Embonui

Embonui és un poble del terme municipal de Soriguera, de la comarca del Pallars Sobirà, dins del territori de l'antic municipi de Soriguera.

Embonui

Localització
42° 23′ 59″ N, 1° 09′ 00″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Pallars Sobirà
Municipi	Soriguera
Població humana
Població	20 (2023)
Geografia
Altitud	1.117,2 m
Dades històriques
Festa patronal	Primer cap de setmana de setembre
Codi INE	25208000300
Codi IDESCAT	2520810003800

Està situat a l'extrem nord del terme municipal, a prop i al sud-est de Sort i al nord-oest de Vilamur.

Formen el poble^[1] Cal Josep, Ca l'Ametlló, Cal Cameta i Cal Torà.

Etimologia

Segons Joan Coromines,^[2] Embonui és un topònim d'origen cèltic, afí a d'altres existents a la zona d'Aquitània. Es tracta de l'arrel Senipon-, amb l'afegitó del sufix -ui, molt present a topònims pirinencs. Coromines no dona el significat d'aquests ètims.

Història

Edat moderna

El 1553 Bonui enregistrava 2 focs civils i cap d'eclesiàstic^[3] (uns 10 habitants).

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article breu del seu Diccionario geográfico...^[4] a Embonui (Embonuy). Diu Madoz que és un llogaret que depèn de Vilamur, situat en el vessant d'una muntanya molt alta. La combaten tots els vents, especialment els del nord i de l'oest, i el seu clima és fred; produeix comunament inflamacions i pulmonies. Tenia en aquell moment 6 cases i l'església de Santa Eugènia, annexa de la parròquia de Vilamur. Les terres són fluixes, muntanyoses i pedregoses. S'hi collia blat, sègol, patates i fenc. S'hi criaven ovelles, vaques i mules, i hi havia caça de perdius, conills i llebres. Els seus habitants es comptabilitzaven amb Vilamur.

Demografia[5]

Evolució demogràfica

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2011
21	23	28	18	16	18	14	13	13	13	13	9	12	12	12

Referències

1. Montaña 2004.
2. Coromines 1995.
3. Pere Ametlla i Bernat Ergullós. Iglésies 1981, p. 74.
4. Madoz 1845.
5. pàgina web Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del 14.08.2009.

Bibliografia

• Coromines, Joan. «Embonui». A: Onomasticon cataloniae. IV D - J. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-825-3.
• Lluís, Joan. El meu Pallars. Volum II. El Pallars Sobirà, 1a part. Barcelona: Editorial Barcino, 1961 (Tramuntana, 7). ISBN 84-7226-118-2.
• Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
• Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.
• Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Soriguera». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

Enllaços externs

• Embonui en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya