La legalitat dels comicis fou discutida, amb grups oficials de monitoreig donant informacions contradictòries. Alguns informaren que les eleccions estaven sent lliures i justes, mentre que altres afirmaren que no tots els candidats havien rebut una cobertura mediàtica igualitària i que l'oposició al Kremlin havia estat injustament tractada. Els grups d'inspecció i monitoreig van trobar altres irregularitats.[3] El grup europeu de monitoreig d'eleccions PACE qualificà l'elecció com a "ni lliure, ni justa".[4]
El grup de monitoreig d'eleccions de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) rebutjà monitorar els comicis degut al que qualificaren com a "severes restriccions als seus observadors per part del govern rus", acusació que aquest rebutjà de manera vehement qualificant la decisió d'"inacceptable".[5]