El somni del pavelló vermell
novel·la xinesa del segle XVIII From Wikipedia, the free encyclopedia
novel·la xinesa del segle XVIII From Wikipedia, the free encyclopedia
El somni del pavelló vermell (xinès tradicional: 紅樓夢, xinès simplificat: 红楼梦, pinyin: Hónglóumèng), també conegut com El somni de la cambra roja o El somni de la mansió roja o La història de la pedra, és una obra mestra de la literatura xinesa i una de les quatre grans novel·les clàssiques xineses, junt amb Viatge a l'Oest (西遊記; Xīyóu jì), Marge d'Aigua (水滸傳; Shuǐhǔ Zhuàn) i el Romanç dels Tres Regnes (三國演義; Sānguó yǎnyì).
Va ser escrita a mitjans del segle xviii durant la dinastia Qing i és atribuïda a Cao Xueqin (xinès: 曹雪芹). Es creu que la novel·la és semiautobiogràfica i que narra la vida de la família de Cao. Segons l'autor explica en el primer capítol, aquesta vol ser un homenatge a les dones que conegué en la seva joventut: amigues, parentes i criades.
La novel·la és important no tan sols per la gran quantitat de personatges que hi apareixen (la majoria dones) i el seu component psicològic, sinó també per les seves descripcions detallades i minucioses sobre la vida i les estructures socials de l'aristocràcia xinesa del segle xviii. L'obra fou publicada de manera anònima degut a la forta censura literària de les dinasties Ming i Qing, essent coneguda l'autoria de Cao Xueqin amb posterioritat.
Els nombrosos estudiosos de la novel·la s'agrupen sota una branca anomenada Rojologia. Molts assenyalen l'obra com el punt culminant de la literatura clàssica xinesa.
La novel·la, escrita en xinès vernacle (baihua) i no en xinès clàssic (wenyan), és una de les obres que va establir la legitimitat de l'expressió vernacla. El seu autor domina el xinès clàssic, amb parts escrites en un erudit semi-wenyan, i la poesia xinesa. Les converses de la novel·la van ser escrites en un dialecte mandarí de Pequín que es convertiria en la base de la parla del xinès modern, amb influències de mandarí de Nanjing, on vivia la família de Cao al principis de 1700.
La novel·la normalment és anomenada Hung Lou Meng o Hong Lou Meng (红楼梦), literalment "Somni de la cambra vermella". "Cambra vermella" és una expressió referida a la cambres on les filles de famílies benestants vivien protegides.[1] Es refereix a un somni que Baoyu va tenir, estant en un "cambra vermella", on el destí de molts dels personatges femenins es determinaven. "Cambra" de vegades es tradueix com a "mansió" a causa de la dimensió de la paraula xinesa "楼". Es creu que l'abandonament de l'atmosfera i el sabor de la paraula "cambra", d'acord amb Zhou Ruchang, és un error en la traducció.[2][3]
El nom de la família "贾", és homònim amb un altre caràcter xinès, "假", que significa fals, fictici o simulat. Per tant, Cao Xueqin suggereix que la família de la novel·la és alhora una reflexió realista i una ficció o un "somni" que reflecteix la seva pròpia família.
La novel·la ofereix un detallat i episòdic relat de les dues branques de la família Jia, els Rongguo (荣国府) i els Ningguo (宁国府), que resideixen en dos grans complexos familiars adjacents compostos a la capital. Els seus avantpassats foren distingits amb grans honors, arribant a ésser anomenats ducs. La novel·la s'inicia situant les dues branques familiars al capdamunt de l'elit aristocràtic de la capital. La novel·la segueix l'esdevenir de la família Jia, girant entorn de les vivències d'una trentena de personatges principals i vora uns quatre-cents de secundaris. L'autor ens descriu, amb gran riquesa, i en un gran estil naturista, el gran poder, influencia i riquesa de les branques familiars, descrivint, magistralment, el declivi d'aquestes, relatant la pèrdua de poder i influencia fins a caure en desgràcia a ulls de l'emperador, el qual expropia i arrasa les seves mansions.
En el prefaci de la història, l'autor ens presenta una pedra conscient, abandonada per la Deessa Nüwa quan fou enviada al cel força temps enrere. La pedra demana a un sacerdot taoista i a un monjo budista que la portin a veure món. La Pedra i l'Assistent de la Deessa (神瑛侍者) resten separats però relacionats (mentre que en les versions Chenggao es fusionen).
El personatge principal, Jia Baoyu (el nom significa literalment "preciós de jade"), és l'hereu dels adolescents de la família, una reencarnació de l'Assistent de la Deessa. La Perla de Flors carmesí (绛珠仙子) s'encarna en el malaltissa cosina de Baoyu, l'emocional Lin Daiyu. Baoyu està predestinat a casar-se amb una altra cosina: Xue Baochai, de gran empenta i convicció. Aquest triangle amorós és la trama més coneguda de la novel·la envoltada pel declivi familiar. Les dues cosines, s'han interpretat com a dues meitats del model de dona de Cao Xueqin, els atributs que li manquen a una són presents en l'altre.
El somni del pavelló vermell conté un extraordinàriament llarg nombre de personatges. Al voltant d'una trentena dels quals són considerats personatges principals i presenta vora quatre-cents personatges secundaris.[4] El protagonista masculí és en Jia Baoyu. Mentre que els personatges femenins prenen gran protagonisme en el transcurs de la novel·la i són sovint mostrades com a persones més capaces que les seves contrapartides masculines. Els noms dels servents i buròcrates són referits segons la pronunciació pinyin original i la traducció feta per David Hawkes.
La presència d'homònims és una de les característiques de la novel·la. Cao Xueqin juga amb la riquesa de l'idioma per tal d'incloure dobles lectures i significats a diferents llocs i personatges, dotant, a dits llocs i personatges, d'especials significats. En les #Versions Vermelles molts d'aquests homònims són anotats pels diferents copistes com a notes emprant tinta vermella (d'aquí el nom d'aquestes versions), tanmateix no tots els homònims foren localitzats per aquests, uns quants dels homònims que relatem, com a tall d'exemple, han estat trobats per Redologistes amb posterioritat.
Cao Xueqin no visqué per a poder publicar la seva novel·la, restant com a únic supervivent de la seva obra el manuscrit d'aquesta.
La primera versió impresa publicada veié la llum l'any 1791, coneguda com l'edició Chenggao conté edicions i revisions no autoritzades per l'autor.
La novel·la, publicada completament en el segle xx, restà anònima, fins que, després de l'anàlisi de Hu Shi, es concedí l'autoria d'aquesta a Cao Xueqin, essent acceptat que els primers 80 capítols d'aquesta foren escrits per ell.
Fins a 1791, la novel·la circulà mitjançant transcripcions manuals. Aquestes primeres copies finalitzen, abruptament, en el capítol 80. Així mateix contenen comentaris i anotacions escrites en tinta vermella per part de comentaristes desconeguts. Dites anotacions revelen molt vers l'autor en persona i, actualment, es considera que algun d'ells devien ser membres de la família de Cao Xueqin. El comentarista més prominent és Rouge Inkstone (脂硯齋), el qual ens revela moltes dades vers l'estructura del final original, actualment perdut. Aquests manuscrits, són amb molta probabilitat, les versions més fidels a l'obra original i són conegudes com les Edicions Vermelles (脂本). Amb tot entre la dotzena de manuscrits independents que han sobreviscut existeixen petites diferències entre els personatge, arrengaments i possibles reescriptures que fan que aquest varien un xic entre ells.
Aquestes diferències entre els manuscrits de la novel·la són extremadament complexos i han estat objecte de molts estudis crítics, debat i conjectures.[5]
Els primers 80 capítols ens mostren, mitjançant profecies i dramàtiques prediccions, pistes vers com continuarà l'argument de la novel·la. Per exemple, queda clar que Lin Daiyu morirà en el transcurs de la novel·la, que Baoyu i Baochai es casaran i que Baoyu s'acabarà ordenat monjo.
Les modernes edicions crítiques basen els primers 80 capítols en les Versions Vermelles.
L'any 1791 Gao E i Cheng Weiyuan reuniren, junts, la primera edició de tipus mòbils. Així mateix la primera edició "completa" de La Història de la Pedra, la qual imprimiren sota el títol d'El somni del pavelló vermell.
Mentre que els manuscrits de les versions vermelles tenen vuitanta capítols, és a dir finalitzant bruscament a les tres quartes parts de l'argument deixant clarament inacabada la novel·la, l'edició Chenggao de 1791 la completat, tot tenint cent vint capítols. Els primers vuitanta capítols són editats a partir den les versions vermelles, els últims quaranta són publicats per primer cop.
L'any següent, 1792, Cheng i Gao publicaren una segona edició, en la qual es corregeixen molts errors "tipogràfics i editorials" de la primera versió de 1791. Així mateix aquesta edició inclogué un prefaci, el qual ha esdevingut famós.
En el prefaci de l'edició de 1792 els dos editors afirmen haver elaborat un final basat en el treball de l'autor dels manuscrits. dits manuscrits, segons els editors, foren adquirits a un venedor ambulant.
Actualment, encara es debat sobre els últims quaranta capítols de la novel·la i el contingut del perfaci de l'edició de 1792. La majoria dels estudiosos moderns consideren que aquests últims capítols són un afegit posterior, amb una prosa menys rica i amb una manca d'argument en comparació els anteriors vuitanta capítols. Hu Shih argumenta que aquests capítols finals foren escrits per Gao E, tot citant les premonicions que es fan en el cinquè capítol entorn el destí dels personatges principals, les quals no es corresponen amb el final de la versió Chenggao de 1971.
D'altres sostenen que Gao E i Cheng Weiyuan foren enganyats i que compraren una falsificació de l'obra original. Una minoria sosté que els últims quaranta capítols si foren escrits per Cao Xueqin.
El somni del pavelló vermell sovint és publicat i llegit en la versió de cent vint capítols de Cheng Weiyuan and Gao E. Algunes edicions mouen els quaranta últims capítols a un apèndix, mentre que d'altres, més modernes, no inclouen els últims quaranta capítols.
El somni del pavelló vermell ha estat traduït a vint-i-set idiomes, per la qual cosa s'ha convertit en una mostra de la civilització xinesa arreu del món, i se n'han editat més de cent milions de còpies.
L'any 1793 fou traduït al japonès, que fou la primera edició en un idioma diferent del xinès. Posteriorment, el 1830 fou traduït a l'anglès.
En total el llibre ha estat traduït a vint-i-dos idiomes estrangers i als cinc idiomes de les minories nacionals xineses (tibetà, mongol, uigur, etc.).
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
