Contraccions de Braxton Hicks

From Wikipedia, the free encyclopedia

Les contraccions de Braxton Hicks o contraccions prepart són contraccions esporàdiques de l'úter. És normal sentir-les a partir del segon o tercer trimestre d'embaràs, encara que hi ha persones que les senten a partir del segon trimestre.[1]

Història

El metge anglès John Braxton Hicks va descriure-les per primera vegada l'any 1872, quan va investigar les últimes etapes de l'embaràs i va observar que la majoria de dones[a] tenien contraccions a mesura que s'apropava la data del part.[2]

Simptomatologia

Solen ser indolores, però molestes, i irregulars i poden desaparèixer de sobte. Acostumen a ser més freqüents com més a prop està el part. La sensació és d'enduriment i tensió abdominal.

A diferència de les contraccions de part, les contraccions de Braxton Hicks sempre tenen la mateixa intensitat i s'alleugen canviant de posició o caminant. Solen notar-se únicament a l'abdoment, a diferència de les contraccions de part que se senten també a la zona lumbar.[3]

Causes

La causa és l'enduriment del múscul uterí durant un interval de 30 segons fins a 2 minuts. Es creu és la preparació de l'úter pel moment del part.[cal citació]

Factors desencadenants

Certes activitats comuns poden desencadenar-les, com:

  • Augment de l'activitat materna
  • Deshidratació
  • Activitat sexual

Notes

  1. Aquestes contraccions afecten de manera transversal les persones embarassades,[cal citació] tot i que l'estudi de 1872 només va estudiar casos de dones.

Referències

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.