Remove ads
La conquesta hongaresa de la conca dels Carpats,[1] també coneguda com la conquesta hongaresa[2] o presa de terres hongaresa[3] (en hongarès, honfoglalás: 'conquesta de la pàtria'),[4] va ser una sèrie d'esdeveniments històrics que va culminar amb l'establiment del poble hongarès a l'Europa central al final del segle ix i principis del x. Abans de l'arribada dels hongaresos, tres potències medievals primerenques, el Primer Imperi Búlgar, la França oriental i Moràvia, havien lluitat entre elles per aconseguir el control de la Conca dels Carpats. De forma ocasional, havien contractat genets hongaresos com a soldats. Per això, els hongaresos que vivien a l'estepa pòntica a l'est dels Carpats estaven familiaritzats amb la seva futura pàtria quan va començar la seva «presa de terres».
| ||||
| ||||
| Tipus | conquesta  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | invasions hongareses d'Europa | |||
| Interval de temps | segle IX - segle X | |||
| Localització | Hongria | |||
| Participant | ||||
La conquesta hongaresa va començar en el context d'una «migració humana tardana o "petita"».[1] Fonts contemporànies testifiquen que els hongaresos van travessar els Carpats després d'un atac conjunt el 894 o el 895 dels petxenegs i els búlgars contra ells.[5] Primer van prendre el control de les terres baixes a l'est del riu Danubi i van atacar i ocupar Pannònia (la regió a l'oest del riu) el 900. Van aprofitar conflictes interns a Moràvia i van aniquilar aquest estat en algun moment entre el 902 i el 906.[6]
Els hongaresos van enfortir el seu control sobre la conca dels Carpats derrotant un exèrcit bavarès en una batalla lluitada a Brezalauspurc el 4 de juliol de 907. Van llançar una sèrie d'incursions de saqueig entre el 899 i el 955 i també van apuntar cap a l'Imperi Romà d'Orient entre el 943 i el 971. Tanmateix, gradualment es van establir a la conca i van establir una monarquia cristiana, el Regne d'Hongria, cap a l'any 1000.
Remove ads
Fonts escrites
Els autors romans d'Orient foren els primers a documentar aquests esdeveniments.[7] La primera obra és les Tàctiques de l'emperador Lleó VI el Filòsof, acabada al voltant de l'any 904, que explica la guerra romano-búlgara de 894–896, un conflicte militar que precedeix directament la marxa dels hongaresos de l'estepa pòntica.[8] Es poden llegir narracions gairebé contemporànies[7] a la Continuació de la Crònica de Jordi el Monjo.[9] Tanmateix, De Administrando Imperio ("Sobre l'administració de Imperi") recull la descripció més detallada.[10] Va ser compilada sota els auspicis de l'emperador Constantí VII el 951 o el 952.[11]
Les obres escrites per clergues en els estats successors de l'Imperi Carolingi narren esdeveniments estretament relacionats amb la conquesta.[7] Els Annales fuldenses, que acaba el 901, és un dels primers entre aquests.[12] Una carta de l'Arquebisbe Dietmar I de Salzburg al papa Joan IX el 900 també es refereix a la conquesta dels hongaresos, però sovint és considerada falsa.[13] L'abat Reginó de Prüm, que va compilar la seva Crònica del Món al voltant del 908,[14] resumeix el seu coneixement sobre els hongaresos en una sola entrada sota l'any 889.[13] Una altra font valuosa és l'Antapodosis ("Retribució") del bisbe Liutprand de Cremona de cap a l'any 960.[15][16] Aventinus, un historiador del segle xvi, dona informació no recollida en altres fonts,[17] la qual cosa suggereix que va fer servir fonts perdudes actualment.[17][18] Tanmateix, se sospita de la seva veracitat.[19]
Una compilació en antic eslau de Vides de sants va preservar un testimoni presencial de la guerra romano-búlgara de 894–896.[20][21] La primera[22] Vida de Sant Naüm, escrita cap a l'any 924, conté informació gairebé contemporània de la caiguda de Moràvia causada per invasions hongareses, tot i que la còpia més antiga que es conserva és del segle xv.[21] De manera similar, manuscrits tardans (el més antic dels quals es va escriure durant el segle xiv) ofereixen el text de la Primera Crònica, una obra històrica completada el 1113.[23] Dona informació basada en fonts anteriors romanes d'Orient i de Moràvia.[24][23]
Els mateixos hongaresos van preservar inicialment el record d'esdeveniments importants en la forma de cançons de folk i balades.[25] La primera crònica local es va compilar a finals del segle xi.[26] Actualment, existeix en més d'una variant; la versió original es va allargar i reescriure diverses vegades durant l'edat mitjana.[27][28] Per exemple, la Crònica Il·luminada conté textos de la crònica del segle xi.[27][29]
Gesta Hungarorum ("Els Actes dels Hongaresos"), escrita per un autor anònim abans del 1200,[30] és la crònica local més antiga que es conserva.[29][31] Tanmateix, aquesta crònica conté informació que no pot ser confirmada basant-se en fonts contemporànies.[32] Al voltant del 1283, Simó de Kéza, un sacerdot de la cort reial hongaresa, va escriure la següent crònica supervivent.[29] Afirma que els hongaresos estaven estretament relacionat amb els huns, conqueridors anteriors de la Badia dels Carpats.[33] Així doncs, en la seva narració, la invasió hongaresa és de fet una segona conquesta del mateix territori feta pels mateixos.[29]
Arqueologia
Es van identificar les tombes de les primeres generacions d'hongaresos conqueridors a la conca dels Carpats, però s'han trobat menys de deu cementiris hongaresos a les estepes pòntiques.[34] La major part dels cementiris hongaresos tenen 25 o 30 tombes d'inhumació, però eren comuns els enterraments isolats.[35][36] Els mascles adults (i de vegades dones i nens)[37] eren enterrats juntament amb parts dels seus cavalls o amb arreus i altres objectes que simbolitzaven un cavall.[38][39] Les tombes també tenien cinturons de plata, sabretaches amb plaques metàl·liques, estreps en forma de pera i altres peces de metall.[40] Molts d'aquests objectes eren anàlegs propers a la cultura multiètnica contemporania Saltovo-Mayaki[37] de les estepes pòntiques.[41] Molts cementiris de finals del segle IX i principis del X es concentren a la regió de Tisza Superior i a les planes al llarg dels rius Rába i Vág, per exemple, a Tarcal, Tiszabezdéd, Naszvad (Nesvady, Eslovàquia) i Gyömöre,[42] però també es van trobar cementiris petits primerencs a Kolozsvár (Cluj-Napoca), Marosgombás (Gâmbaș) i altres llocs de Transsilvània.[43]
Remove ads
La Continuació de la Crònica de Jordi el Monjo conté la primera referència segura[44] als hongaresos.[45] Diu que els guerrers hongaresos van intervenir en un conflicte entre l'Imperi Romà d'Orient i els búlgars a la regió del Danubi Inferior l'any 836 o 837.[46] La primera incursió hongaresa a l'Europa Central està recollida en els Annals de Sant Bertí.[47] Parla d'"enemics, anomenats hongaresos, fins ara desconeguts"[48] que van devastar el reialme del Rei Lluís el Germànic el 862.[47] Vajay, Victor Spinei i altres historiadors sostenen que Rastislau I de la Gran Moràvia, en guerra amb Lluís el Germànic, va contractar hongaresos per envair la França oriental.[47][49] L'arquebisbe Dietmar de Salzburg deixa clar en la seva carta del voltant de l'any 900 que els moravians sovint s'aliaven amb altres hongaresos contra els germànics.[49]
Remove ads
Remove ads
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
Remove ads