Diputació de València

La Diputació de València és l'organisme polític i administratiu encarregat de gestionar els interessos econòmics, culturals i administratius de la província de València, i de donar suport als municipis que en formen part en la seua activitat. Està presidida per Toni Gaspar i es troba al Palau de la Batlia i el colindant Palau del Marqués de la Scala, a la ciutat de València.

Diputació de València

Dades
Tipus	diputació provincial editor en accés obert
Forma jurídica	corporació de dret públic
Història
Creació	1833
Governança corporativa
Seu	«Palau de la Batlia» Plaça de Manises 4 València
Presidència	Antoni Francesc Gaspar Ramos (2018–)
Altres
Color
Lloc web	dival.es
Seu social Infotaula edifici Palau de la Batlia Dades Tipus Palau Construcció segle XV Cronologia segle XIX renovació Característiques Estil arquitectònic arquitectura eclèctica Localització geogràfica Localització Plaça de Manises 4  39° 28′ 38″ N, 0° 22′ 36″ O Bé immoble de rellevància local Identificador 46.15.250-131

Orígens

La Diputació de València, com la resta de diputacions, té el seu inici en la Constitució espanyola de 1812, coneguda com "La pepa" o la Constitució de Cadis. Amb uns inicis molt irregulars pels avatars polítics de l'època, és en 1833 amb la nova divisió provincial, quan, restablida definitivament, comença la seua trajectòria. La finalitat de la Diputació era la d'administrar els interessos de la província i entre altres funcions li van ser encomanades la conservació de carreteres, el foment d'aigües, la cultura, i des de 1849, amb l'aprovació de la Llei de Beneficència, l'assistència benèfico-sanitària. A partir de llavors la Diputació va començar a gestionar els interessos d'establiments tan emblemàtics com la Casa de Misericòrdia, la Casa de la Beneficència, hui convertida en centre cultural, el Sanatori Psiquiàtric i l'Hospital General, llavors anomenat provincial, ara Consorci Hospital General Universitari, els orígens del qual procedien de l'Hospital dels folls e ignoscents del pare fra Juan Gilabert Jofré en 1410. L'Hospital General va aportar el Teatre Principal (València), ja que des de 1582 tenia el privilegi del monopoli de les representacions teatrals, igualment va aportar la Plaça de Bous amb els beneficis de les corregudes de toros concessió que li va ser atorgada en 1801. En l'àmbit cultural i ja entrat el segle xx la Diputació va iniciar una incursió en el món cultural amb la creació en 1927 del Servei d'Investigació Prehistòrica o en 1947 la Institució Alfons el Magnànim, entre altres. Amb l'arribada dels ajuntaments democràtics una visió nova conforma la Diputació: el projecte de millora en la qualitat de vida de la gent dels pobles. Tots els esforços i el treball de la Diputació es dirigixen a l'àmbit de la salut pública, els serveis socials, la cultura, l'educació, les obres públiques i la defensa del medi ambient. La Diputació es transforma en l'"ajuntament dels ajuntaments".

Informació institucional

La Diputació de València és una institució al servei dels municipis de la província. Opera com un Ajuntament d'Ajuntaments, preservant l'equilibri interterritorial, cooperant i assessorant els municipis i col·laborant en l'execució d'obres d'infraestructures, la tasca de les quals seria d'impensable realització a càrrec dels pressupostos dels municipis amb menors ingressos. D'esta manera, la Diputació distribuïx recursos i serveis, prestant una atenció molt especial als pobles menuts que en el cas de la nostra província són la majoria. La província de València té en l'actualitat 266 municipis.

Precisament, la Diputació de València compta amb tres empreses públiques: Egevasa (gestió hidràulica i depuració d'aigües), Girsa (tractament integral dels residus sòlids urbans o RSU), i Imelsa (polítiques d'ocupació i activitats formatives per a l'impuls del desenvolupament local).

Àmbit cultural i museístic

La Diputació de València compta amb diversos centres dedicats a la producció cultural i museística. El Centre Cultural La Beneficència, ubicat al barri del Carme de València, és la seu permanent del Museu de Prehistòria de València i del Museu Valencià d'Etnologia. Compta també amb el MuVIM (Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat), ubicat al carrer Quevedo de la ciutat de València.Entre els nombrosos objectius que tenen els tres museus valencians s'hi troba: la investigació i la difusió del patrimoni arqueològic de la província de València^[1] i la col·laboració amb els museus adherits a la Xarxa de Museus Etnològics Locals.

Govern

Composició històrica

Candidatura		1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019	2023
	AP/PPCV	0	10	5	6	17	17	17	18	19	12	8	13
	PSPV-PSOE	13	20	20	20	11	12	12	12	10	9	13	12
	UPV/Compromís	-	0	0	0	0	0	0	0	1	6	6	3
	Vox	-	-	-	-	-	-	-	-	-	0	1	2
	Ens Uneix	-	-	-	-	-	-	-	-	-	-	1	1
	C's	-	-	-	-	-	-	-	-	0	2	3	0
	Podem	-	-	-	-	-	-	-	-	-	1	0	0
	PCE/EUPV	3	1	1	1	2	1	1	1	1	1	0	0
	UV	-	-	3	4	1	1	1	0	0	-	-	-
	UCD/CDS	14	-	2	0	0	0	0	-	-	-	-	-
Total		30	31	31	31	31	31	31	31	31	31	31	31
Fonts:

Presidents

President	Inici del mandat	Fi del mandat	Partit
Francisco Serrano Larrey	1901	1902		PRDF
José Puig Boronat	1902	1903		PL
José Alberola Serra	1903	1905		PC
Joaquín Santonja Lisbona	1905	1907		N/a
Juan Bautista Valldecabres Rodrigo	1907	1909		PC
Rafael Albiñana Marín	1909	1911		PL
Pascual Testor Pascual	1911	1911		PL
Francisco Pérez Ballester	1911	1912		N/a
Juan Izquierdo Alcaide	1912	1914		PL
José Martínez Aloy	1914	1915		PC
Juan Polo de Bernabé	1915	1916		N/a
Fernando Ibáñez Payés	1916	1917		PL
Miguel Paredes García	1917	1919		PL
Alfredo Navarro Ferrer	1919	1921		PC
Modesto Jiménez de Bentrosa	1921	1923		PL
Pedro Juan Serrano Viguer	1923	1924		PL
José María Carrau Juan	1924	1930		UP
Pedro Juan Serrano Viguer	1930	1931		PL
Juan Calot Sanz	1931	1934		PURA
Juan Bort Olmos	1934	1936		PURA
José Donat Sanz	1936	1937		IR
Juan Murria Dolz	1937	1939		PSOE
Lorenzo Latorre Blay	1939	1939		PSOE
Rafael Palop Ruiz	1939	1939		FET-JONS
José María Zumalacárregui y Prat	1939	1941		FET-JONS
Rafael Cort Álvarez	1941	1943		FET-JONS
Adolfo Rincón de Arellano y García	1943	1949		FET-JONS
Francisco Cerdà Reig	1949	1958		FET-JONS
Bernardo Lassala González	1958	1970		FET-JONS
José Antonio Perelló Morales	1970	1974		FET-JONS
Salvador Escandell Cortés	1974	1975		FET-JONS
Ignacio Carrau Leonarte	1975	1979		FET-JONS
Manuel Girona i Rubio	1979	1983		PSPV-PSOE
Antoni Asunción Hernández	1983	1988		PSPV-PSOE
Francisco Blasco Castany	1988	1991		PSPV-PSOE
Clementina Ródenas Villena	1991	1995		PSPV-PSOE
Manuel Tarancón Fandos	1995	1999		PP
José Rafael Díez Cuquerella	1999	1999		PP
Fernando María Giner Giner	1999	2007		PP
Alfonso Rus Terol	2007	2015		PP
Jorge Rodríguez Gramage	2015	2018		PSPV-PSOE
Antoni Francesc Gaspar Ramos	2018	2023		PSPV-PSOE
Vicente Mompó Aledo	2023			PP

Polèmiques

La Diputació de València, com altres Diputacions del País Valencià, no ha quedat exempta de polèmica. A l'organisme encapçalat per Giner se l'acusà de donar suport al blaverisme mitjançant subvencions i ajudes a les entitats que promouen la declaració del valencià com a llengua independent.^[2] En este sentit, també fou polèmic el finançament per part d'esta institució del llibre Cronologia historica de la llengua valenciana on es defenia una normativa lingüística diferent a l'oficial de l'AVL.^[3]

Referències

1. «Jaciments». Valencia Extra. [Consulta: 15 setembre 2018].
2. La Diputació de València subvenciona amb 120.000 euros la RACV
3. Levante-emv. «Giner edita un libro con la normativa antigua de la RACV, sin acentos» (en castellà), 13-07-2007.

Enllaços externs

• Diputació de València - Lloc web oficial (castellà)