Demòdoc (diàleg)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Demòdoc és un pretès diàleg de Plató. El diàleg existeix i es va incloure en l'edició Stephanus, publicada a Ginebra el 1578. Avui en dia es considera una invenció d'un retòric o sofista.
 |
| Part de la sèrie: Els diàlegs de Plató |
| Primers diàlegs: |
| Apologia – Càrmides – Critó |
| Eutífron – Alcibíades I |
| Hípias major – Hípias menor |
| Ió – Laques – Lisis |
| Transitoris i diàlegs mitjans: |
| Cràtil – Eutidem – Gòrgias |
| Menexen – Menó – Fedó |
| Protàgoras – El convit |
| Diàlegs mitjans posteriors: |
| La República – Fedre |
| Parmènides – Teetet |
| Últims diàlegs: |
| Timeu – Crítias |
| El Sofista – El Polític |
| Fileb – Lleis |
| Obres d'autenticitat dubtosa: |
| Axíoc - Alcíone |
| Clitofont – Epínomis - Eríxias |
| Demòdoc – Cartes – Hiparc |
| Minos – Rivals d'amor – Sísif |
| Alcibíades II – Tèages |
Sembla ser una combinació de dos treballs separats. La primera part és un monòleg (adreçat a Demòdoc), que argumenta en contra de la decisió col·lectiva. A continuació, figura una trilogia de diàlegs (amb participants anònims) que plantegen tres elements de dubte en contra del sentit comú.[1]
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.