Djedefher

Djedefher o Hordjedef va ser un príncep egipci de la IV Dinastia. Era fill del faraó Khufu i el seu nom significa "Sostenible com Horus". És probable que hagués estat també faraó.

Djedefher

Biografia
Naixement	segle XXVI aC antic Egipte, presumiblement
Mort	segle XXVI aC antic Egipte, presumiblement
Sepultura	Necròpolis de Gizeh
Príncep
Activitat
Lloc de treball	Antic Egipte
Ocupació	príncep
Obra
Obres destacables (valor desconegut) Instruction of Hardjedef (en)
Altres
Títol	Príncep
Família	Dinastia IV d'Egipte
Cònjuge	valor desconegut
Pares	Kheops   i Meritites I (presumiblement)
Germans	Djedefre Khefren Hetepheres II

Biografia

Djedefher en jeroglífic

Djedefher era fill del faraó Khufu i germanastre dels faraons Djedefre i Khefren.^[1] Es probable que la seva mare fos la reina Meritites I ja que apareix mencionada a la tomba G 7220 que pertany a Djedefher.

Apareix esmentat en una inscripció a Wadi Hammamat; el seu nom apareix en un cartutx, escrit després dels noms de Khufu, Djedefre i Khefren, i precedint el nom d'un altre dels seus germans, Baufra.^[2] No hi ha proves que ni Djedefher ni Baufra governessin com a faraó, tot i que només els noms dels faraons tenien el dret d'escriure's en cartutxos durant la IV dinastia.

Se li atribueix les Instruccions d'Hordyedef, un document del qual només en queden fragments. Djedefher sembla que va ser divinitzat després de la seva mort.^[1] El text de saviesa de Djedefhor va ser escrit com a consell al seu fill, el príncep Auibra.

Hordjedef en jeroglífic

Al papir Wastcar

Enterrament

Encara era viu durant el regnat de Menkaure, el net de Khufu. Per tant, deuria haver estat enterrat cap al final de la IV Dinastia. Djedefher va ser enterrat a la mastaba G 7210-7220 del camp occidental de la necròpolis de Guiza.^[3] El seu sarcòfag es troba avui al Museu Egipci del Caire.^[4]

Hordjedef en jeroglífic

Al Wadi Hammamat

Títols

Djedefher tenia aquests títols conegutsː^[5]

Title	Translation	Índex Jones
imy-rȝ kȝt nbt (nt) nzwt	supervisor de totes les obres del rei	950
imy iz	conseller d'Iz - conseller	247
ˁḏ-mr wḥˁw (ȝpdw)	supervisor de pescadors / caçadors d'ocells	1323
mniw nḫn	protector / tutor de Hierakonpolis	1597
ḥȝty-ˁ	comptador	1858
zȝ nswt n ẖt.f	fill del Rei del seu cos	2912
smr wˁty	únic company	3268

NOTAː Traducció i índexs de Dilwyn Jones.^[6]

Aparició a la ficció egípcia antiga

És un dels personatges principals d’una història inclosa al Papir Westcar. En el text d’aquest papir, Djedefher s’esmenta com aquell que va portar l'endeví i mag anomenat Djedi a la cort de Khufu. Aquest Djedi es va inspirar en l'autèntic príncep Djedi, que era fill del príncep Rahotep i nebot de Khufu.^[7]

Referències

1. Dodson i Hilton, 2004, p. 58.
2. Dodson i Hilton, 2004, p. 54-55.
3. «G 7210-7220» (en anglès). Digital Giza. [Consulta: 12 gener 2021].
4. «RED GRANITE SARCOPHAGUS OF HORDJEDEF» (en anglès). Digital Giza. [Consulta: 12 gener 2021].
5. Strudwick, 1985.
6. Jones, 2000.
7. «Westcar Papyrus» (en anglès). Mark-Jan Nederhof. [Consulta: 12 gener 2021].

Bibliografia

• Dodson, Aidan; Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt (en anglès). Thames & Hudson, 2004. ISBN 0-500-05128-3.
• Jones, Dilwyn. An Index Of Ancient Egyptian Titles Epithets And Phrases Of The Old Kingdom (en anglès). vol. 1 i 2. BAR, 2000. ISBN 1-84171-069-5.
• Malek, Jaromir; Moss, Rosalind L. B.; Porter, Bertha. Topographical Bibliography of Ancient Egyptian Hieroglyphic Texts, Statues, Reliefs and Paintings (en anglès). vol. 5. Griffith Institute, 1964. ISBN 978-0900416101.
• Strudwick, Nigel. The Administration of Egypt in the Old Kingdom (en anglès). Routledge, 1985. ISBN 0-7103-0107-3.