Constantí Africà

Constantí Africà (Cartago, Primera meitat segle XI - abadia de Montecassino, 1087), conegut també com a Constantí l'Africà, en llatí: 'Constantinus Africanus', fou un escriptor en llatí nadiu que va viure al segle xi, un dels introductors de la medicina àrab a Europa.

Constantí Africà

Biografia
Naixement	Primera meitat segle XI Cartago (Tunísia)
Mort	1087 abadia de Montecassino (Itàlia)
Religió	Catolicisme
Activitat
Lloc de treball	Abadia de Montecassino
Ocupació	metge, escriptor, traductor, monjo
Orde religiós	Orde de sant Benet
Obra
Obres destacables Universal and Particular Diets (en) (dècada del 850) De Gradibus (1080) Liber Pantegni (en)

Va viure a Ifríqiya i es creu que va viatjar a Egipte, Bagdad, Índia i Etiòpia; va estudiar hebreu, siríac, caldeu, grec, etíop i potser sànscrit. Retornat a Ifríqiya va haver de fugir a Sicília per salvar la vida. Després es va establir a Calàbria, potser com a comerciant, vers 1050/1060, quan tenia uns 40 anys i hauria entrat en contacte amb un germà del duc Robert Guiscard, que era metge, i amb el qual durant tres anys va estudiar medicina, i per això fou anomenat «Κωνστ. ὁ Ῥηγῖνος» (és a dir, 'Constantí de Reggio'). Va rebre també el títol de «Πρωτασηκρῆτις» o «Πρωτασηκρήτης», és a dir, Protosecretarius.^[1]

Segurament va tornar a Ifríqiya i va traduir diversos tractats de medicina àrabs que més tard va portar a Salern segons la tradició, on es va convertir al cristianisme i fou monjo a Montecassino (1072). Les traduccions foren deficients, i a més a més haurien estat danyades per una tempesta durant el viatge d'Àfrica a Itàlia, però van contribuir en gran manera a la difusió dels coneixements mèdics àrabs a Europa.

Referències

1. A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. William Smith.

• Charles S. F. Burnett, Danielle Jacquart (eds.), Constantine the African and ʻAlī Ibn Al-ʻAbbās Al-Magūsī: The Pantegni and Related Texts. Leiden: Brill, 1995. ISBN 9004100148.
• M. McVaugh, Constantine the African, C. C. Gillispie, ed., Dictionary of Scientific Biography, Vol. 3 (Nova York: Charles Scribner's Sons, 1970): pp. 393-5.
• Lienhard JH. Engines of our Ingenuity, Number 2097 - Constantine the African.
• Becavin, L'École de Salerne et la medicine salernitaine, París 1888.
• Karl Sudorf, Konstantin der Afrikaner und medizinische von Salerno.
• Pierre Diacre, Chronica Mon. Cassinensis (Chronique du Mont Cassin), i De viribus illustribus Cassinensis, Fabricius a la Biblioteca Grega.