Culte ptolemaic a Alexandre el Gran

El culte ptolemaic a Alexandre el Gran va ser un culte imperial a l'Egipte hel·lenístic dels segles III-I aC, promogut per la dinastia ptolemaica. El nucli del culte va ser l'adoració del deïficat rei Alexandre el Gran, el qual va ser la base del culte als governants ptolemeus.

El cap dels sacerdots d'aquest culte va ser el principal sacerdot del Regne dels Ptolemeus, i els anys s'anomenaven amb els noms dels sacerdots titulars (sacerdots epònims).

Antecedents

Reconstrucció del cadafal d'Alexandre el Gran, segons Diodor (mitjan segle xix)

Després de la mort d'Alexandre el Gran el 323 aC, el seu imperi es va enfonsar en les guerres entre els seus generals (els Diadochi, «successors»). Un d'ells, Ptolemeu, fill de Lagos, va aconseguir el govern d'Egipte i el va convertir en la base de les seves pròpies ambicions imperials. Per legitimar el seu govern, es va confiar, igual que els altres Diadochi, no només pel dret de conquesta, sinó també per la suposada successió legítima d'Alexandre. Ptolemeu no només es va retratar com l'amic més proper d'Alexandre en el seu treball històric, sinó que el 321 aC va prendre el seu cos mentre la processó funerària d'Alexandre es dirigia cap a Macedònia des de Babilònia i el va portar a l'antiga capital egípcia de Memfis. Aquesta reclamació va ser particularment útil a Egipte, on Alexandre havia sigut rebut com a llibertador de la dominació aquemènida persa i l'havien entronitzat com Faraó i fill de la divinitat Amon-Ra, rebent honors divins. Durant la seva estada a Egipte, Alexandre va fundar la ciutat d'Alexandria, que es va convertir en la principal colònia grega i capital del país.

En el nou regne ptolemaic, l'element hel·lènic (macedonis i gent de les ciutats estats gregues), al qual pertanyia la dinastia ptolemaica, va formar la classe dirigent que va succeir als faraons egipcis natius. Mentre que s'havia practicat el culte al rei sagrat a Egipte i a altres nacions orientals, era gairebé inèdit al món grec. Impulsat per les seves conquestes sense precedents, durant l'últim any de la seva vida, Alexandre va exigir fins i tot als seus súbdits grecs que el tractessin com un déu vivent (apoteosi). Això va ser acceptat de mala gana i sovint rebutjat per les ciutats gregues, però la prolífica fundació de la ciutat d'Alexandria li va assegurar l'estatus diví, ja que tradicionalment els fundadors de les ciutats gregues (ktistes) tenien honors divins.

Quan Ptolemeu es va fer càrrec d'Egipte, va incorporar l'herència d'Alexandre a la seva pròpia propaganda per recolzar les afirmacions de la seva pròpia dinastia. Com a part d'aquest esforç, Alexandre va ser elevat d'un simple déu-patró d'Alexandria al nivell d'un déu-estatal per als grecs de tot l'imperi de Ptolemeu, fins als confins d'Egipte.

Alexandre com el principal déu dels Ptolemeus

Estàtua d'Alexandre el Gran

Durant el principi de la dinastia ptolemaica (cap a 290 aC), Ptolemeu va començar la construcció de la tomba d'Alexandre el Gran a Alexandria (el sēma), i va nomenar un ἱερεύς (hiereus, sacerdot) per dur a terme els ritus religiosos allà. Ràpidament, aquest ofici es va convertir en el màxim sacerdoci del regne dels Ptolemeus, i la seva importància va ser destacada pel seu caràcter epònim, és a dir, cada any era anomenat amb el nom del sacerdot titular i els documents, ja fossin en grec o egipci demòtic, eren datats amb el seu nom. El primer sacerdot d'Alexandre va ser el germà de Ptolemeu, Menelau. L'exercici del càrrec durava un any, però sota el regnat de Ptolemeu I els sacerdots aparentment van ocupar el càrrec per períodes més llargs; això es va convertir en una excepció sota el regnat dels Ptolemeus posteriors.

Sota el regnat de Ptolemeu II Filadelf (r. 282-246 aC), el cos d'Alexandre va ser portat al sēma i, contràriament a l'habitual costum grec de la cremació, va ser enterrat en un magnífic sarcòfag daurat que va ser finalment substituït per un taüt de vidre transparent. La presència del cos d'Alexandre a la capital dels Ptolemeus no només va millorar el prestigi de la dinastia, sinó que també es va convertir en un dels principals atractius i llocs de peregrinació a l'antiga Mediterrània. Fins i tot els emperadors romans van viatjar a Alexandria per visitar la tomba del gran conqueridor.

Els Ptolemeus van assignar a Alexandre un lloc destacat al panteó grec, associant-lo amb els déus olímpics com Zeus i Apol·lo. En conseqüència, en els documents es referia a Alexandre simplement pel seu nom, ja que l'epítet θεός (theos, déu) era considerat com a superflu.

Els Ptolemeus com a déus acollits al temple

Mentre que Ptolemeu I va fundar el culte imperial d'Alexandre, el seu fill i successor Ptolemeu II va completar la seva connexió amb el culte al rei al voltant de la seva dinastia. El culte als Ptolemeus va començar el 283/282 aC, quan els pares difunts de Ptolemeu II van ser deïficats com Theoi Sōtēres (Déus del Salvador). Les estàtues de la parella deïficada es van instal·lar al Temple d'Alexandre, i el sacerdot del culte a Alexandre es va fer càrrec dels ritus per als Ptolemeus deïficats. Amb aquest gest, els Ptolemeus van subratllar la posició superior d'Alexandre i la seva pròpia subordinació a ell com a theoi synnaoi (déus acollits al temple). Alexandre va ser el principal receptor de rituals i sacrificis, mentre que els Ptolemeus només participaven en ells.

L'elevació d'Alexandre sobre els Ptolemeus i la seva connexió amb ell, es va aprofundir encara més a través de l'expansió del culte. Així, el 269 aC es va establir la sacerdotessa «portadora de canastres» (kanēphóros) per a la «Deessa germana» (Thea Adelphos) Arsínoe II, seguida el 211 a.C per la sacerdotessa «atorgadora de premis» (athlophoros) en honor de la «Deessa benefactora» (Thea Euergetis) Berenice II, i el 199 aC per una sacerdotessa per a la «Deessa amant del pare» (Thea Philopatōr) Arsínoe III. Totes aquestes sacerdotesses estaven subordinades al sacerdot d'Alexandre. Cleòpatra III va afegir tres sacerdotesses més per al seu propi culte personal com a «Deessa benefactora amant de la mare» (Thea Euergetis Philometōr): la sacerdotessa del «poltre sagrat» (hieros pōlos), la sacerdotessa «portadora de la corona» (stephanēphoros) i la sacerdotessa «portadora de llum» (phōsphoros).

El concepte de «déus acollits al temple» es va emfatitzar sota el regnat de Ptolemeu IV Filopàtor (r. 221-204 aC), qui va traslladar les restes dels Ptolemeus i els seus consorts, que a diferència d'Alexandre havien sigut cremats i guardats en urnes, al sēma.

Llista dels sacerdots d'Alexandre

Ptolemeu I Sòter (305–282 aC)

Sacerdot		Ofici	Any de regnat	Referències	Comentaris
006	Menelau, fill de Lagos	285/284 aC	39è	P. Hib. I 84a.	Germà de Ptolemeu I 4t any d'exercici
007	Menelau, fill de Lagos	284/283 aC	40è	P. Eleph. 2.	5è any d'exercici
008	Eureas, fill de Proitos	283/282 aC	41è	P. Eleph. 3.	Va exercir durant tres anys

Ptolemeu II Filadelf (285/282–246 aC)

Sacerdot		Ofici	Any de regnat	Referències	Comentaris
Per als sacerdots números 9-16, del 4t al 11è any de regnat de Ptolemeu II Filadelf, hi ha dos papirs amb noms de sacerdots, però que no es poden datar amb exactitud.
?	Athenaios o Limnaios, fill d'Apol·loni	?	?	P. Hib. I 97.
?	Filisc, fill de Spoudaios	?	?	P. Hib. I 30.
017	Leontisc, fill de Cal·límedes	274/273 aC	12è	P. Cair. Zen. I 59001. P. Hib. I 110.
018	Nearc o Neomedes, fill de Neocles o Filocles	273/272 aC	13è	P. Hib. I 110; II 199.
019	Cal·lícrates, fill de Boiskos	272/271 aC	14è	P. Hib. II 199. PP VI 14607.	De Samos. Primer sacerdot d'Alexandre i dels Prolemeus deïficats (Theoi Adelphoi).
020	Pàtrocles, fill de Patron	271/270 aC	15è	P. Hib. II 199. PP VI 15063.	Capità general ptolemaic a la guerra cremonideana
Per als sacerdots números 21-25, del 16è al 20è any de regnat de Ptolemeu II, no hi ha registres existents.
026	Timarquid, fill d'Asclepiodor	265/264 aC	21è	P. Strasb. V 641.
027	Pèlops, fill d'Alexandre	264/263 aC	22è	P. Hib. I 92. PP VI 14618.	De Macedònia, pare de Pèlops
028	Quineas, fill d'Alquetas	263/262 aC	23è	P. Hib. I 88; II 209. PP VI 17215.	De Tessàlia
029	Aristonic, fill de Perilau	262/261 aC	24è	P. Hib. I 85 und 190. PP VI 14897.
030	Ptolemeu, fill d'Aratocles	261/260 aC	25è	P. Hib. I 143. P. Osl. II 16. PP III/IX 5236.
031	Taurí, fill d'Alexandre	260/259 aC	26è	BGU VI 1226.	De Macedònia, germà de Pèlops
032	Medeios, fill de Lampó (o Laagó)	259/258 aC	27è	BGU VI 1227. P. Petrie III 56b.
033	Antífil, fill de Liquí	258/257 aC	28è	BGU VI 1228. P. Hib. I 94.
034	Antíoc, fill de Kebbas	257/256 aC	29è	BGU VI 1229; X 1979, 1980. P. Cair. Zen. I 59133. P. Hib. I 95.	De Tessàlia
035	?	256/255 aC	30è
036	Glaucó, fill d'Eteocles	255/254 aC	31è	PP IX 5203. P. Cair. Zen. II 59173, 59182.	D'Atenes, germà de Cremònides
037	?	254/253 aC	32è
038	Aetos, fill d'Apol·loni	253/252 aC	33è	P. Cair. Zen. II 59248. PP IX 4988.	D'Aspendos
039	Neoptolem, fill Craisis	252/251 aC	34è	P. Hib. I 98.	De Pisidia
040	Ptolemeu, fill d'Andròmac	251/250 aC	35è	P. Cair. Zen. II 59289.	Possiblement idèntic amb Ptolemeu Andròmac
041	Epainet, fill d'Epainet	250/249 aC	36è	P. Cornell 2.
042	?	249/248 aC	37è	P. Cornell 2.
043	Antíoc, fill de Cràtida	248/247 aC	38è	PP III/IX 4999. P. Petrie III 54a.
044	Tlepolem, fill d'Artapat	247/246 aC	39è	P. Cair. Zen. III 59340.	De Xanthos

Ptolemeu III Evèrgetes I (246–222 aC)

Sacerdot		Ofici	Any de regnat	Referències	Comentaris
044	Tlepolem, fill d'Artapat	246/246 aC	1r
045	Tlepolem, fill d'Artapat	246/245 aC	2n	P. Petrie III 43. PSI IV 385.	2n any d'exercici
046	Arquelau, fill de Damas	245/244 aC	3r	BGU X 1981. P. Hib. I 145. PP III/IX 5040.
047	Arquelau, fill de Damas	244/243 aC	4t	BGU X 1981. P. Hib. I 145. PP III/IX 5040.	2n any d'exercici
048	Aristòbul, fill de Diodot	243/242 aC	5è	P. Hib. I 171. PSI IV 389.
049	Tàntal, fill de Cleonic	242/241 aC	6è	P. Petrie II 44 = III 54b.
050	Arquibi, fill de Feidó	241/240 aC	7è	P. Hausw. 2; 8; 9.
051	Onomast, fill de Pirgó o Pirró	240/239 aC	8è	P. Hib. I 89; II 261, 262.
052	Apol·lònides, fill de Mosquió	239/238 aC	9è	OGIS I 56.
053	Apol·lònides, fill de Mosquió	238/237 aC	10è	P. Petrie IV 1.	2n any d'exercici
054	Seleuc	237/236 aC	11è	P. Petrie III 58d.
055	Eucles, fill d'Eubatas	236/235 aC	12è	BGU X 1982. P. Petrie IV 16.
056	Sosibi, fill de Dioscurides	235/234 aC	13è	P. Petrie III 55a; IV 22. PP VI 14631.
057	Hel·lanic, fill d'Hel·lanic (o Eufràgoras?)	234/233 aC	14è	P. Amsterdam inv. 250.
058	?, fill de Leon	233/232 aC	15è	P. dem. Cair. II 30604.
059	Aristomac, fill de Timandre	232/231 aC	16è	P. Hamb. inv. 676.
060	Menneas, fill de Menoiti	231/230 aC	17è	P. dem. Berl. 3089.
061	?	230/229 aC	18è
062	Filó, fill d'Antípatre	229/228 aC	19è	P. dem. Cair. II 31208; 31210.
063	Icatidas, fill Icatidas	228/227 aC	20è	SB V 7631.
064	Galestes, fill de Filistió	227/226 aC	21è	P. Petrie III 21a–b. SB III 6277; 6301. P. dem. Cair. 30624.
065	Alexicrates, fill de Teògenes	226/225 aC	22è	P. Petrie I 19; III 19c.
066	Ptolemeu, fill de Crisermos	225/224 aC	23è	PP III/IX 5238; VI 14624.
067	Arqueteas, fill de Iasios	224/223 aC	24è	P. Hamb. inv. I 24.
068	Dositeu, fill de Drimil	223/222 aC	25è	CPJud. I 127d–e. III Macabeus 1, 3.	Jueu de naixement
069	?	222 aC	26è

Ptolemeu IV Filopàtor (222–205 aC)

Sacerdot		Ofici	Any de regnat	Referències	Comentaris
069	Nicanor, fill de Baqui	222/221 aC	1r	BGU VI 1273; X 1983.
070	Pitees, fill d'Apol·lodor	221/220 aC	2n	P. Hausw. 16. SB X 10450; XII 10859.
071	Demetri, fill d'Apel·les	220/219 aC	3r	BGU X 1984.
072	Demetri, fill d'Apel·les	219/218 aC	4t	SB XII 11061.
073	Mnasiades, fill de Polícrates	218/217 aC	5è	BGU VI 1274.	D'Argos, pare de Polícrat
074	Ptolemeu, fill d'Aerop	217/216 aC	6è	PP III/IX 5239; VI 15168 und 15237.	D'Argos
075	Agàtocles, fill d'Agàtocles	216/215 aC	7è	BGU VI 1262; X 1958; 1986.
076	Ptolemeu, fill de Ptolemeu	215/214 aC	8è	BGU VI 1264; 1275; 1276; 1277; 1278; X 1943; 1959; 1969.
077	Andrónic, fill de Nicanor	214/213 aC	9è	BGU X 1944; 1945; 1960; XIV 2397.
078	Pitangelos, fill de Filocleit	213/212 aC	10è	BGU X 1946; 1947. SB III 6289.
079	Eteoneu (?, fill d'Eteoneu?)	212/211 aC	11è	BGU X 1963; 1965. SB III 6288.
080	Eteoneu (?, fill d'Eteoneu?)	211/210 aC	12è	P. dem. Berl. 3075.
081	Antifil, fill d'Agatanor	210/209 aC	13è	P. BM Andrews 18.
082	Aiaquides, fill de Jerònim	209/208 aC	14è	P. Hausw. 14.
083	Demòstenes o Timòstenes, fill de Cratí	208/207 aC	15è	P. BM Andrews 28.
084	?	207/206 aC	16è
085	?	206/205 aC	17è
086	Asclepiades, fill d'Asclepiades	205 aC	18è	P. KölnÄgypt. 7.

Ptolemeu V Epífanes (205–180 aC)

Sacerdot		Ofici	Any de regnat	Referències	Comentaris
086	?	205/204 aC	1r
087	Aristomenes, fill de Menneas	204/203 aC	2n	P. dem. Cair. 30660, 30700.	D'Alízia
088	Sàtir, fill d'Eumenes	203/202 aC	3r	PP III/IX 5263.
089	Adaios, fill de Gorgias	202/201 aC	4t	P. Tebt. III 820.
090	Pausanias, fill de Demetri	201/200 aC	5è	P. Tebt. III 1003.
091	Andròmac, fill de Lisímac	200/199 aC	6è
092	Twnn, fill de Ptolemeu	199/198 aC	7è	P. dem. Louvre 2435.
093	Demetri, fill de Sitalques	198/197 aC	8è	P. dem. Louvre 3266.
094	Aeto, fill d'Aeto	197/196 aC	9è	Pedra de Rosetta = OGIS I 90.
095	Zoilos, fill d'Andros	196/195 aC	10è	London, BM EA 10624, 10629.
096	Ptolemeu, fill de Ptolemeu	195/194 aC	11è	PP IX 5240a.
097	?	194/193 aC	12è
098	?, fill d'Eumel	193/192 aC	13è	P. Tebt. III 816.
099	Teó, fill de Zenodot	192/191 aC	14è	BGU XIV 2388.
100	Antípatre, fill de Dionís	191/190 aC	15è	London, BM EA 10560.
101	?	190/189 aC	16è
102	?	189/188 aC	17è
103	Carileus, fill de Nimfi	188/187 aC	18è	P. Mich. inv. 928.
104	Aristonic, fill d'Aristonic	187/186 aC	19è		D'Alexandria
105	Timoteu, fill de Timoteu	186/185 aC	20è	P. Mich. inv. 3156. P. BM. Reich 10226.
106	Ptolemeu, fill de Ptolemeu	185/184 aC	21è	PP III/IX 5241, VI 14946.
107	Ptolemeu, fill de Ptolemeu	184/183 aC	22è	PP III/IX 5241, VI 14946.	2n any d'exercici
108	Ptolemeu, fill de Pirrid	183/182 aC	23è	Stele 5576.
109	Hegesistrat, fill d'Hegesistrat	182/181 aC	24è	P. BM Andrews 10.
110	?, fill de Zenodor	181/180 aC	25è

Ptolemeu VI Filomètor (180–170 aC)

Sacerdot		Ofici	Any de regnat	Referències	Comentaris
110	?	181/180 aC	1r
111	Poseidoni, fill de Poseidoni	180/179 aC	2n	P. Amh. II 42.
112	Filó, fill de Castor	179/178 aC	3r	P. dem. Cair. 30783, 30968.	D'Alexandria
113	?	178/177 aC	4t
114	Ptolemeu, fill de Ptolemeu	177/176 aC	5è	London, BM EA 10518.
115	Ptolemeu, fill de Filòcrat	176/175 aC	6è
116	Filostrat, fill d'Asclepiodot	175/174 aC	7è	P. Tebt. III 818, 979.
117	Heracleodor, fill d'Apol·lofanes	174/173 aC	8è	P. Amh. II 43.
118	Apol·lodor, fill de Zenó	173/172 aC	9è	P. BM Siut 10594. P. Mich. inv. 190.
119	Demetri, fill de Democes	172/171 aC	10è	P. Tebt. III 819.
120	Alexandre, fill d'Epicrat	171/170 aC	11è	London, BM EA 10675.

Ptolemeu VI Filomètor / Ptolemeu VIII Evèrgetes II / Cleòpatra II (170–145 aC)

Sacerdot		Ofici	Any de regnat	Referències	Comentaris
121	Pirros, fill de Pirros	170/169 aC	12è / 1è	London, BM EA 10513.
122	?	169/168 aC	13è / 2è
123	?	168/167 aC	14è / 3è
124	?	167/166 aC	15è / 4è
125	Melagcomas (fill de Filodem?)	166/165 aC	16è / 5è	PP III/IX 5194.	D'Etòlia
126	Policrit, fill d'Aristodem	165/164 aC	17è / 6è
127	Heracleides o Heracleit, fill de Filoxé	164/163 aC	18è / 7è
128	Isidot, fill de Teó o Thyion	163/162 aC	19è / 8è
129	?	162/161 aC	20è / 9è
130	?	161/160 aC	21è / 10è
131	?	160/159 aC	22è / 11è
132	?	159/158 aC	23è / 12è
133	Ptolemeu, fill de Ptolemeu	158/157 aC	24è / 13è	P. dem. Cair. 30606. London, BM EA 10561, 10618.	Ptolemeu Eupator, fill major de Ptolemeu VI i Cleòpatra II
134	?	157/156 aC	25è / 14è
135	Cafisodor, fill de Cafisodor	156/155 aC	26è / 15è	PP III/IX 5167.
136	?	155/154 aC	27è / 16è
137	?	154/153 aC	28è / 17è
138	Demetri, fill d'Estratonic	153/152 aC	29è / 18è
139	?	152/151 aC	30è / 19è
140	?	151/150 aC	31è / 20è
141	Epitic o Epidic	150/149 aC	32è / 21è	London, BM EA 10620.
142	?	149/148 aC	33è / 22è
143	Kal·licles, fill de Diocrates o Teocrates	148/147 aC	34è / 23è	P. dem. Cair. 31179.
144	?, fill de Zoilos	147/146 aC	35è / 24è	London, BM EA 10620(b).
145	Tyiywns, fill de Xanthippos	146/145 aC	36è / 25è	P. dem. Cair. 30605.

Ptolemeu VIII Evèrgetes II / Cleòpatra II (145–141 aC)

Sacerdot		Ofici	Any de regnat	Referències	Comentaris
145	Tyiywns, fill de Xanthippos	145 aC	25è	P. dem. Cair. 30605.
146	?	145/144 aC	26è
147	Ptolemeu, fill de Ptolemeu	144/143 aC	27è	P. Köln VIII 350.	Segon fill de Ptolemeu VI i Cleòpatra II, que segons una investigació més antiga va regnar breument amb el nom de Ptolemeu VII en el 145 aC.
148	?	143/142 aC	28è
149	?	142/141 aC	29è

Ptolemeu VIII Evèrgetes II / Cleòpatra II / Cleòpatra III (141–116 aC)

Sacerdot		Ofici	Any de regnat	Referències	Comentaris
150	?	141/140 aC	30è
151	?	140/139 aC	31è
152	?	139/148 aC	32è
153	Dionís, fill de Demetri	138/137 aC	33è	P. dem. Cair. 30619.
154	?	137/136 aC	34è
155	Antípatre, fill d'Ammoni	136/135 aC	35è	P. Tebt. III 810.
156	Ptolemeu, fill de Ptolemeu	135/134 aC	36è	P. Tebt. III 810.	Fill de Ptolemeu VIII, conegut com a Ptolemeu IX
Per als sacerdots números 157-171, del 37è al 50è any de regnat de Ptolemeu VIII Evèrgetes II, no hi ha registres existents.
172	Apol·loni, fill d'Eirenaios	120/119 aC	51è	London, BM EA 10398.
173	Ptolemeu, fill de Castor	119/118 aC	52è	PP III/IX 5251. P. Hamb. inv. 12.
174	?	118/117 aC	53è
175	?	117/116 aC	54è

Cleòpatra III / Ptolemeu IX Soter II (116–107 aC)

Sacerdot	Ofici	Any de regnat	Referències	Comentaris
?	116 aC	1r
Ptolemeu IX Philometor Soter	116/115 aC	2n	P. dem. Cair. 30602; 30603.
Ptolemeu IX Theos Philometor Soter	115/114 aC	3r	P. Genf. I, 25. P. Strasb. 81, 83, 84.
Ptolemeu IX Theos Philometor Soter	114/113 aC	4t	P. Genf. II, 20. P. Strasb. 85. BGU 944.
Ptolemeu IX Theos Philometor Soter	113/112 aC	5è	P. Lond. III 1204.
Artemidor, fill de Satió Ptolemeu IX Theos Philometor Soter	112/111 aC	6è	P. Strasb. 86.	Artemidor va ocupar el càrrec durant els primers mesos de l'any. Probablement va ser partidari de Cleòpatra III.
Ptolemeu IX Theos Philometor Soter	111/110 aC	7è	?
Ptolemeu IX Theos Philometor Soter	110/109 aC	8è	BGU III 995.
Ptolemeu IX Theos Philometor Soter	109/108 aC	9è	P. Lond. III 881.
Ptolemeu IX Theos Philometor Soter	108/107 aC	10è	?
Ptolemeu IX Theos Philometor Soter	107 aC	11è	BGU III 996.

Cleòpatra III / Ptolemeu X Alexandre I (107–101/88 aC)

Sacerdot	Ofici	Any de regnat	Referències	Comentaris
Ptolemeu X Theos Neos Alexandros	107/106 aC	11è / 8è	P. Bruxelles inv. E. 7155, 7156A.
Ptolemeu X Theos Neos Alexandros	106/105 aC	12è / 9è	P. Tebt. I 166.
Cleopatra III Thea Euergetis Philometor	105/104 aC	13è / 10è	P. Köln II 81.

Unió del títol de sacerdot al títol reial

Ptolemeu, fill de Càstor, és l'últim sacerdot d'Alexandre de nom conegut, abans que el càrrec es fusionés al títol reial. Atès que el títol de sacerdot d'Alexandre apareix per primera vegada en el títol reial en el segon any del regnat conjunt de Ptolemeu IX i Cleòpatra III (116/115 aC), no està clar si la fusió dels títols es va dur a terme durant els dos últims anys del regnat de Ptolemeu VII o si es va adherir durant el regnat dels seus successors. És possible que la fusió fos la iniciativa de Ptolemeu IX, que volia destacar la seva prioritat sobre la seva mare co-governant, Cleòpatra III. Com a tal, el càrrec va canviar el seu paper i el seu caràcter, des d'un sacerdoci epònim fins a una eina de propaganda; a diferència del títol reial, que cada vegada més es compartia entre germans o altres membres de la família des del començament del segle ii aC, el títol de sacerdot d'Alexandre era indivisible. Això hauria passat durant el regnat de Ptolemeu IX, desitjós de separar-se de la seva mare, que l'odiava i que havia començat el seu propi culte sacerdotal al voltant de la seva pròpia persona.

Aquest nou paper del sacerdoci d'Alexandre va durar fins als últims regnats dels Ptolemeus. Durant els primers mesos de 112/111 aC, un ciutadà ordinari, Artemidor, va ocupar el càrrec. Probablement va ser partidari de Cleòpatra III, que havia aconseguit expulsar temporalment al seu fill d'Alexandria. Com que les dones no podien ocupar un sacerdoci suprem al món grec, s'havia de conformar amb situar a un dels seus seguidors en el càrrec, com a manifestació pública del seu nou domini. Després d'Artemidor, el nom de Ptolemeu IX va ser afegit posteriorment al papir, el que significa que va aconseguir tornar a Alexandria el mateix any.

L'any 107 aC, Cleòpatra III va aconseguir expulsar de nou a Ptolemeu IX d'Alexandria, i va col·locar al tron al seu segon fill, Ptolemeu X, com a co-governant i sacerdot d'Alexandre. No obstant això, a mesura que la rivalitat interdinàstica continuava, Cleòpatra va decidir finalment a l'any 105 aC assumir el títol de sacerdot per subratllar la seva superioritat. Probablement Cleòpatra pretenia que aquesta decisió fos permanent, però la seva flagrant violació de les normes gregues en assumir el sacerdoci hauria danyat la seva imatge entre els grecs. El seu persistent conflicte amb Ptolemeu IX va durar fins als últims anys del seu regnat, fins que va morir el 101 aC, probablement després d'un intent d'assassinat de Ptolemeu IX, amb el qual Ptolemeu X va ser l'únic governant.

Els títols de sacerdot i reial van romandre units en la persona de Ptolemeu X i dels seus successors, encara poques vegades el títol de sacerdot es va esmentar en els papirs, ja que la pèrdua del seu personatge epònim el va fer irrellevant per a la datació.

Notes

Llegenda d'abreviacions a les referències que apareixen a les taules:

• BGU = Ägyptische Urkunden aus den Staatlichen Museen zu Berlin, Griechische Urkunden. (13 volums publicats el 1895; nova impressió, Vol. I–IX. Milà 1972).
• CPJud = Victor A. Tcherikover, Alexander Fuks: Corpus Papyrorum Judaicarum, Vol. I. Cambridge (Massachusetts) 1957.
• London, BM EA = nombres d'inventari de papirs i inscripcions del Museu Britànic. Londres.
• OGIS = Wilhelm Dittenberger: Orientis Graeci inscriptiones selectae, Col. I. Leipzig 1903.
• P. Amh. = B. P. Grenfell, A. S. Hunt: The Amherst PapyrI, 2 volums. Londres 1900–1901.
• P. Amsterdam inv. = Inventari de papirs de la Universitat d'Amsterdam.
• P. BM Andews = C. A. R. Andrews: Ptolemaic Legal Texts from the Theban Area. Londres 1990.
• P. dem. Berl. = Demotische Papyri aus den Staatlichen Museen zu Berlin, 3 volums. Berlin 1978–1993.
• P. Bruxelles inv. = Inventari de papirs dels Museus reials d'art i d'història. Brussel·les.
• P. Cair. Zen. = C. C. Edgar: Zenon Papyri, Vol. I–V. El Cairo 1925–1931.
• P. Cornell = W. L. Westermann, C. J. Kraemer Jr.: Greek Papyri in the Library of Cornell University. New York 1926.
• P. dem. Cair. = Wilhelm Spiegelberg: Die Demotischen Denkmäler, Col. I: Die demotischen Inschriften. Leipzig 1904; Vol. II: Die demotischen PapyrI Strasbourg 1908; Vol. III: Demotische Inschriften und Papyri. Berlin 1932.
• P. Eleph. = Otto Rubensohn: Aegyptische Urkunden aus den königlichen Museen in Berlin. En: Griechische Urkunden. Publicació extraordinària: Elephantine Papyri. Berlin 1907.
• P. Genf. I = J. Nicole: Les Papyrus de Genève, Vol. I. Gènova 1896–1906.
• P. Hamb. inv. = P. Meyer: Griechische Papyrusurkunden der Hamburger Staats- und Universitätsbibliothek. Leipzig/Berlin 1911–1924.
• P. Hib. I = Bernard P. Grenfell, Arthur S. Hunt: The Hibeh Papyri, Part I. Londres 1906.
• P. Hib. II = E. G. Turner: The Hibeh Papyri, Part II. Londres 1955.
• P. Hausw. = Wilhelm Spiegelberg, Josef Partsch: Die demotischen Hauswaldt Papyri: Verträge der ersten Hälfte der Ptolemäerzeit (Ptolemaios II–IV) aus Apollinopolos (Edfu). Leipzig 1913.
• P. KölnÄgypt. = D. Kurth, H.J. Thissen und M. Weber (Hrsg.): Kölner ägyptische Papyri. Opladen 1980.
• P. Köln II = B. Kramer und D. Hagedorn: Kölner Papyri, Vol. II. Opladen 1978.
• P. Köln VIII = M. Gronewald, K. Maresch und C. Römer: Kölner Papyri, Vol. VIII. Opladen 1997.
• P. Lond. III = F. G. Kenyon, H. I. Bell: Greek Papyri in the British Museum, Vol. III, London 1907.
• P. Mich. inv. = Inventari de papirs de la Universitat de Michigan.
• P. Osl. = S. Eitrem, L. Amundsen: Papyri Osloenses, Vol. II–III. Oslo 1931–1936.
• P. Petrie = J. P. Mahaffy, J. G. Smyly: The Flinders Petrie Papyri, Vols. I–III. Dublin, 1891–1905.
• P. BM. Reich = Nathaniel Reich J.: Papyri juristischen Inhalts in hieratischer und demotischer Schrift aus dem British Museum. Viena 1914.
• P. BM Siut = Herbert Thompson: A Family Archive from Siut from Papyri in the British Museum. Oxford 1934.
• P. Strasb. = Papyrus grecs de la Bibliothèque Nationale et Universitaire de Strasbourg. Strasbourg 1912–1914.
• P. Tebt. I = B. P. Grenfell, A. S. Hunt, J. G. Smyly: The Tebtunis Papyri, Vol. I. Londres 1902.
• P. Tebt. III = Bernard P. Grenfell, Arthur S. Hunt, J. Gilbart Smyly: The Tebtunis Papyri, Vol. III. Londres, 1933.
• PP VI = Willy Peremans, Edmond Van't Dack, Leon Mooren, W. Swinnen: Prosopographia Ptolemaica VI: La cour, les relations internationales et les possessions extérieures, la vie culturelle (Nos 14479-17250). En: Studia Hellenistica. Bd. 21, Lovaina 1968.
• PP III/IX = Willy Clarysse: Prosopographia Ptolemaica IX: Addenda et Corrigenda au volume III In: Studia Hellensitica, Vol. 25. Lovaina 1981.
• PSI = Papyri Greci e LatinI Vols. I–XIV, Florència 1912–1957.
• SB = Hans A. Rupprecht, Joachim Hengstl: Sammelbuch griechischer Urkunden aus Ägypten, Vols. I–XXVI, 1903–2006.
• Stele 5576 = Urbain Bouriant: La Stèle 5576 du Musée de Boulaq et l'Inscription de Rosette. En: Recueil de travaux, Vol. 6. Paris 1885, pp. 1–20.

Bibliografia

• Clarysse, W; van der Veken, G. The Eponymous Priests of Ptolemaic Egypt (en anglès). Leiden: Brill, 1983. ISBN 90-04-06879-1.
• Glanville, S. R. K; Skeat, T. C. Eponymous Priesthoods of Alexandria from 211 B.C. (en anglès). 40, 1954, p. 45–58 (The Journal of Egyptian Archaeology).
• IJsewijn, J. De sacerdotibus sacerdotiisque Alexandri Magni et Lagidarum eponymis (en llatí), 1961. OCLC 3747093.
• Koenen, L. Cleopatra III als priestin des Alexanderkultes (P. Colon. inv. nr. 5063) (en alemany). 5, 1970, p. 61–84 (Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik).
• Otto, Walter. Priest und Tempel im hellenistischen Aegypten (en alemany). I. Leipzig: Teubner, 1905. OCLC 310121616..
• Taylor, Lily Ross. The cult of Alexander in Alexandria (en anglès). 22, 1927, p. 162–169 (Classic Philology).

Vegeu també

• Cronologia egípcia convencional
• Culte als ancestres