gènere de plantes From Wikipedia, the free encyclopedia
Crocus és un gènere de plantesangiospermes de la família de les iridàciesIridaceae).[1] Moltes espècies són plantes ornamentals que es cultiven per les seves flors, que apareixen a la tardor, l'hivern o la primavera. La safranera pertany al gènere Crocus. Les espècies d'aquest gènere són originàries d'arbredes, matollars i prats que es distribueixen des del nivell del mar a l'estatge alpí a l'Europa central i meridional, Àfrica del Nord, Mitjà Orient, les illes de la Mar Egea i de l'Àsia central fins a la Xina occidental.
El nom d'aquest gènere deriva del greckrokos (κρόκος). Al seu torn és probable que sigui un préstec lingüístic de les llengües semites, relacionat amb l'hebreu כרכום karkōm, arameu ܟܟܘܪܟܟܡܡܐ kurkama, persa i àrab كركم kurkum, el qual significa safrà o safrà groc.[2] En català el nom del color groc deriva de crocus
Les flors són solitàries i en forma de copa. El seu color varia moltíssim, encara que predominen el lila, el malva, el groc i el blanc. les fulles tenen forma d'herba comd'espasa (ensiformes).
Algunes espècies de Crocus, conegudes com a "crocus de tardor", floreixen de setembre a novembre en l'hemisferi nord. Algunes espècies de tardor inclouen: Crocus banaticus (sinònim C. iridiflorus), C.cancellatus, C. goulimyi, C. hadriaticus, C. kotschyanus (syn. C. zonatus), C. laevigatus, Crocus ligusticus (sin. C. medius), C. niveus, C. nudiflorus, C. ochroleucus, C. pulchellus, C. sativus (safranera), C. serotinus, C. speciosus, C. tournefortii. Crocus laevigatus té un període llarg de floració que comença a finals de tardor o principi d'hivern i pot continuar dins de febrer.
Aproximadament es conreen 30 espècies. Les principals són: C. vernus, C. chrysanthus, C. flavus, C. sieberi i C. tommasinianus. Són les primeres flors que apareixen a la primavera a gran part d'Europa. El temps de la florida varia entre finals d'hivern en C. tommasinianus a les més tardanes dels híbrids "Dutch crocuses" (C. vernus). Les flors dels Crocus estan protegides de les glaçades per una cutícula cerosa; no és rar que els crocus floreixin després d'una lleugera nevada
La majoria d'espècies de crocus s'han de plantar amb una posició assoleiada en sòls ben drenats, però alguns prefereixen lloc ombrosos i sòl humit. Els corms s'han de plantar a 3-4 cm de fondàriai assegurar el drenatge en cas de sòls pesants.
Alguns crocus, especialment C. tommasinianus i els seus derivats i híbrids, com 'Whitewell Purple' i 'Ruby Giant', fan moltes llavors i són ideals per a naturalitzar-se, tanmateix poden resultar plantes adventícies i ser difícil de treure'ls en els jardins de rocalla
De vegades s'aplica el nom de crocus de tardor aespècies del gènere Colchicum.
L'anomenada Flor de Pasqua, abans dita Anemone patens, i actualment Pulsatilla patens o P. ludoviciana) pertany a la familia Ranunculaceae.
E.A. Bowles, A Handbook of Crocus and Colchicum for Gardeners, Martin Hopkinson 1924
Brian Mathew, Christopher Grey-Wilson, Bulbs, (ill. Marjorie Blamey), Collins, 1981
Brian Mathew, Crocus: A Revision of the Genus Crocus, Timber Press, 1983. ISBN 0-917304-23-3
Brian Mathew, Flowering Bulbs for the Garden, Collingridge/Royal Botanic Gardens, Kew, 1987. ISBN 0-600-35175-0
Novica Randjelovic, David A. Hill, Vladimir Randjelovic, 'The Genus Crocus L. in Serbia'. Serbian Academy of Sciences and Arts, Belgrade, 1990 (in English)
.jpg)
.svg){kind=icon}
