Conclave de 1431

El Conclave de 1431 es va convocar després de la mort de Martí V, es va celebrar els dies 2 i 3 de març i s'acabà amb l'elecció del cardenal Gabriele Condulmer, que va prendre el nom d'Eugeni IV. Va ser el primer conclave després del Cisma d'Occident.

Conclave de 1431

41° 54′ N, 12° 29′ E
Tipus	conclave
Interval de temps	2 - 3 març 1431
← 1417 1447 →
Localització	Santa Maria sopra Minerva (Itàlia) , Roma
Estat	Itàlia
Jurisdicció	Ciutat del Vaticà
Participant	Giordano Orsini Eugeni IV Giuliano Cesarini Antonio Panciera Jean de La Rochetaillée Branda Castiglioni Prospero Colonna Ardicino della Porta Antonio Correr Alfonso Carrillo de Albornoz Antonio Casini Lucido Conti Louis Aleman Juan de Cervantes Hugues Lancelot de Lusignan
Religió	Església Catòlica
Càrrec a elegir	papa
Elegit	Eugeni IV

Participants

El papa Martí V va morir el 20 de febrer de 1431. Al moment de la seva mort hi havia vint membres del Col·legi Cardenalici, però només divuit es consideraven electors vàlids. Catorze d'ells van participar en el conclave. La llista dels participants s'ha estructurat d'acord amb les subscripcions a la capitulació del Conclave, publicades als Annales Ecclesiastici.^[1]

Elector	Nacionalitat	Títol	Elevat	Elevador	Notes
Giordano Orsini	Estats Pontificis	Bisbe d'Albano	12 juny 1405	Papa Innocenci VII	Degà del Col·legi Cardenalici; Penitenciari major
Antonio Correr, O.C.R.S.A.	República de Venècia	Bisbe de Porto i Santa Rufina	9 maig 1408	Papa Gregori XII (Cardenal-nebot)	Arxipreste de la Basílica Vaticana
Antonio Panciera	República de Venècia	Sacerdot de S. Susanna	6 juny 1411	Antipapa Joan XXIII	Protoprevere del Col·legi Cardenalici; Administrador de la seu de Frascati
Gabriel Condulmer, O.C.R.S.A. (elegit Papa Eugeni IV)	República de Venècia	Sacerdot de S. Clemente	9 maig 1408	Papa Gregori XII (Cardenal-nebot)
Branda de Castiglione	Ducat de Milà	Sacerdot de S. Clemente	6 juny 1411	Antipapa Joan XXIII
Jean de La Rochetaillée	Regne de França	Sacerdot de S. Lorenzo in Lucina	24 maig 1426	Martí V	Administrador of Rouen i Besançon; Arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major
Antonio Casini	República de Siena	Sacerdot de S. Marcello	24 maig 1426	Martí V	Administrador de Grosseto
Alfonso Carillo de Albornoz	Corona de Castella i Lleó	Diaca de S. Eustachio	22 setembre 1408	Antipapa Benet XIII	Protodiaca del Col·legi Cardenalici, Arxipreste de la Basílica del Laterà; Administrador d'Osma i Sigüenza
Lucido Conti	Estats Pontificis	Diaca de S. Maria in Cosmedin	6 juny 1411	Antipapa Joan XXIII	Cardenal-protector de l'Orde Teutònic; Camarlenc del Col·legi Cardenalici
Ardicino della Porta	Ducat de Milà	Diaca de SS. Cosma e Damiano	24 maig 1426	Martí V
Prospero Colonna	Estats Pontificis	Diaca de S. Giorgio in Velabro	24 maig 1426, publicat el 8 novembre 1430	Martí V (Cardenal-nebot)
Giuliano Cesarini	Estats Pontificis	Diaca de S. Angelo in Pescheria	24 maig 1426, publicat el 8 novembre 1430	Martí V	Legat papal a Alemanya
Niccolo Albergati, O.Carth.	Signoria de Bolonya	Sacerdot de S. Croce in Gerusalemme	24 maig 1426	Martí V	Administrador de Bolonya; legat papal a França

El Concili de Constança va confirmar els cardenals creats per les tres obediències durant el cisma. Set participants foren nomenats cardenals per Martí V, tres pel pisà Antipapa Joan XXIII, dos pel romà Papa Gregori XII, un pel romà Papa Innocenci VII i un per l'Antipapa Benet XIII d'Avinyó.

Absents

Cinc electors no van participar en el conclave:

Elector	Nacionalitat	Títol	Elevat	Elevador	Notes
Pierre de Foix, O.F.M.	Regne de França	Cardenal-Prevere de S. Stefano al Monte Celio	setembre 1414	Antipapa Joan XXIII	Legat a Avinyó; administrador de Comenge
Louis Aleman, O.C.R.S.J.	Regne de França	Sacerdit de S. Cecilia	24 maig 1426	Martí V	Administrador d'Arles
Henry Beaufort	Regne d'Anglaterra	Sacerdot de S. Eusebio	24 maig 1426	Martí V	Administrador de Winchester; legat a Anglaterra
Juan de Cervantes	Corona de Castella i Lleó	Sacerdot de S. Pietro in Vincoli	24 maig 1426	Martí V	Administrador of Tui
Hugues Lancelot de Lusignan	Regne de Xipre	Diaca de S. Adriano	24 maig 1426	Martí V	Administrador de Nicòsia

Tots els electors absents foren creats per Martí V, excepte Pierre de Foix, que fou elevat pel pisà Antipapa Joan XXIII.

No electors

El Papa Martí V va iniciar el costum de crear cardenals sense publicar els seus noms, com si fossin in pectore. Al moment de la seva mort els noms de dos dels seus nomenats no s'havien publicat, i per tant no estaven registrats entre els membres del Col·legi Cardenalici. Hi havia Joan Casanova, administrador d'Elna, i Guillaume Ragenel de Montfort, bisbe de Saint-Malo, i tots dos foren creats cardenals més tard per Eugeni IV. No obstant això, també es van crear dos cardenals inicialment in pectore però després de la publicació no se'ls permeté participar en aquest conclave, perquè no s'havien realitzat els ritus corresponents a la mort de Martí V:

Elector	Nacionalitat	Títol	Elevat	Elevador	Notes
Domènec Ram i Lanaja, O.C.R.S.A.	Corona d'Aragó	Sacerdot de SS. Giovanni e Paolo	24 maig 1426, publicat el 8 novembre 1430, però sense acabar el ritu d'investidura	Martí V	Administrador de Lleida
Domenico Capranica	Estats Pontificis	Diaca de S. Maria in Via Lata	24 maig 1426, publicat el 8 novembre 1430, però sense acabar el ritu d'investidura	Martí V	Administrador de Fermo; Governador de Perusa i del Ducat de Spoleto
Guillaume Ragutel de Montfort	Regne de França	cardenal prevere		Martí V	Bisbe de Saint-Malo
Joan de Casanova, O.P.	Corona d'Aragó	cardenal prevere		Martí V	Administrador d'Elna

Elecció del Papa Eugeni IV

La missa de l'Esperit Sant es va cantar el dijous 1 de març de 1431 pel cardenal Giordano Orsini, bisbe d'Albano. El 3 de març tots els cardenals presents a Roma van entrar al conclave a Santa Maria sopra Minerva. El 2 de març els electors es van preparar i van subscriure la capitulació del conclave.^[2] Els termes de la Capitulació, que contenia almenys vuit causes, indicava que la meitat dels ingressos del Papa s'havien de compartir amb el Col·legi Cardenalici, i que si no hi ha problemes importants, els assumptes es poden resoldre sense el col·legi cardenalici.^[3]

El primer escrutini es va celebrar l'endemà, 3 de març, i va acabar amb una unànime elecció del cardenal Gabriele Condulmer, que va prendre el nom d'Eugeni IV. L'11 de març va ser solemnement coronat a l'escala de la Basílica Vaticana pel cardenal Alfonso Carillo de S. Eustachio, el cardenal Protodiaca.

Referències

1. Annales Ecclesiastici, vol. 28, p. 90
2. A. Theiner (ed.), Caesaris S.R.E. Cardinalis Baronii Annales Ecclesiastici Tom 28 (Bar-le-Duc 1874), any 1431, n. 7, p. 84.
3. History of Rome in the Middle Ages Volume VII. 1, p. 26.

Bibliografia

• F. Petruccelli della Gattina, Histoire diplomatique des conclaves Volum I (París: 1864), 236-252.
• William Cornwallis Cartwright, On the Constitution of Papal Conclaves (Edimburg 1878) 125-129.
• Ferdinand Gregorovius, The History of Rome in the Middle Ages Volum 7 part 1 [Llibre XIII, Capítol 1] (Londres 1900) 22-26.
• Ludwig Pastor, History of the Popes (tr. R.F. Kerr) Volum I (St. Louis 1906).
• Peter Partner, The Papal State under Martin V (London 1958).