Convent de les Claretianes (la Selva del Camp)

El Convent de les Claretianes o Convent de Sant Agustí és un antic convent protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de la Selva del Camp (Baix Camp).

Infotaula edifici Convent de les Claretianes
Dades
Tipus	Església
Construcció	segle xvi
Característiques
Estil arquitectònic	Renaixement
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	la Selva del Camp (Baix Camp)
Localització	Pl. Portal d'Avall. La Selva del Camp (Baix Camp)
41° 12′ 49″ N, 1° 08′ 20″ E
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	9689

Descripció

Convent amb església força alterada i amb claustre sense concloure. El més interessant de l'edifici són les dues ales renaixentistes del claustre, amb arcs de mig punt de pedra. La porta de l'església té frontó renaixentista entretallat, a la façana que dona a la plaça.

Història

Conjunt de convent i església de les darreries del segle xvi, amb claustre del XVII. El convent fou fundat pels frares agustins, i va servir des del passat segle de Casa-Missió i d'Exercicis per a clergues i seglars dirigits pels pares del Sagrat Cor i de Maria. Ha portat el nom del cardenal de Tarragona Arce Ochotorena. El 1822 fou exclòs de la dissolució de convents, i els agustins s'hi mantingueren fins al 1835. Per evitar-ne el saqueig fou habilitat com a hospital i parròquia. El 1846 era utilitzat com a magatzem per la companyia minera La Bundanera. Fou ocupat pels jesuïtes del 1852 al 1854 i del 1860 al 1868 i pels claretians del 1868 al 1936, que fou destruït. El 1939, que fou destinat a casa d'exercicis, se'n reconstruí el claustre i la galeria.

Abans de la fundació d'aquesta casa, la vila de la Selva del Camp feia temps que treballava per l'establiment d'un convent, sense determinar l'orde que es faria càrrec de fer realitat la iniciativa. El 1597 els carmelites descalços va fer passos en aquest sentit però finalment el 1598 es va fundar el convent de Sant Agustí. Mentre s'aixecava el convent de nova planta, al costat del portal d'Avall, els agustins es van allotjar en una casa particular. La seva construcció es va allargar en el temps tant pel que fa a l'església com el claustre, acabat ja al segle xviii amb un pis superior. Un dels mecenes importants de la casa fou Rafael Ripollès (mort el 1635 i que tindria una intervenció decisiva en la fundació del convent de Sant Rafael), l'escut del qual figura a la façana. El 1811, arran de la invasió francesa, el lloc es va fortificar. Els agustins foren expulsats el 1835, moment en què va esdevenir hospital i parròquia. Més endavant el van ocupar els jesuïtes, els claretians i altres institucions religioses.^{[cal citació]}

Referències

• «Convent de les Claretianes». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 abril 2012].

Enllaços externs

• «Convent de les Claretianes». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.