Eero Saarinen

Eero Saarinen (20 d'agost de 1910 - 1 de setembre de 1961) fou un arquitecte estatunidenc d'origen finlandès. Nasqué a Kirkkonummi, Finlàndia. El seu pare fou el conegut arquitecte Eliel Saarinen. Quan tenia 13 anys, els seus pares emigraren als Estats Units.^[1]

Eero Saarinen

Biografia
Naixement	20 agost 1910 Kirkkonummi (Finlàndia)
Mort	1r setembre 1961 (51 anys) Ann Arbor (Michigan)
Causa de mort	càncer de cervell
Nacionalitat	Finlàndia, Estats Units d'Amèrica
Formació	Académie de la Grande Chaumière escola d'arquitectura de Yale Universitat Yale
Activitat
Camp de treball	Arquitectura
Lloc de treball	Saint Louis Aeroport Internacional de Washington-Dulles Institut de Tecnologia de Massachusetts Aeroport Internacional John F. Kennedy
Ocupació	arquitecte, dissenyador
Ocupador	Office of Strategic Services
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Bavaresa de Belles Arts
Moviment	Modernitat
Obra
Obres destacables (1958) Ingalls Rink (en) (1964) CBS Building (en) (1968) Gateway Arch (en)
Localització dels arxius	Departament de Manuscrits i Arxius de la Biblioteca de la Universitat de Yale Biblioteca Avery d'Arquitectura i Belles Arts Arxius d'Art Americà
Família
Cònjuge	Aline B. Saarinen (1954–1961), mort de la persona Lilian Swann Saarinen (1939–1953), divorci
Fills	Eames Saarinen  () Eero SaarinenAline B. Saarinen Eric Saarinen  () Eero SaarinenLilian Swann Saarinen
Pares	Eliel Saarinen   i Loja Saarinen
Germans	Pipsan Saarinen Swanson
Premis
Medalla d'Or de la AIA  Fellow of the American Institute of Architects (en)

Arc Gateway (St. Louis)

Saarinen estudià inicialment escultura a l'Acadèmia de la Grand Chaumiére de París i posteriorment arquitectura a la Universitat Yale.^[2] Rebé una beca per viatjar de nou a Europa, on s'estigué un parell d'anys. De tornada fou professor d'arquitectura a l'Acadèmia d'Art Cranbrook. El 1937 començà a dissenyar mobles en col·laboració amb un soci, i foren objecte de premis pel Museu d'Art Modern de Nova York. Posteriorment dissenyà també mobles per a la companyia Knoll, que es convertiren en clàssics.

Com arquitecte Saarinen treballà a l'estudi del seu pare fins que aquest morí. Saarinen es va fer famós pels seus dissenys de línies corbes, especialment a les cobertes dels seus edificis, amb les quals aconseguia dotar-los d'una gran lleugeresa visual. Se l'associa freqüentment amb el que s'ha denominat arquitectura internacional. Un dels seus edificis més representatius i coneguts popularment és la terminal de la TWA a l'aeroport Kennedy de Nova York.^[3]

Obres principals

• Arc Gateway (St. Louis)
• Aeroport Internacional d'El·linikó
• Auditori Kresge, Institut de Tecnologia de Massachusetts (Boston)
• Edifici Bell Laboratories (Holmdel, New Jersey)
• Edifici de la CBS (Black Rock, Nueva York)
• Teatre Vivian Beaumont, Lincoln Center (Nova York)
• Aeroport Internacional Washington-Dulles (Washington)
• Terminal de la TWA, Aeroport Kennedy] (Nova York)
• Centre Tècnic de la General Motors (Worren, Michigan)
• Ambaixada dels EUA a Oslo
• Ambaixada dels EUA a Londres
• Església North Christian (Columbus, Indiana)
• Estadi d'Hoquei David S.Ingalls a la Universitat Yale (New Haven, Connecticut)

Referències

1. «Eero Saarinen | American architect» (en anglès). [Consulta: 15 desembre 2018].
2. «Eero Saarinen's Life and Legacy». [Consulta: 15 desembre 2018].
3. «Spotlight: Eero Saarinen» (en anglès), 20-08-2017. [Consulta: 15 desembre 2018].

Enllaços externs

• (anglès) Eero Saarinen: Shaping Community, article a la web de National Building Museum
• (anglès) Índex d'imatges d'obres, web de Bluffton University