mineral òxid From Wikipedia, the free encyclopedia
La cualstibita és un mineral de la classe dels òxids que pertany i dona nom al grup de la cualstibita. El seu nom fa referència als elements que la componen: Cu, Al i Sb.[1]
 Cualstibita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Cu₂Al(OH)₆[Sb(OH)₆] |
| Epònim | coure, antimoni, alumini i composició química |
| Localitat tipus | mina Clara, vall Rankach, Oberwolfach, Wolfach, Selva Negra, Baden-Württemberg, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.FB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.FB.10 |
| Dana | 44.3.10.1 |
| Heys | 24.1.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Grup espacial | grup espacial 147 |
| Color | blau-verd |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 2 |
| Lluïssor | vítria |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,672 nε = 1,644 |
| Birefringència | δ = 0,028 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1983-068 |
| Any d'aprovació | 1984 |
| Símbol | Casb |
| Referències | [1][2] |
La cualstibita és un hidròxid de fórmula química Cu₂Al(OH)₆[Sb(OH)₆]. Cristal·litza en el sistema hexagonal en cristalls prismàtics tabulars, de fins a 0,5 mm, i com a agregats radials, en crostes i de forma massiva.[2] Està estretament relacionada amb la zincalstibita, el seu anàleg amb zinc. Se'n coneixen dos politipus, cualstibita-1T (trigonal) i cualstibita-1M (monoclínic, abans anomenada cianofil·lita). La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cualstibita pertany a «04.FB - Hidròxids (sense V o U) amb OH, sense H₂O; octaedres aïllats» juntament amb els següents minerals: omsita, xakhovita i zincalstibita.
La cualstibita és un mineral secundari que es forma per l'oxidació de dipòsits hidrotermal, polimetàl·lics de barita-fluorita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cornwallita, arsenogoyazita, goethita, barita, fluorita i quars.[2]
S'han trobat jaciments de cualstibita sobretot a Europa. Va ser descoberta a la mina Clara, a la vall Rankach (Baden-Württemberg, Alemanya). També ha estat trobada a Eslovàquia, França, Itàlia, Sud-àfrica i Suïssa.[1] Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina San Miguel (Ribes de Freser, Ripollès).[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
