Plantagenet fou una dinastia d'origen francès que governà a Anglaterra des de l'extinció de la dinastia normanda el 1154 fins al 1485. Fundada pel comte d'Anjou Jofré V, la dinastia va acumular els ducats de Normandia, Bretanya, Aquitània i Gascunya.[1]

Dades ràpides Epònim, Dades ...
Infotaula d'organitzacióPlantagenet
(fr) Plantagenêt
(en) Plantagenets Modifica el valor a Wikidata
Thumb

EpònimJofré V d'Anjou i Ulex Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuscasa reial
dinastia Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1126
FundadorJofré V d'Anjou Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1485 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Format per
Part deDinastia d'Anjou
Casa de Gâtinais-Anjou Modifica el valor a Wikidata
Tanca

La línia inicial va anar des d'Enric II fins a Ricard II el 1399, en què entrarien les branques cadets de la línia principal anomenades Casa de Lancaster i Casa de York.[2]

En total quinze monarques Plantagenet van regnar a Anglaterra, incloent-hi els de les branques cadets, la Casa de Lancaster i la Casa de York i s'extingiria amb la mort en batalla de Ricard III el 1485, donant pas a la dinastia Tudor.[3]

Membres de la dinastia van integrar-se a les cases reials d'Anglaterra, Irlanda, Hongria, Polònia, Nàpols, Sicília i del Regne de Jerusalem.

Origen

La Casa Plantagenet té el seu origen en una nissaga francesa, no per conquesta sinó per casament, concretament quan, Jofré V d'Anjou es va casar amb Matilde (ex-emperadriu), filla única del rei Enric I d'Anglaterra el 1127.[1]

Així, a Anglaterra, la dinastia Anjou es va batejar, encobrint el nom Anjou, com dinastia Plantagenet, ja que era el sobrenom del noble francès (Jofré) que es va casar amb la filla del rei (Matilde). El nom venia d'una peça de la vestimenta de Jofré V d'Anjou, ja que portava com a cimera una branca de ginesta (genest en anglès), i en la llengua que es parlava llavors a Anglaterra, "ginesta" es deia "Genest" (abreviada: genêt). Això li va valer en la seva època el sobrenom de "Jofré Plantagenest", després "Plantagenet". Des de llavors, la seva nissaga va passar a ser coneguda com Plantagenet en comptes d'Anjou.[4]

El 1135, després de la mort d'Enric I, el nebot del rei, Esteve de Blois, es va fer coronar rei d'Anglaterra com Esteve I. No obstant això, les lluites entre els partidaris d'Esteve i els de Matilde van portar a una guerra civil, coneguda com " anarquia anglesa ".[5]

El 1151 després de la mort del seu pare, Enric, fill de Jofré V d'Anjou i de Matilde, va heretar el comtat d'Anjou a França, com Enric I d'Anjou.[6]

Els Plantagenet a Anglaterra

El 1153 Esteve I va signar el Tractat de Wallingford, pel qual es posava fi a l'Anarquia Anglesa acceptant com a successor el fill de Matilde, el duc Enric I d'Anjou, que seria coronat com Enric II d'Anglaterra. Aquest, tindria entre els seus fills, a Ricard Cor de Lleó i a Joan Sense Terra, fruit del seu casament amb Elionor d'Aquitània divorciada del rei de França.[7]

El 1399, després de 7 reis de la branca principal Plantagenet, Enric de Lancaster va obligar al seu cosí el rei Ricard II a cedir-li la Corona, començant aleshores la Casa de Lancaster, com una nova branca de la dinastia Plantagenet.[2]

El 1455 va esclatar la Guerra de les Dues Roses que va enfrontar les dues branques de la Casa Plantagenet, la Casa de Lancaster (regnant) i la Casa de York, que van disputar-se el tron en una sèrie de guerres civils conegudes com la Guerra de les Dues Roses.[8]

Finalment, Eduard de York es va convertir en rei, i així la Casa de York va ostentar la Corona fins a la batalla de Bosworth (1485), en la qual el rei Ricard III va ser derrotat i mort per l'exèrcit d'Enric Tudor. Després de la batalla, Enric és coronat rei, passant llavors la corona a la dinastia Tudor, extingint-se la Casa de Plantagenet.[3]

Llistat dels reis Plantagenet a Anglaterra

Més informació Retrat, Rei ...
Retrat Rei Des de Fins a Relació amb el predecessor
ThumbEnric II
(Curtmantle)
19 de desembre de 11546 de juliol de 1189Fill de Matilde d'Anglaterra, hereva al tron anglès l'herència de la qual fou usurpada pel seu cosí Esteve d'Anglaterra.
ThumbRicard I
(Cor de Lleó)
3 de setembre de 11896 d'abril de 1199Fill de l'anterior.
ThumbJoan
(sense Terra)
27 de maig de 119919 d'octubre de 1216Fill d'Enric II, germà de Ricard I (que no tigué descendència).
ThumbEnric III28 d'octubre de 121616 de novembre de 1272Fill de l'anterior.
ThumbEduard I20 de novembre de 12727 de juliol de 1307Fill de l'anterior.
ThumbEduard II7 de juliol de 130725 de gener de 1327Fill de l'anterior.
ThumbEduard III25 de gener de 132721 de juny de 1377Fill de l'anterior.
ThumbRicard II21 de juny de 137729 de setembre de 1399Fill d'Eduard de Woodstock. Net i hereu de l'anterior.
Casa de Lancaster
ThumbEnric IV
(Bolingbroke)
30 de setembre de 139920 de març de 1413Fill de Joan de Gant. Net d'Eduard III. Cosí de l'anterior, a qui feu assassinar.
ThumbEnric V20 de març de 141331 d'agost de 1422Fill de l'anterior.
ThumbEnric VI31 d'agost de 142211 d'abril de 1471Fill de l'anterior.
Casa de York
ThumbEduard IV4 de març de 14619 d'abril de 1483Cosí de l'anterior. Fill de Ricard Plantagenet. Rebesnet d'Eduard III.
ThumbEduard V9 d'abril de 148325 de juny de 1483Fill de l'anterior.
ThumbRicard III26 de juny de 148322 d'agost de 1485Oncle de l'anterior. Fill de Ricard Plantagenet. Rebesnet d'Eduard III.
Tanca

Cronologia dels regnats de la dinastia

  • Branca principal (angevina)
Ricard IIEduard III d'AnglaterraEduard II d'AnglaterraEduard I d'AnglaterraEnric III d'AnglaterraJoan d'AnglaterraJoan d'AnglaterraRicard I d'AnglaterraRicard I d'AnglaterraEnric II d'Anglaterra
  • Branques cadets (lancasters i yorks)
Ricard IIIEduard V d'AnglaterraEduard IV d'AnglaterraEnric VI d'AnglaterraEduard IV d'AnglaterraEnric VI d'AnglaterraEnric V d'AnglaterraEnric IV d'Anglaterra

Armorial dels Plantagenet

Referències

Bibliografia

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.