mineral de la classe dels òxids From Wikipedia, the free encyclopedia
El diàspor[2] és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup del diàspor. Anomenat així l'any 1801 per Abbé Rene Just Haüy del grec διασπείρειυ (esparpallar) en al·lusió a la decrepitació habitual en contacte amb la flama del bec de bunsen. És un dimorf de la böhmita[1] i isomorf de la goetita. És també mena d'alumini.[2]
 Diàspor | |
|---|---|
 Diàspor (cristall gris fosc) en margarita (cristalls micàcis blavosos) procedent de Turquia | |
| Fórmula química | AlO(OH) |
| Epònim | Diaspora (en)   |
| Localitat tipus | Mramorskii Zavod, Kosoi Brod, óblast de Sverdlovsk, Districte Federal dels Urals, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.FD.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.FD.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/F.04a |
| Dana | 6.1.1.1 |
| Heys | 7.6.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 4,4007(6) Å; b = 9,4253(13) Å; c = 2,8452(3) Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | blanc, marró, incolor, groc clar, grisenc, gris verdós, lila, rosat |
| Macles | En {061}, poc comunes, o en {021}, amb un angle reentrant d'aproximadament 60°, produint agregats pseudohexagonals, normals a l'eix pseudohxagonal a [100]. |
| Exfoliació | perfecta - {010} perfecta; {110} distingible; {100} en traces |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | molt fràgil |
| Duresa | 6,5 a 7 |
| Lluïssor | vítria, nacrada |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,2 a 3,5 g/cm³ (mesurada); 3,38 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,682 a 1,706 nβ = 1,705 a 1,725 nγ = 1,730 a 1,752 |
| Birefringència | δ = 0,048 |
| Pleocroisme | fort |
| Angle 2V | mesurat: 84° to 86°, calculat: 80° to 84° |
| Dispersió òptica | debil r<v |
| Impureses comunes | Fe, Mn, Cr, Si |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1801 |
| Símbol | Dsp |
| Referències | [1] |
Segons la classificació de Nickel-Strunz, el diàspor pertany a «04.FD: Hidròxids amb OH, sense H2O; cadenes de octaedres que comparetixen angles» juntament amb els següents minerals: spertiniïta, bracewel·lita, goethita, groutita, guyanaïta, montroseïta, tsumgallita, manganita, yttrotungstita-(Y), yttrotungstita-(Ce), frankhawthorneïta, khinita i parakhinita.[1]
El diàspor és un òxid de fórmula química AlO(OH). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5 a 7.[1] Pot presentar impureses de Fe, Mn, Cr, Ga i Si.[2] Es troba formant cristalls aplanats o formant masses escamoses o foliàcies. Presenta lluïssor vítria, és transparent a translúcid i pot presentar diverses coloracions: blanc, marró, incolor, groc clar, grisenc, gris verdós, lila, rosat. La ratlla és blanca i presenta un clivatge perfecte segons {010}.[2]
Es troba com a component de roques metamòrfiques associat amb el corindó (esmeril) a les calcàries cristal·lines, i molt sovint és un constituent de la bauxita;[2] també es troba als jaciments hidrotermals i residuals. S'ha descrit en nombroses localitats de tots els continents.[1]
El diàspor cròmic és una varietat de color lila, ja sigui clar o fosc, rica en Cr3+.[3] El diàspor de color canviant és una varietat de qualitat gemma que es troba a Turquia que es ven sota diferents noms comercials com ara zultanita o csarita.[4] El diàspor manganèsic o manganodiàspor[2] (Mn : Al > 1 : 29) és una varietat vermella o rosada rica en Mn3+.[5] El diàspor fèrric (Fe : Al > 1 : 19) és una varietat rica en ferro.[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
