Remove ads
Les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872 foren convocades el 3 d'abril de 1872 sota sufragi universal masculí. Foren les segones eleccions convocades durant el breu regnat d'Amadeu I,[1][2] a causa de la divisió interna del Partit Progressista que provocà la seva divisió en dues forces polítiques, el Partit Radical dirigit per Manuel Ruiz Zorrilla i el Partit Constitucional dirigit per Práxedes Mateo Sagasta, que incorporarà alguns membres de la Unió Liberal de Francisco Serrano Domínguez.[3]
| Tipus | eleccions generals espanyoles  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 3 abril 1872 | ||
| Estat | Espanya | ||
| Jurisdicció | Espanya | ||
| Càrrec a elegir | diputat al Congrés del Sexenni Democràtic senador al Senat espanyol | ||
En total foren escollits 391 diputats, endemés dels 11 de Puerto Rico i 18 de Cuba. Els Progressistes es presentaren en coalició amb els conservadors i varen guanyar les eleccions. Els federals de Pi i Margall van quedar segons (es van abstenir els federalistes intransigents). Fou nomenat president del Congrés dels Diputats el conservador Antonio de Ríos Rosas, i president del Senat Francisco Santa Cruz.[4]
Práxedes Mateo Sagasta fou nomenat cap de govern, però l'esclat de la Tercera Guerra Carlina el 15 d'abril va dificultar les tasques de govern,[5] i fou substituït per Francisco Serrano Domínguez el 26 de maig. El 13 de juny, però, també va dimitir i fou nomenat cap de govern Manuel Ruiz Zorrilla, qui davant la impossibilitat de formar govern estable va convocar noves eleccions per al 24 d'agost de 1872.
Remove ads
| ← Eleccions generals espanyoles, 3 d'abril de 1872 → | ||||||
| Partit | Escons | Líder | ||||
Coalició Conservadora-constitucional
|
236 129 82 25 |
Práxedes Mateo Sagasta | ||||
| Partit Republicà Democràtic Federal | 52 | Francesc Pi i Margall | ||||
| Partit Radical | 42 | Manuel Ruiz Zorrilla | ||||
| Comunió Catòlico-Monàrquica | 38 | Cándido Nocedal | ||||
| Partit Moderat | 11 | Alejandro Mon y Menéndez | ||||
| Independents | 3 | |||||
| No establerts | 9 | |||||
Catalunya
- Barcelona
- Víctor Balaguer i Cirera (partit Constitucional)
- Rafael Boet i Moreu
- Tomàs Fàbregas
- Antoni Ferratges de Mesa i Ballester (Partit Constitucional)
- Estanislau Figueras i de Moragas (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Frederic Gomis i Mestre (Partit Constitucional)
- Antonio González Llorente
- Francesc d'Assís Madorell i Badia (Partit Constitucional)
- Josep Maluquer i de Tirrell (Partit Constitucional)
- Joan Martí i Torres (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Francesc Pi i Margall (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Frederic Pons i Montells (Partit Constitucional)
- Francesc Puigjaner i Gual (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Luis de Ramón
- José de Rates
- Eduard Reig i Carreras (Partit Constitucional)
- Ignacio Sabater Arauco
- Santiago Soler i Pla (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Girona
- José Álvarez Mariño (Partit Constitucional)
- Ricardo Ayuso Espinosa
- Joan Fabra i Floreta (Partit Constitucional)
- José López del Castillo
- Práxedes Mateo Sagasta (Partit Constitucional)
- Antonio Orense y Lizaur
- Albert de Quintana i Combis (Partit Constitucional)
- Alexandre de Roca i Blanc
- Lleida
- Bonaventura Agulló i Prats
- Ramon Ferrer i Iglesias
- Francisco Martínez Brau (conservador)
- Manuel Sánchez y García
- Ramon Tagle
- Josep Teixidó i Jové
- Pere Antoni Torres i Jordi (Partit Constitucional)
- Tarragona
- Buenaventura Abarzuza Ferrer (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Francesc Xavier Calbó i Trillas (Partit Constitucional)
- Ramon Grau i Prats
- Magí Lladós i Rius (Partit Constitucional)
- Buenaventura Oriol y Salvador, marquès de Casa Oriol (Comunió Catolicomonàrquica)
- Joaquim Piñol i Navàs (Partit Constitucional)
- Marià Rius i Montaner (Partit Constitucional)
- Fermín Villamil y Cancio
Illes Balears
- Joaquim Fiol i Pujol (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Teodor Làdico i Font (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Antoni Palau de Mesa (Unió Liberal)
- Eusebi Pascual i Orrios
- Marià de Quintana i Ramon (Partit Radical)
- Ignasi Vidal i Bennàsar (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Antoni Villalonga Pérez (Partit Republicà Democràtic Federal)
País Valencià
- Alacant
- José Luis Albareda y Sezde (Unió Liberal)
- José Amat y Sempere (Unió Liberal)
- Federico Bas Moró (Conservador)
- José Bas Moró (Conservador)
- Tomás Capdepón Martínez (Partit Constitucional)
- Buenaventura Carbó y Alcoy
- Emilio Castelar y Ripoll (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Mariano Cazurro García
- Gregorio Cruzada Villaamil (Partit Constitucional)
- José María Fernández de la Hoz Gómez
- Castelló
- València
- Vicente Chapa Olmos (Partit Constitucional)
- José Antonio Guerrero Ludeña (Partit Republicà Democràtic Federal)
- Luis de Molini Martínez (Partit Radical)
- Juan Francisco Parras
- Josep Peris i Valero (Partit Constitucional)
- Domingo Ripoll y Gimeno (Partit Radical)
- José Ros y Escoto (Partit Constitucional)
- Joaquín Rosell y Gil (Partit Radical)
- Trinitario Ruiz Capdepón (Partit Constitucional)
- José Emilio de Santos
- Josep Soriano i Plasent (Partit Radical)
- Josep Cristòfol Sorní i Grau (Partit Republicà Democràtic Federal)
- José Trechuelo y Vida
- Enrique Villarroya Llorens (Partit Constitucional)
- Pelegrí Vitoria i Gosálbez
Remove ads
Remove ads
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
Remove ads