Dorve

Dorve és un poble del terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Antigament formava part del terme de Jou.

Dorve

Tipus	entitat singular de població
Localització
42° 35′ 33″ N, 1° 08′ 59″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Pallars Sobirà
Municipi	la Guingueta d'Àneu
Població humana
Població	6 (2023)
Geografia
Altitud	1.391 m
Codi INE	25903000300
Codi IDESCAT	2590310003800

Està situat a prop i a llevant de l'actual cap de municipi, la Guingueta d'Àneu, en un coster emmarcat a llevant per lo Barranc i a ponent pel Barranc de la Costa, al sud-est del Serrat de Dorve i al sud-sud-est del Turó de l'Àliga.

Dorve té dues esglésies, la parroquial de Sant Bartomeu i la capella de Sant Esteve. Les cases del poble s'organitzen a l'entorn d'una plaça molt ampla.

Etimologia

Segons Joan Coromines,^[1] Dorve és un dels molts topònims pirinencs d'origen bascoide, preromà, però del qual costa de precisar-ne l'origen exacte.

Geografia

El poble de Dorve

Les cases del poble^[2]

Casa Alfonso Casa Antònia Casa Arnaldic Casa Aimat Casa Aiguanot Casa Badia

Casa Blasi Casa Cabaler Casa Camadall Casa Capella Casa Carolina

Casa Caterina Casa Cinto Casa Escart Casa Escosies Casa Ferrera

Casa Gallimet Casa Gildo Casa Grau Casa Leix Casa Pere

Casa Picot La Rectoria Casa Teixidor Casa Teixó Casa Tissós

Història

Època moderna

En el fogatge del 1553, Dorbe declara^[3] 5 focs laics i 1 d'eclesiàstic (uns 30 habitants).

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...^[4] a Dorbe. Hi diu que és una localitat amb alcalde situada en el vessant d'una muntanya molt alta, a la Vall d'Àneu. El clima és fred i ben ventilat, i s'hi pateixen pulmonies i reumes. Tenia en aquell moment 8 cases i l'església parroquial de Sant Bartomeu, servida per un rector natural de la vall. Hi ha diverses fonts amb aigües molt fortes. Les terres són fluixes i pedregoses, molt muntanyoses, amb muntanyes molt altes al nord i a l'est, algunes amb boscos i d'altres despoblades. S'hi collia blat, sègol, ordi, fenc, patates i fruites. S'hi criava tota mena de bestiar, i hi havia caça de llebres, isards, perdius i alguns ossos. Comptava amb 13 veïns (caps de casa) i 80 ànimes (habitants).

Referències

1. Coromines 1995.
2. Montaña 2004.
3. Mossèn Montaner Audet; Joan Xicot de Roi, Joan de l'Abadia, Joanet de Nicolau, Antoni Audet i Joanet de l'Abadia. Iglésias 1981, p. 81.
4. Madoz 1845.

Bibliografia

• Barbal, Maria. «Dorve». A: Camins de quietud. Barcelona: Edicions 62, 2002 (3a edició) (No ficció, 6). ISBN 84-297-4894-6.
• Coromines, Joan. «Dorve». A: Onomasticon cataloniae. IV D - J. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-825-3.
• Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
• Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «La Guingueta d'Àneu». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
• Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
• Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.

Enllaços externs

• Dorve en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya

www.dorve.cat