From Wikipedia, the free encyclopedia
El bisbat de Montalban (francès: Diocèse de Montauban, llatí: Dioecesis Montis Albani) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa. El 2013 tenia 175.900 batejats sobre una població de 230.800 habitants. Actualment està regida pel bisbe Bernard Ginoux.
| Dioecesis Montis Albani | |||||
| |||||
| Tipus | bisbat catòlic  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
 França | |||||
.svg){kind=small} Occitània | |||||
| Parròquies | 321 | ||||
| Separat de | arquebisbat de Tolosa bisbat de Càors | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 255.700 (2019) (68,79 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | francès | ||||
| Religió | romà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 3.717 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | 11 de juliol de 1317 | ||||
| Catedral | Assumpció de Maria Verge | ||||
| Organització política | |||||
| • Bisbe | Bernard Ginoux | ||||
| Lloc web | catholique-montauban.cef.fr | ||||
| |||||
La diòcesi comprèn el departament francès de Tarn i Garona.
La seu episcopal és la ciutat de Montalban, on es troba la catedral de Assumpció de Maria Verge.
El territori s'estén sobre 3.717 km², i està dividit en 321 parròquies, agrupades en 9 vicariats.
Sant Teodard, arquebisbe de Narbona, havia fundat al segle ix una abadia dedicada a San Martí en un terreny de la seva propietat a la confluència del Tarn i el Tescou, a Montauriòl.[1] L'abadia més tard va prendre el nom de San Teodard, perquè el seu fundador havia mort allí i va ser enterrat. La ciutat de Montauban va ser fundada prop de l'abadia l'any 1144.
L'abadia va ser erigida en diòcesi l'11 de juliol de 1317 amb la butlla Salvator Noster del papa Joan XXII. Bertrand du Puy, l'últim abat de Sant Teodard, va ser nomenat primer bisbe. Al febrer de l'any següent, el papa, amb butlla de data 22 de febrer de 1318,[2] definia els límits i la composició de la nova diòcesi, pres de l'arxidiòcesi de Tolosa i de la diòcesi de Caors.
L'abadia de Montauriòl va ser la seu episcopal fins al 1396, quan el bisbe Bertrand Robert de Saint-Jal va traslladar la seva residència a la localitat de Montalban.
A la segona meitat del segle xvi, els calvinistes es van convertir en senyors de la ciutat, tot i la resistència extenuant dels bisbes. El 1561 es prohibí el culte catòlic i es va iniciar la destrucció de les esglésies, que es va dur a terme l'any 1567. El 1570 la ciutat es va convertir en una de les quatre places protestants. El 1600 el culte catòlic es va permetre durant un temps curt, però no va ser fins al 1629 en que es va aconseguir que els catòlics recuperessin el control de la ciutat, després de la derrota definitiva dels protestants; el mateix any, el bisbe va poder tornar a la seva ciutat episcopal després d'anys de vagar per diversos castells de la diòcesi.
Durant el període calvinista, tant la catedral com l'antiga abadia de Sant Teodard (1567) van ser destruïdes. El 1692 es va posar la primera pedra de la nova catedral, que va ser consagrada solemnement l'1 de novembre de 1739. El 1664, el bisbe Pierre de Bertier va construir la nova residència episcopal, que avui allotja el Museu Ingres.
Seguint el concordat i amb la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII del 29 de novembre de 1801, la diòcesi va ser suprimida i el seu territori va ser incorporat als de l'arxidiòcesi de Tolosa i les diòcesis d'Agen i de Cahors.
En 1808 Napoleó va establir el departament de Tarn i Garona, i el 17 de febrer d'aquell any el Papa Pius VII, amb la butlla Supremo pastorali munere, va acordar tornar a establir diòcesi en el territori del departament, que es va incloure a la diòcesi de Cahors. En realitat, aquestes decisions seguien sent una carta morta, ja que era impossible nomenar un bisbe.
El 6 d'octubre de 1822 amb la butlla Paternae charitatis del mateix Papa Pius VII, es va confirmar el restabliment de la diòcesi i es va nomenar un bisbe que venia de d'Amèrica, Jean-Louis Anne Madelain Lefebvre de Cheverus, que havia estat el primer Boston.
A finals del 2013, la diòcesi tenia 175.900 batejats sobre una població de 230.800 persones, equivalent al 76,2% del total.
| any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parròquies | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
| 1948 | 161.664 | 167.664 | 96,4 | 278 | 253 | 25 | 581 | 328 | |||
| 1969 | 177.000 | 183.572 | 96,4 | 231 | 219 | 12 | 766 | 22 | 600 | 94 | |
| 1980 | 179.500 | 185.600 | 96,7 | 166 | 162 | 4 | 1.081 | 1 | 4 | 347 | 295 |
| 1990 | 190.000 | 196.000 | 96,9 | 136 | 129 | 7 | 1.397 | 2 | 15 | 288 | 295 |
| 1999 | 202.000 | 206.800 | 97,7 | 110 | 102 | 8 | 1.836 | 6 | 14 | 217 | 295 |
| 2000 | 201.000 | 205.924 | 97,6 | 112 | 101 | 11 | 1.794 | 6 | 13 | 206 | 295 |
| 2001 | 201.000 | 206.034 | 97,6 | 108 | 98 | 10 | 1.861 | 6 | 12 | 195 | 295 |
| 2002 | 201.000 | 206.034 | 97,6 | 98 | 89 | 9 | 2.051 | 6 | 11 | 201 | 295 |
| 2003 | 160.000 | 206.034 | 77,7 | 98 | 89 | 9 | 1.632 | 6 | 12 | 189 | 295 |
| 2004 | 160.000 | 206.034 | 77,7 | 93 | 83 | 10 | 1.720 | 6 | 13 | 194 | 295 |
| 2013 | 175.900 | 230.800 | 76,2 | 71 | 59 | 12 | 2.477 | 9 | 12 | 117 | 321 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
