DQ d'Hèrcules

DQ d'Hèrcules (DQ Herculis o Nova Herculis 1934) va ser una nova lenta i brillant apareguda a la constel·lació d'Hèrcules el 1934. Va ser descoberta el 13 de desembre de 1934 per J. P. M. Prentice d'Stowmarket, Suffolk.^[6] Va aconseguir la lluentor màxima el 22 de desembre de 1934 amb una magnitud aparent de 1,5.^[7] La nova va romandre visible a ull nu durant diversos mesos.^[8]

̣

DQ d'Hèrcules
Tipus	estrella variable cataclísmica, binària eclipsant i font propera a infrarrojos
Tipus espectral (estel)	M3+Ve[1]
Descobert per	John Philip Manning Prentice (en)
Data de descobriment	13 desembre 1934
Constel·lació	Hèrcules
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	496,032 pc [2]
Magnitud absoluta	12,99
Magnitud aparent (V)	14,443 (banda V)[3]
Massa	1 M☉[4]
Paral·laxi	2,016 mas[2]
Moviment propi (declinació)	12,412 mas/a [2]
Moviment propi (ascensió recta)	−0,925 mas/a [2]
Velocitat radial	−25 km/s[5]
Ascensió recta (α)	18h 7m 30.251s[2]
Declinació (δ)	45° 51' 32.5648''[2]
Catàlegs astronòmics
2MASS J18073024+4551325 (2MASS) PLX 4164 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) GCRV 10587 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) DQ Her (Catàleg General d'Estrelles Variables) SBC9 1029 (Vuitè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics) SBC7 665 (Setè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics) WEB 15046 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) Gaia DR2 2116226254706461568 (Gaia Data Release 2) UCAC4 680-061811 (Fourth USNO CCD Astrograph Catalog) TIC 332624864 (TESS Input Catalog) Gaia DR3 2116226254706461568 (Gaia DR3) AAVSO 1804+45 (AAVSO)

DQ d'Hèrcules és el prototip d'una categoria d'estel variable cataclísmica anomenades polars intermèdies.^[9] D'acord a les observacions, es tracta d'un sistema binari eclipsant, compost per una nana blanca i una nana roja, amb un període orbital de sols 4 hores i 39 minuts que varia cada 71 segons, cosa que es correspon amb la rotació axial de la nana blanca, altament magnètica, i possiblement a causa de la presència d'un tercer cos.^[10][9]

Referències

1. «A quest for the red companion in six cataclysmic binaries» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1981, pàg. 960–968. DOI: 10.1086/159105.
2. Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
3. Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: UCAC4 Catalogue (Zacharias+, 2012). Indicat a la font segons: SIMBAD. Autor: Arne Henden. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juliol 2012.
4. «Plausible explanations for the variations of orbital period in the old nova DQ Herculis» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 9-2009, pàg. 883–888. DOI: 10.1051/0004-6361/200810909.
5. «Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue». Astronomy and Astrophysics, 12-1995, pàg. 269–280.
6. «DQ Her». www.britastro.org. [Consulta: 9 agost 2017].
7. Wright, W. H. «Comments on Nova Herculis 1934» (en anglès). The Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 47, 1935, pàg. 47–49. Bibcode: 1935PASP...47...47.. DOI: 10.1086/124534. JSTOR: 40670634.
8. «Nova Herculis, Discovered in December 1934, Varies From First to Thirteenth Magnitudes--Now Fading, About Sixth», 07-12-1935. [Consulta: 8 agost 2013].
9. Dai & Qian; Qian, S. B. «Plausible explanations for the variations of orbital period in the old nova DQ Herculis» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 503, 3, 2009, pàg. 883–888. Bibcode: 2009A&A...503..883D. DOI: 10.1051/0004-6361/200810909.
10. «Nova Herculis 1934 (DQ Herculis)» (en anglés). David Darling, 2016. [Consulta: 2 març 2020].