pel·lícula de 1946 dirigida per King Vidor From Wikipedia, the free encyclopedia
Duel in the Sun és una pel·lícula de western en Technicolor de 1946 dirigida per King Vidor, produïda i escrita per David O. Selznick, que conta la història d'una noia mestissa (mig-nativa americana) que va a viure amb els seus familiars anglos, i acaba involucrant-se en un amor prohibit i ple de prejudicis. La pel·lícula és protagonitzada per Jennifer Jones, Gregory Peck, Joseph Cotten, Lillian Gish i Lionel Barrymore.
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | King Vidor |
| Protagonistes | Jennifer Jones Joseph Cotten Gregory Peck Lionel Barrymore Herbert Brough Falcon Lillian Gish Walter Huston Charles Bickford Harry Carey Butterfly McQueen Orson Welles Joan Tetzel Tilly Losch Scott McKay Otto Kruger Sidney Blackmer Charles Dingle Griff Barnett Lane Chandler Robert McKenzie Hank Worden Victor Kilian Dan White
|
| Producció | David O. Selznick |
| Dissenyador de producció | James Basevi |
| Guió | David O. Selznick, Niven Busch i Ben Hecht |
| Música | Dimitri Tiomkin |
| Fotografia | Lee Garmes, Ray Rennahan i Harold Rosson |
| Muntatge | Hal C. Kern |
| Vestuari | Walter Plunkett |
| Productora | Vanguard Films |
| Distribuïdor | Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1946 |
| Durada | 129 min |
| Idioma original | anglès |
| Rodatge | Califòrnia |
| Color | en color i en blanc i negre |
| Pressupost | 6.480.000 $ |
| Recaptació | 20.408.163 $ (Estats Units d'Amèrica) |
| Descripció | |
| Gènere | western, drama i pel·lícula basada en una obra literària |
| Tema | pena de mort |
| Lloc de la narració | Texas |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
         
| |
Texas, finals del segle XIX: un condemnat a mort fa jurar a la seva filla Pearl que romandrà casta i honesta. Quan comença a treballar al ranxo d'un ric senador atrau els desitjos dels dos fills a causa de la seva bellesa i el color de la pell (mestissa). El senador està boig per un fill, intolerant, audaç, valent i arrogant, que serà el favorit dels dos, Lewt prova d'acostar-se a la noia, i és rebutjat sempre. Mentrestant, la família s'està enfonsant i els dos germans tenen un xoc mortal que es resol amb una ferida greu del primogènit, que se salvarà. La noia, decidida a venjar-se, començarà una baralla furiosa amb Lewt, on tots dos moriran.[1]
Aquest western líric, de característiques poc usuals, amb personatges atiats per febrils passions que impregnen l'atmosfera fins a fer-la malaltissa, que actuen amb fanatisme bíblic, amb el fons d'abrasadors paisatges i cels premonitoris, i amb la força de passions amoroses que componen aquest bell film delirant que va esdevenir obra mestra per carambola: el ferri criteri de Selznick, les seves intromissions i canvis de director (amb els quals sempre estava en conflicte) van tornar a funcionar, com va passar a Allò que el vent s'endugué.[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
