From Wikipedia, the free encyclopedia
El/la dolor testicular (també anomenat, sota els termes més mèdics, orquiàlgia o orquidínia) es produeix quan una part o la totalitat d'un o ambdós testicles produeixen dolor, habitualment per una lesió. Sovint també s'hi inclou la dolor a l'escrot (dolor escrotal). Hi ha un ampli ventall de causes, de problemes benignes a condicions d'emergència, com ara la gangrena de Fournier i la torsió testicular. El tractament de la dolor normalment varia en funció de la causa subjacent. L'enfocament diagnòstic consisteix en assegurar que no hi hagi problemes greus i pot implicar l'ús d'ecografies i proves de laboratori.
La dolor testicular pot ser aguda, subaguda o crònica depenent de la seva durada.
La dolor escrotal crònica (dolor durant més de 3 mesos) pot ser causada per diverses causes.[1] Es produeix en un 15-19% dels homes a qui se'ls hi ha fet una vasectomia, a causa de infeccions com ara epididimitis, prostatitis, i orquitis, altres causes són varicocele, hidrocele, espermatocele, poliarteritis nodosa, torsió testicular, cirurgia prèvia i trauma.[1] En un 25% dels casos la causa no es determina.[1] El dolor pot persistir durant un temps llarg i indefinit després de la vasectomia, en aquest cas es denomina síndrome de dolor post-vasectomia.
El diagnòstic diferencial del dolor testicular és ampli i implica des de trastorns benignes a trastorns que poden comprometre la vida. Les causes més comunes de dolor en nens que acudeixen a urgències són la torsió testicular (16%), la torsió d'un apèndix testicular (46%), i l'epididimitis (35%).[2] En els adults, la causa més comuna és l'epididimitis.
La torsió testicular es presenta generalment amb un inici agut de dolor testicular difús i de menys de 6 hores de durada. Sovint hi ha una absència o disminució del reflex cremasterià, el testicle es troba elevat, i sovint en horitzontal.[3] Anualment es produeix en 1 de cada 4000 homes aproximadament abans dels 25 anys,[1] és més freqüent entre els adolescents (65% dels casos es presenten entre 12-18 anys),[4] i és rara després de 35 anys.[5] Ja que pot conduir a la necrosi en unes poques hores, es considera una emergència quirúrgica.[5] Una altra possibilitat és una forma crònica anomenada torsió testicular intermitent que es caracteritza per crisis de dolor d'inici ràpidament agut i recurrents en un testicle que es posarà temporalment en una posició horitzontal o elevada a l'escrot, de forma semblant a la d'una torsió complets seguit d'una destorsió espontània eventual i la solució ràpida del dolor. També pot produir-se nàusees o vòmits.[6]
L'epididimitis es produeix quan hi ha inflamació de l'epidídim (una estructura corbada a la part posterior del testicle).[5] Aquest trastorn es presenta generalment amb l'aparició gradual de diversos graus de dolor, i l'escrot pot estar vermell, calent i inflat. Sovint va acompanyat per símptomes d'una infecció del tracte urinari, febre, i en més de la meitat dels casos es presenta en combinació amb una orquitis.[5] En els pacients de 14 a 35 anys generalment és causada per gonorrea o clamídia. En persones més grans l'E. coli és la infecció bacteriana més comuna.[5] El tractament consisteix en l'ús d'antibiòtics.[5]
La gangrena de Fournier (una infecció agressiva i que ràpidament es propaga cap el perineu) en general es presenta amb febre i dolor intens. És una malaltia rara, però fatal si no s'identifica i tracta agressivament amb una combinació de desbridament quirúrgic i antibiòtics d'ampli espectre.[7]
Moltes altres afeccions menys comuns poden produir des de molèsties a dolor testicular. Aquests inclouen hèrnia inguinal, traumatismes, hidrocele i varicocele entre d'altres. El càncer testicular generalment es presenta sense dolor.[8] Una altra causa potencial és la hipertensió d'epidídim (també coneguda com a "boles blaves").[8]
El reflex cremasterià (elevació del testicle en resposta a acariciar la cara interior superior de la cuixa) es troba present típicament en l'epididimitis, però absent en la torsió testicular, ja que el testicle ja està elevat.[5] La troballa del signe de Prehn (l'alleujament del dolor amb l'elevació) a través d'un examen físic clàssic no es fiable per distingir la torsió d'altres causes de dolor testicular com l'epididimitis.[9]
Les proves útils que poden ajudar en la determinació de la causa inclouen una anàlisi d'orina (sol ser normal en la torsió testicular). La presència de piúria o bacteriúria (glòbuls blancs i bacteris en l'orina) en pacients amb escrot agut suggereix una causa infecciosa com l'epididimitis o la orquitis i cal fer proves específiques per a gonorrea i clamídia.[5] A totes les persones amb dolor crònic se'ls hi ha de fer anàlisis de gonorrea i clamídia.[1]
L'ecografia és útil si la causa no està segura sobre la base de les proves anteriors.[10] Si el diagnòstic de torsió és cert, les imatges no ha de retardar el tractament definitiu, ja sigui maniobres físiques o bé la cirurgia.[5]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.