Ctenochasma

Ctenochasma és un gènere del Juràssic tardà de pterosaures ctenochasmàtids dins el subordre Pterodactyloidea. Actualment es reconeixen tres espècies C. roemeri (anomenat així en honor a Friedrich Adolph Roemer), C. taqueti, i C. elegans, amb restes identificades trobades a França i a Alemanya.^[1]

Ctenochasma

Ctenochasma elegans
Període
Juràssic superior 150 Ma-145 Ma PreЄ Є O S D C P T J K Pg N ↓
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Reptilia
Ordre	Pterosauria
Família	Ctenochasmatidae
Subfamília	Ctenochasmatinae
Gènere	Ctenochasma
Espècies
C. roemeri Meyer, 1852 C. elegans (Wagner, 1861) [originalment Pterodactylus] C. taqueti Bennett, 2007

Descripció

Es distingeix principalment per les seves més de 400 dents llargues, primes i corbes que tapaven un musell allargat i estret. Les dents estaven compactades en forma de pinta, i en els adults es projectaven cap a fora lluny de les mandíbules, formant una cistella. Es pot deduir que aquesta dentadura indicaria un estil de vida d'alimentació per filtració, colant l'aigua a través de les dents per capturar i menjar petits invertebrats, però a diferència del Pterodaustre que hi està relacionat, no tenia adaptacions que formessin un mecanisme de bombeig. En canvi, el perfil espatulat format per les dents probablement indica un estil de vida semblant al gènere platalea, augmentant la superfície de les mandíbules per poder atrapar preses petites.^[2] El musell es corbava lleugerament cap amunt i estava arrodonit a la punta, i les dents estaven restringides a la meitat davantera de les mandíbules.^[3] El Ctenochasma adult tenia una cresta òssia al llarg del crani, encara que no es troba en els joves.^[4]

Les comparacions entre els anells esclerals de Ctenochasma elegans i Ctenochasma taqueti i els ocells i rèptils moderns suggereixen que aquests tàxons poden haver estat nocturns i poden haver mantingut patrons d'activitat similars als ocells marins nocturns moderns. Això també pot indicar una diferenciació de nínxol amb els pterosaures contemporanis que es dedueix que són diürns, com ara Pterodàctils i Scaphognathus.^[5]

En comparació amb altres ctenochasmatoides, tenia ales més grans, i podria haver mostrat un estil de vol comparable al dels estercoràrids moderns.^[2]

Fòssils

Les seves restes fossilitzades s'han trobat a la pedra calcària de Solnhofen de Baviera, Alemanya, al Grup Purbeck del nord-est d'Alemanya i a les Calcàries tâchetés de l'est de França.^[6]

Referències

1. Buffetaut, Eric; Mazin, Jean-Michel. Evolution and Palaeobiology of Pterosaurs (en anglès). Geological Society of London, 2003, p. 127. ISBN 978-1-86239-143-7.
2. Witton, Mark P. Pterosaurs: Natural History, Evolution, Anatomy (en anglès). Princeton University Press, 2013-06-23, p. 183. ISBN 978-1-4008-4765-5.
3. Jouve, Stephane «[0542:DOTSOA2.0.CO;2 Description of the skull of a Ctenochasma (Pterosauria) from the latest Jurassic of eastern France, with a taxonomic revision of European Tithonian Pterodactyloidea]». Journal of Vertebrate Paleontology, 24, 3, 10-09-2004, pàg. 542–554. DOI: 10.1671/0272-4634(2004)024[0542:DOTSOA]2.0.CO;2. ISSN: 0272-4634.
4. Bennett, S. Christopher «Year-classes of pterosaurs from the Solnhofen Limestone of Germany: taxonomic and systematic implications». Journal of Vertebrate Paleontology, 16, 3, 19-09-1996, pàg. 432–444. DOI: 10.1080/02724634.1996.10011332. ISSN: 0272-4634.
5. Schmitz, Lars; Motani, Ryosuke «Nocturnality in Dinosaurs Inferred from Scleral Ring and Orbit Morphology» (en anglès). Science, 332, 6030, 06-05-2011, pàg. 705–708. DOI: 10.1126/science.1200043. ISSN: 0036-8075.
6. Taquet, P. «Un crane de Ctenochasma (Pterodactyloidea) du Portlandien infe rieur de la Haute-Marne, dans les collections du Musee de St-Dizier». Comptes Rendus de l'Académie des Sciences, 1972, pàg. 362-364.