Vents (mitologia)

D'acord amb la mitologia grega, els vents (en grec antic: Ἄνεμοι, en singular Ἄνεμος) eren divinitats de l'element aeri, fills d'Astreu i d'Eos.^[1][2]

Vents

Tipus	grup de personatges de la mitologia grega
Família
Pare	Astreu
Altres
Domini	vent

Torre dels Vents a l'antiga Atenes. Part del fris amb la representació dels déus del vent grecs: Bòreas (a l'esquerra) i Skiron, (a la dreta)

Per tenir-los dominats, els déus els van tancar en una caverna sota la vigilància d'Èol (de vegades considerat el seu pare), que només els deixava sortir quan Zeus ho requeria.^[3][4]

Els vents principals són quatre: Bòreas, Notos, Euros i Zèfir, que coincideixen amb els punts cardinals, però n'hi havia altres de secundaris, de menys anomenada, com Argest, el del nord-est, que menciona Apol·loni de Rodes a les Argonàutiques, com un vent que afavoria la navegació dels argonautes.^[5]

La seua importància en l'agricultura i en la navegació va propiciar que fossin objecte d'un culte particular.^[5]

Els romans coneixien els vents principals amb els noms d'Aquiló, Austre, Subsolà i Favoni, a més d'emprar els noms grecs.^[5]