Dorve

poble de la Guinguera d'Àneu From Wikipedia, the free encyclopedia

Dorvemap

Dorve és un poble del terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Antigament formava part del terme de Jou.

Dades ràpides Tipus, Localització ...
Dorve
Thumb
Tipusentitat singular de població
Localització
Thumb
 42° 35′ 33″ N, 1° 08′ 59″ E
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaPallars Sobirà
Municipila Guingueta d'Àneu
Població humana
Població6 (2023)
Geografia
Altitud1.391 m
Codi INE25903000300
Codi IDESCAT2590310003800

Tanca

Està situat a prop i a llevant de l'actual cap de municipi, la Guingueta d'Àneu, en un coster emmarcat a llevant per lo Barranc i a ponent pel Barranc de la Costa, al sud-est del Serrat de Dorve i al sud-sud-est del Turó de l'Àliga.

Dorve té dues esglésies, la parroquial de Sant Bartomeu i la capella de Sant Esteve. Les cases del poble s'organitzen a l'entorn d'una plaça molt ampla.

Etimologia

Segons Joan Coromines,[1] Dorve és un dels molts topònims pirinencs d'origen bascoide, preromà, però del qual costa de precisar-ne l'origen exacte.

Geografia

El poble de Dorve

Les cases del poble[2]

  • Casa Alfonso
  • Casa Antònia
  • Casa Arnaldic
  • Casa Aimat
  • Casa Aiguanot
  • Casa Badia
  • Casa Blasi
  • Casa Cabaler
  • Casa Camadall
  • Casa Capella
  • Casa Carolina
  • Casa Caterina
  • Casa Cinto
  • Casa Escart
  • Casa Escosies
  • Casa Ferrera
  • Casa Gallimet
  • Casa Gildo
  • Casa Grau
  • Casa Leix
  • Casa Pere
  • Casa Picot
  • La Rectoria
  • Casa Teixidor
  • Casa Teixó
  • Casa Tissós

Història

Època moderna

En el fogatge del 1553, Dorbe declara[3] 5 focs laics i 1 d'eclesiàstic (uns 30 habitants).

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[4] a Dorbe. Hi diu que és una localitat amb alcalde situada en el vessant d'una muntanya molt alta, a la Vall d'Àneu. El clima és fred i ben ventilat, i s'hi pateixen pulmonies i reumes. Tenia en aquell moment 8 cases i l'església parroquial de Sant Bartomeu, servida per un rector natural de la vall. Hi ha diverses fonts amb aigües molt fortes. Les terres són fluixes i pedregoses, molt muntanyoses, amb muntanyes molt altes al nord i a l'est, algunes amb boscos i d'altres despoblades. S'hi collia blat, sègol, ordi, fenc, patates i fruites. S'hi criava tota mena de bestiar, i hi havia caça de llebres, isards, perdius i alguns ossos. Comptava amb 13 veïns (caps de casa) i 80 ànimes (habitants).

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.