From Wikipedia, the free encyclopedia
Eduard II, nascut a Caernarvon (País de Gal·les) el 25 d'abril del 1284 i mort a Berkeley (Gloucester) el 21 de setembre del 1327, fou rei d'Anglaterra des del 1307 fins al 1327.
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 Representació d'Eduard II del s. XIX | |
| Nom original | (en) Edward II  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 25 abril 1284 castell de Caernarfon (Gal·les) |
| Mort | 21 setembre 1327 (43 anys) castell de Berkeley (Anglaterra) |
| Causa de mort | homicidi |
| Sepultura | catedral de Gloucester |
| Monarca d'Anglaterra | |
| 7 juliol 1307 – 25 gener 1327 ← Eduard I d'Anglaterra – Eduard III d'Anglaterra → | |
| Senyor d'Irlanda | |
| 7 juliol 1307 – 25 gener 1327 | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata, monarca |
| Altres | |
| Títol | Duc |
| Família | Plantagenet |
| Cònjuge | Elisabet de França |
| Fills | Adam FitzRoy, fill il·legítim, Eduard III d'Anglaterra, Jean d'Eltham, Eleanor de Woodstock, Joana de la Torre |
| Pares | Eduard I d'Anglaterra Elionor de Castella |
| Germans | Elizabeth of Rhuddlan Mary de Woodstock Margarita d'Anglaterra Enric d'Angleterra Thomas de Brotherton Alfons de Chester Edmond de Woodstock Joana d'Acre Elionor d'Anglaterra i de Castella |
 | |
 | |
La seva política d'ignorar la noblesa en favor de favorits sense llinatge li va fer guanyar molts opositors, i acabà portant a la seva deposició, empresonament i assassinat.
Fill d'Eduard I d'Anglaterra i d'Elionor de Castella i Lleó, Eduard fou el primer príncep anglès a dur el títol de príncep de Gal·les, el qual fou formalitzat pel Parlament, reunit a Lincoln el 7 de febrer de 1301.
En el govern del regne, Eduard II sempre va negligir la noblesa confiant en favorits d'origen humil, cosa que va generar una forta inestabilitat política, la qual va agreujar-se després del fracàs de l'intent d'invasió d'Escòcia (1314) i de les derrotes de Bannockburn i de Blackmore (1321).
El setembre del 1326, la reina Elisabet, muller d'Eduard II i germana de Carles IV de França, comptant amb l'ajuda del seu amant Roger Mortimer va dirigir una invasió d'Anglaterra contra la qual el rei no va poder lluitar; així, el 16 de novembre, Eduard II fou capturat per Enric de Lancaster, noble partidari de la reina.
Estant Eduard II empresonat, la reina i Mortimer convocaren el Parlament, el qual acabà demanant l'abdicació del rei. La renúncia d'Eduard II fou anunciada el 24 de gener del 1327, i el rei va viure en reclusió fins que, el 21 de setembre del 1327, fou assassinat al castell de Berkeley.
Després de la mort d'Eduard la corona passà al seu fill Eduard III. El govern de la reina i Mortimer no va durar: quan Eduard III va assolir la majoria d'edat, va fer executar Mortimer (acusant-lo, entre altres delictes, de l'assassinat del seu pare) i va fer que la seva mare es retirés de la vida pública.
| 16. Enric II d'Anglaterra | ||||||||||||||||
| 8. Joan d'Anglaterra | ||||||||||||||||
| 17. Elionor d'Aquitània | ||||||||||||||||
| 4. Enric III d'Anglaterra | ||||||||||||||||
| 9. Isabel d'Angulema | ||||||||||||||||
| 2. Eduard I d'Anglaterra | ||||||||||||||||
| 20. Alfons II de Provença | ||||||||||||||||
| 10. Ramon Berenguer V de Provença | ||||||||||||||||
| 5. Elionor de Provença | ||||||||||||||||
| 22. Tomàs I de Savoia | ||||||||||||||||
| 11. Beatriu de Savoia | ||||||||||||||||
| 1. Eduard II d'Anglaterra | ||||||||||||||||
| 24. Ferran II de Lleó | ||||||||||||||||
| 12. Alfons IX de Lleó | ||||||||||||||||
| 25. Urraca de Portugal | ||||||||||||||||
| 6. Ferran III de Castella | ||||||||||||||||
| 26. Alfons VIII de Castella | ||||||||||||||||
| 13. Berenguera de Castella | ||||||||||||||||
| 27. Leonora d'Anglaterra (filla de 16) | ||||||||||||||||
| 3. Elionor de Castella | ||||||||||||||||
| 7. Joana de Dammartin | ||||||||||||||||
Es va casar amb Elisabet de França el 25 de gener del 1308, filla del rei Felip IV de França i de Joana de Navarra. Amb només 12 anys al moment del matrimoni, Elisabet s'acabaria convertint en la gran enemiga d'Eduard. Arran d'aquesta actitud bel·ligerant es guanyaria el nom de «la Lloba de França».
La parella tingué quatre fills:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
