Compositors i director d'orquestra romanès From Wikipedia, the free encyclopedia
Cornel Țăranu (Cluj-Napoca, Romania, 20 de juny, 1934[1] – Idem. 18 de juny, 2023),[2] va ser un compositor i director d'orquestra romanès, membre corresponent (1993) i posteriorment titular (2012) de l'Acadèmia Romanesa.[3] Estava casat amb Daniela Țăranu Mărgineanu, filla del professor universitari de psicologia de Cluj, Nicolae Mărgineanu, germana del cineasta Nicolae Mărgineanu.
  | |
| Nom original | (ro) Cornel Țăranu |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 20 juny 1934 Cluj-Napoca (Regne de Romania) |
| Mort | 18 juny 2023 (88 anys) Cluj-Napoca (Romania) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música clàssica, direcció d'orquestra i composició musical |
| Ocupació | compositor, director d'orquestra, professor d'universitat, musicòleg |
| Ocupador | Gheorghe Dima Music Academy (en)  |
| Membre de | |
| Premis | |
   
| |
Cornel Țăranu va estudiar composició entre 1951 i 1957 amb Sigismund Toduță al Conservatori (avui, l'Acadèmia) de Música de Cluj. El 1966-1967 va estudiar al Conservatori de París amb Nadia Boulanger i Olivier Messiaen. El 1968-1969 va estudiar a Darmstadt a Alemanya amb György Ligeti, Bruno Maderna i Christoph Caskel.
Finalitzats els seus estudis va començar la seva carrera com a ajudant, cursant estudis universitaris, entre 1970-1990, després va continuar com a professor de composició. El 1968 va fundar el conjunt "Ars Nova" a Cluj. Des de 1990, és el vicepresident de la Unió de Compositors i Musicòlegs de Romania. El 1995 va fundar i és el director del Festival Modern de Cluj. És professor de composició a l'Acadèmia de Música "Gheorghe Dima" de Cluj-Napoca i va impartir cursos a Alemanya, Israel, Suïssa i els Estats Units d'Amèrica. Les preocupacions per la creació de George Enescu es van plasmar en la tesi doctoral, publicada sota el títol Enescu in the consciousness of the present (1969, Editorial Literària; traducció francesa: Enesco dans la conscience du présent, 1981, Editorial Científica i Enciclopèdica), així com completant, segons els esbossos originals, algunes obres enescusianes inacabades: Simfonia núm. 5 (parts I i IV), Caprice roumain per a violí i orquestra, el poema vocal-simfònic Strigoii per a soprano, tenor, baríton, cor i orquestra, amb la lletra de Mihai Eminescu.
Va ser premiat repetidament per les seves composicions per la Unió de Compositors i Musicòlegs de Romania (1972, 1978, 1981, 1982 i 2001). L'any 2004 va rebre l'Ordre del Mèrit Cultural, en el grau d'Oficial. És el guanyador de la primera edició (2008) dels Premis Nacionals de les Arts, en la categoria "Música", per l'òpera Oreste - Èdipe, basada en el llibret d'Olivier Apert. És Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres de França, 2002).
El 1993 va ser elegit membre corresponent de l'Acadèmia Romanesa, de la qual va ser membre de ple dret des del 2012 fins a la seva mort.
A més de simfonies i altres obres per a orquestra, també va compondre dues òperes (Secretul lui Don Giovanni - 1969-1970 i Oreste i Èdipe - 1999-2001), música de cambra, música coral i lieds, així com música de cinema.
Kientzy interpreta Taranu crisàlide; Epitafe per a Jorge; Recordant Bartok II Sonata Sempre Ostinato II; Responsorial Mosaiques Ensemble Ars Nova 1,2,4,6-9 Le Saxtuor 3 Direcció:Cornel Taranu 2,3,6-9;Daniel Kientzy 1,3 NMCD 5117.Nova Musica Paris 2006
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
