	1.117,2 m
Dades històriques
Festa patronal	Primer cap de setmana de setembre
Codi INE	25208000300
Codi IDESCAT	2520810003800

Està situat a l'extrem nord del terme municipal, a prop i al sud-est de Sort i al nord-oest de Vilamur.

Formen el poble^[1] Cal Josep, Ca l'Ametlló, Cal Cameta i Cal Torà.

Etimologia

Segons Joan Coromines,^[2] Embonui és un topònim d'origen cèltic, afí a d'altres existents a la zona d'Aquitània. Es tracta de l'arrel Senipon-, amb l'afegitó del sufix -ui, molt present a topònims pirinencs. Coromines no dona el significat d'aquests ètims.

Història

Edat moderna

El 1553 Bonui enregistrava 2 focs civils i cap d'eclesiàstic^[3] (uns 10 habitants).

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article breu del seu Diccionario geográfico...^[4] a Embonui (Embonuy). Diu Madoz que és un llogaret que depèn de Vilamur, situat en el vessant d'una muntanya molt alta. La combaten tots els vents, especialment els del nord i de l'oest, i el seu clima és fred; produeix comunament inflamacions i pulmonies. Tenia en aquell moment 6 cases i l'església de Santa Eugènia, annexa de la parròquia de Vilamur. Les terres són fluixes, muntanyoses i pedregoses. S'hi collia blat, sègol, patates i fenc. S'hi criaven ovelles, vaques i mules, i hi havia caça de perdius, conills i llebres. Els seus habitants es comptabilitzaven amb Vilamur.

Demografia[5]

Evolució demogràfica

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2011
21	23	28	18	16	18	14	13	13	13	13	9	12	12	12

Referències

1. Montaña 2004.
2. Coromines 1995.
3. Pere Ametlla i Bernat Ergullós. Iglésies 1981, p. 74.
4. Madoz 1845.
5. pàgina web Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del 14.08.2009.

Bibliografia

• Coromines, Joan. «Embonui». A: Onomasticon cataloniae. IV D - J. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-825-3.
• Lluís, Joan. El meu Pallars. Volum II. El Pallars Sobirà, 1a part. Barcelona: Editorial Barcino, 1961 (Tramuntana, 7). ISBN 84-7226-118-2.
• Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
• Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.
• Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Soriguera». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

Enllaços externs

• Embonui en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya