obra d'Immanuel Kant From Wikipedia, the free encyclopedia
La Crítica de la Raó pràctica és el segon dels textos fonamentals d'Immanuel Kant, publicat l'any 1788 a Riga, on exposa les seves idees en el terreny de l'ètica. Juntament amb la Crítica de la raó pura, és una de les obres clau del pensament kantià.[1]
(de) Critik der practischen Vernunft  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Tipus | obra filosòfica |
| Fitxa | |
| Autor | Immanuel Kant |
| Llengua | alemany |
| Publicació | Regne de Prússia, 1788 |
| Dades i xifres | |
| Tema | Kantian ethics (en)  |
| Gènere | assaig |
| Sèrie | |
| Altres | |
| Identificador Library of Congress Classification | B2770-B2774 |
 | |
Kant, igual que ha fet al terreny del coneixement, dins l'àmbit de l'ètica també analitzarà les diferents visions ètiques que hi ha hagut al llarg de la història. Conclou que tots els plantejaments ètics anteriors eren ètiques materials, és a dir, ètiques als quals la conducta humana és considerada bona o dolenta depenent d'alguna cosa que és considerada el Bé Suprem de l'ésser humà. (Plató, Aristòtil, Epicur…). Aquest Bé Suprem pot ser el plaer, la felicitat, Déu... Segons aquesta visió ètica també hi ha uns mitjans per aconseguir aquest fi de la conducta, i unes normes de comportament.
Kant criticarà aquesta proposta ètica per ésser
Així Kant proposarà una ètica contrària a l'ètica material: ètica formal; que no sigui empírica, sinó a priori, és a dir, universal i necessària per a tots els éssers humans. Que no sigui hipotètica, sinó categòrica, és a dir, que no hi hagi cap condició que els obligui i que sigui universalitzable.[2] Que no sigui heterònoma, sinó autònoma, és a dir, que sigui el mateix subjecte qui es determini a ell mateix a obrar. Aquesta ètica formal ha d'estar basada en el deure, una ètica que no ens diu «Què hem de fer», sinó «Com hem de comportar-nos».
Kant troba tres tipus d'accions:
Només la darrera de les accions analitzades és moralment bona, ja que s'actua sense cap finalitat: El deure pel deure. Kant aspira a crear una ètica així, racional i universal, que s'imposi a tots els éssers humans a través de la raó. D'aquí ve la necessitat d'analitzar la raó per poder establir la majoria d'edat de la Humanitat. Aquesta ètica té dues fonts principals:
Kant no ofereix regles de conducta que ens permetin viure honestament, sinó que ens dona criteris racionals per determinar la validesa de totes les normes. Cerca el principi fonamental, l'única orientació vàlida per tota la conducta humana: El deure pel deure.
Un altre element fonamental que ha de regir les accions humanes és que no podem considerar els éssers humans com a mitjans, sinó que han de ser considerats sempre com un fi en si mateixos. Aquest element del pensament kantià reconeix la universalitat de la dignitat humana.
A la Crítica de la raó pura, Kant posa de manifest la impossibilitat de la metafísica com a ciència, ja que és del tot impossible arribar a conèixer l'ànima, Déu, la llibertat... Però Kant, en cap moment no nega ni l'existència de l'ànima, ni de Déu. L'únic que diu és que no són objectes de coneixement. El camp de l'afirmació d'aquestes realitats no és la raó pura, sinó la raó pràctica, cal admetre'ls com a postulats. Per poder entendre millor això caldrà distingir entre:
Els principals postulats de la raó pràctica són els següents:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
