Conrad Molgosa i Planas (1883 - Barcelona, 25 d'agost[1] del 1917) va ser un músic català.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1883 Barcelona |
Mort | 25 agost 1917 (33/34 anys) |
Activitat | |
Ocupació | empresari, compositor |
Família | |
Pare | Josep Oriol Molgosa i Valls |
Biografia
De família d'artistes (el seu pare[2] Josep Oriol Molgosa i Valls va ser dramaturg i poeta, el seu oncle Jaume va ser actor i dramaturg, i el seu germà Ramon Molgosa i Planas va ser músic), estudià música al Conservatori del Liceu (violí, 1898; teoria i tècnica musical 1899) i exercí com a instrumentista, compositor, professor i director d'orquestra. El 1905[3] s'anunciava com a professor de solfeig, piano, violí i teoria musical a Barcelona. Amb Miquel Torres dirigia el 1910 una companyia de sarsuela, opereta i òpera espanyola que actuava al Teatre Principal. Formà part com a "mestre concertador"[4] de la companyia de sarsuela de Josep Bergés, que el 1914 portà la Maruxa d'Amadeu Vives al barceloní teatre Novetats i la representava encara el 1916 (La Vanguardia 7.8.1916[5]). El 1915 debutà[6] al teatre Tívoli de Barcelona com a director d'orquestra.
Com a compositor es distingí per un parell de revistes musicals, l'èxit[7] ¡Hip! ¡Hip! Barcelona, amb més de cent representacions el 1909, i Ohé! Ohé! Miss Flory ó el Rey de la Gutapercha, el 1910, ambdues amb lletra d'Alejandro Soler i de Josep Maria Jordá, i música de Molgosa i Lluís Bonell. També va ser autor de peces de ball, cançons i una sardana.
El seu germà, Ramon Molgosa i Planas (ca 1875 - després[8] de gener del 1925) va ser músic compositor. Fou autor de Adorador, tango criollo, per a veu i piano, amb lletra i música seva; La deliciosa, mazurka (1893)[9] per a piano; Flor o mujer, vals-serenata, per a veu i piano; La pandereta, jota (1894), per a banda; Paquita, mazurka (1895), per a banda; Las subsistencias, cuplet (1921). Se li podrien atribuir, amb dubtes, peces que s'interpretaren pel 1925-1926: A Pernambuco, pericón, España, pasodoble militar, Gran Goal, fox-trot, Meneítos, fox-trot i Y suena el clarín, marcha.
Obres
- ¡¡A solas!!, lamentación (1901), per a veu i piano
- Amorosa (1903), per a veu i piano[11]
- La Cenicienta, o el zapatito de cristal, pantomima infantil (1917)[12]
- Confidencia, walz (1901), per a piano
- La corretjola (1902), cançó coral amb lletra de Leopold Negre[13]
- Enyorança (1906), sardana[14]
- ¡Hip! ¡hip! Barcelona, o, Atracción de forasteros, pasatiempo en un prólogo y siete cuadros (1909)[15][16]
- Lamentació (1902), per a veu i piano[17]
- ¡Morta!... (1902), cançó amb lletra de Josep Maria Navarro i Porcel[18]
- Ohé! Ohé! Miss Flory ó el Rey de la Gutapercha, viaje revista en dos actos y diez cuadros[19]
- Orfa (1903), cançó per a veu i piano amb lletra i música d'en Molgosa
- Recuerdo, mazurka, per a piano
- Rêverie de Cenicienta, per a veu i piano, lletra de Salvador Vilaregut
- Rhytmique, fox-trot[20]
Notes i referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.