Remove ads
El lugar sin límites és una pel·lícula de l'any 1977 dirigida per Arturo Ripstein i protagonitzada per Roberto Cobo, Gonzalo Vega i Ana Martín.[1]
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Arturo Ripstein  |
| Protagonistes | |
| Producció | Francisco del Villar |
| Distribuïdor | Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Mèxic |
| Estrena | 1978 |
| Durada | 110 min |
| Idioma original | castellà |
| Descripció | |
| Gènere | cinema LGBT |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
      
| |
Al miserable llogarret d'El Olivo no hi ha corrent elèctric ni futur per a ningú. Hi viuen quatre gats i gairebé tot és propietat del diputat Alejo Cruz (Fernando Soler). El vell està casat amb Blanquita (Blanca Torres), la qual no hi toca des que va perdre la filla. Allà també hi té un bordell La Japonesita (Ana Martín). És filla de La Japonesa (Lucha Villa), una prostituta que es va matar i de La Manuela (Roberto Cobo), un transvestit que treballa al prostíbul. El negoci va de mal en pitjor i La Japonesita creu que en té la culpa La Clotilde (Hortensia Santoveña), una meuca pansida i trista. A la recerca de La Manuela, arribar un camioner, Pancho Vega (Gonzalo Vega), que va ésser fillol de Don Alejo, però que ara renega del vell.[1]
Remove ads
Els drets de la novel·la homònima del xilè José Donoso Yáñez foren adquirits per Buñuel, que no la va portar al cinema. Però va ésser un dels eventuals col·laboradors del cineasta aragonès, Arturo Ripstein, qui al cap dels anys reprendria el projecte. El mexicà va apostar per una raspadora descripció d'àmbits i personatges, tipus malaurats i indecorosos, crònicament ancorats i aïllats en una sòrdida i miserable casa de barrets. Lloc molt ben trobat per a escenificar un roent i sublimat melodrama de passions, frustracions i venjances. Encara que un primer guió va ésser escrit per l'argentí Manuel Puig, seria el mateix Ripstein i l'aleshores estret col·laborador José Emilio Pacheco el qui conformarien un ben greixat transvasament de la novel·la: Ripstein canviaria Xile per Mèxic, recarregant la trama amb extremituds i dolorosos esqueixaments. A més, potenciaria els caràcters tragicòmics, accentuaria les notes esperpèntiques i furgaria en les petites mesquineses dels malenconiosos i vulnerables personatges.[1]
Dels actors, i encara que Arturo Ripstein volia l'espanyol José Luis López Vázquez, excel·leix Roberto Cobo, l'inoblidable Jaibo de Los olvidados (Luis Buñuel, 1950). Cobo fa creïble La Manuela, un transvestit que, ballant coples i pasdobles, engresca la penya del decadent bordell del desert. També hi destaca l'actriu i cantant Lucha Villa caracteritzant La Japonesita, paper refusat per Katy Jurado. I cal no oblidar Fernando Soler, vella glòria del cinema mexicà i també actor buñuelià a El gran calavera (1949), ací fent de cacic local. Plegats empenyen aquest desesperançat quadre de fracàs i resignació.[1]
Remove ads
| « |
|
» |
Fou premiada al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià (1978, Premi Especial del Jurat per a Arturo Ripstein).[2]
Segons la revista Somos, la qual recollia l'opinió de 25 crítics i especialistes del cinema mexicà l'any 1994, ocupa el novè lloc d'entre les 100 millors pel·lícules de la història del cinema mexicà.[3]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
Remove ads