Remove ads
matemàtic nord-americà From Wikipedia, the free encyclopedia
Dudley Weldon Woodard (Galveston, 3 d'octubre de 1881 - Cleveland, 15 de juliol de 1965) va ser un matemàtic negre nord-americà.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 octubre 1881 Galveston (Texas) |
Mort | 15 juliol 1965 (83 anys) Cleveland (Ohio) |
Sepultura | Lake View Cemetery, Sec: 50; Lot: 58-B-1 41° 31′ 06″ N, 81° 35′ 15″ O |
Grup ètnic | Negres |
Formació | Universitat de Pennsilvània - doctor (–1928) Universitat de Chicago (1904–1907) Universitat de Wilberforce (–1903) |
Tesi acadèmica | On two-dimensional analysis situs with special reference to the Jordan curve-theorem (1928 ) |
Director de tesi | John Robert Kline |
Activitat | |
Ocupació | matemàtic |
Ocupador | Universitat Howard (1920–1945) Universitat de Wilberforce (1914–1920) Institut de Tuskegee (1907–1914) |
Alumnes | William Claytor |
Família | |
Cònjuge | Gertrude Lee Hadnott |
Pares | Dudley R Woodard i Geneva Anderson |
Woodard va estudiar al Wilberforce College d'Ohio (una escola per a negres) fins al 1903 i a la universitat de Chicago en la qual va obtenir el màster el 1907.[1] A partir d'aquesta data es va dedicar a la docència de les matemàtiques, sempre en institucions d'ensenyament per a negres: primer al Institut de Tuskegee, Alabama, des del 1907 fins al 1914, després al Wilberforce College (on ell mateix havia estudiat) des de 1914 fins al 1920,[2] i, finalment, a partir de 1920 a la universitat de Howard, Washington DC, en la qual es va retirar el 1947 i en la qual va ser degà de la facultat d'arts i ciències entre 1920 i 1929 i va establir un programa de màster en matemàtiques.[3] El 1928 va obtenir el doctorat en matemàtiques a la universitat de Pennsilvània amb una tesi de topologia dirigida per John Robert Kline.[4] Va ser el segon doctorat en matemàtiques que s'atorgava a un negre als Estats Units.[5]
L'àrea de recerca del professor Woodard va ser la topologia, havent estat el primer matemàtic negre en haver publicat un article en una revista científica de matemàtiques el 1929.[6]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.