El último tren

El último tren (també Corazón de fuego o Los durmientes) és una pel·lícula de 2002 coproduïda per Uruguai, Argentina i Espanya. Dirigida per Diego Arsuaga, és una comèdia dramàtica protagonitzada per Federico Luppi, Héctor Alterio, Pepe Soriano i Gastón Pauls.^[1] La pel·lícula es va exhibir en diversos festivals, com el Festival Internacional de Cinema de Mont-real (Canadà), el Festival Internacional de Cinema de Palm Springs (Estats Units), el Cinémas d'Amérique Latine de Tolosa (França), el Festival Internacional de Cinema de Copenhaguen (Dinamarca) i el Festival de Cinema d'Hamburg (Alemanya).

El último tren

Fitxa
Direcció	Diego Arsuaga
Protagonistes	Héctor Alterio Federico Luppi Pepe Soriano Gastón Pauls
Producció	Oscar Kramer
Guió	Fernando Javier León Rodríguez, Diego Arsuaga i Beda Docampo Feijóo
Música	Hugo Jasa
Fotografia	Hans Burmann
Muntatge	Fernando Pardo
Distribuïdor	Patagonik Film Group
Dades i xifres
País d'origen	Uruguai, Espanya i Argentina
Estrena	22 novembre 2002
Durada	90 min
Idioma original	castellà
Pressupost	2.500.000 $
Descripció
Gènere	comèdia dramàtica, cinema d'aventures, comèdia, cinema d'acció i drama
Premis i nominacions
Nominacions	candidata internacional als Premis Oscar (2003)
Premis	Goya a la millor pel·lícula estrangera de parla hispana (2002)

Sinopsi

La notícia de la compra d'una històrica locomotora uruguaiana del segle xix per un estudi de Hollywood és motiu d'orgull per a molts uruguaians, encara que no és ben rebuda pels veterans membres de l'associació Amics del Riel, qui, decidits a boicotejar el trasllat de la locomotora als Estats Units i moguts per la consigna «el patrimoni no es ven», segresten la màquina i es llancen a recórrer les vies de l'interior del país. Mentre són perseguits per les autoritats, troben la solidaritat dels pobles aïllats i abandonats per la falta d'un mitjà de transport que per als passatgers fa temps va deixar de funcionar.^[2][3]

Protagonistes

• Federico Luppi (Pepe)
• Héctor Alterio (el profesor)
• Pepe Soriano (Dante)
• Gastón Pauls (Jimmy Ferreira)

Premis

• Goya a la millor pel·lícula estrangera de parla hispana (2002):^[4]
• Festival Internacional de Cinema de Mont-real (2002): premi Bélanger Sauvé al millor llargmetratge llatinoamericà, Diego Arsuaga; millor guió, Diego Arsuaga; premi du jury œcuménique, Diego Arsuaga.
• Setmana Internacional de Cinema de Valladolid (Seminci; 2002):^[5]
• premi Pilar Miró al millor director novell;
• premi Millor Actor (ex aequo) al tercet Luppi-Alterio-Soriano;
• premi del Públic a la millor pel·lícula.
• Associació de Crítics de Cinema de l'Uruguai (2002): millor pel·lícula uruguaiana.
• Premi Ariel, Mèxic (2003): millor pel·lícula llatinoamericana.
• Festival de Gramado (2003): Premi del Jurat Popular i Premi Especial del Jurat en la competició Llargmetratges Llatins.
• Festival de Cinema de Lima (2003).

Altres nominacions

• Festival Internacional de Cinema de Mont-real (2002): Gran Premi des Amériques, Diego Arsuaga.
• Setmana Internacional de Cinema de Valladolid (2002): Espiga d'Or, Diego Arsuaga.
• Associació de Cronistes Cinematogràfics de l'Argentina (2003): Còndor de Plata al millor actor, Héctor Alterio i Pepe Soriano, i a la millor música, Hugo Jasa.

Referències

1. Uruguay Film Commission & Promotion Office. «Corazón de fuego (El último tren)». A: 25 años de cine de ficción (1985-2010), 2012, p. 54 [Consulta: 30 desembre 2015]. Arxivat 2016-03-19 a Wayback Machine.
2. FilmAffinity. «Sinopsis». El último tren (Corazón de fuego). [Consulta: 14 desembre 2014].
3. El último tren a Fotogramas
4. El último tren al web dels Goya
5. La Seminci otorga la Espiga de Oro a Ken Loach por 'Sweet Sixteen', El País, 2 de novembre de 2002

Enllaços externs

• Trailer de Corazón de fuego a YouTube
• Trailer de Corazón de fuego a Vimeo