Conclave de 1294

El conclave de 1294 es va celebrar a Nàpols el 23 i 24 de desembre de 1294. Fou convocat després de la renúncia papal del Papa Celestí V el 13 de desembre de 1294. Feia pocs mesos que Celestí V havia restaurat la Constitució Ubi periculum del Papa Gregori X, que havia estat suspesa pel Papa Adrià V el juliol de 1276. A partir d'aquest moment totes les eleccions papals han estat conclaves. Va ser el primer conclave celebrat amb el papa precedent en vida, el segon va ser el conclave de 2013 després de la renúncia del Papa Benet XVI.

Conclave de 1294

40° 50′ N, 14° 15′ E
Tipus	conclave
Interval de temps	23 - 24 desembre 1294
← elecció papal de 1292-94 1303 →
Localització	Castell Nou de Nàpols (Itàlia) , Nàpols (Itàlia)
Estat	Itàlia
Jurisdicció	Ciutat del Vaticà
Participant	Hugues Aycelin Montaigut Robert de Pontigny Matteo Rosso Orsini (en) Giacomo Colonna (en) Napoleone Orsini Pietro Colonna (en) Landolfo Brancaccio Bonifaci VIII Mateu d'Acquasparta Giovanni Boccamazza
Religió	Església Catòlica
Càrrec a elegir	papa
Elegit	Bonifaci VIII

Abdicació de Celestí V

El Castell Nou de Nàpols, on se celebrà el conclave

Celestí V, fundador dels Celestins, àmpliament estimat i venerat per la seva bondat, va ser elegit el 7 de juliol de 1294, com una solució de compromís després de dos llargs anys de seu vacant. Aviat es va evidenciar que aquest sant eremita era totalment incompetent i inadequat per dur a terme l'activitat que s'espera d'un papa. Admetent la seva pròpia incompetència poc temps després de l'elecció, Celestí va expressar la seva voluntat d'abdicar i tornar a la seva cova solitària a les muntanyes Abruzzi. No obstnat, abans de fer-ho va publicar dues butlles. La primera butlla estableix les normes relatives a l'abdicació papal. La segona butlla (Quia in futurum, del 28 de setembre de 1294) va restaurar la constitució Ubi periculum, que establia el conclave papal; una constitució que havia estat suspesa pel Papa Adrià V el juliol de 1276. Durant el seu curt papat, també va crear 13 nous cardenals.^[1] Finalment, el 13 de desembre de 1294, Celestí V va abdicar des de Nàpols,^[2] tres dies després de confirmar la restauració de la institució del conclave papal.^[3]

S'ha dit sovint que la suposada gran influència de l'ambiciós cardenal Benedetto Caetani i les seves pressions a Celestí V van tenir un pes important en la decisió de Celestí d'abdicar, però també és segur que va ser una decisió totalment voluntària del papa, i que el rol de Caetani estava limitat a la participació en la solució dels problemes legals relacionats amb la resignació papal. En particular, hi havia dubtes sobre si un papa podia renunciar totalment, i qui havia de ser la persona que acceptés la resignació.^[4]

El Conclave

Segons les normes establertes per Gregori X a la constitució apostòlica Ubi Periculum, ratificada pel mateix Celestí V, deu dies després la renúncia el Col·legi Cardenalici es reuní en conclave: el 23 de desembre s'inicià amb la Missa solemne de l'Esperit Sant. Segons Tolomeo da Lucca, el rei de Nàpols Carles també va estar present a les votacions^[5] A la primera votació, segons informes no confirmats, el cardenal Matteo Orsini hauria obtingut la majoria de vots, però hauria rebutjat la nominació.^[6] Així hauríem arribat a la tercera votació, el 24 de desembre, quan el cardenal Benedetto Caetani va ser elegit papa, pel procediment d'accessio, com ens diu Jacopo Stefaneschi, subdiaca apostòlic i nebot de Nicolau III: "Post hujusmodi Caelestini cessionem die undecima, vigilia scilicet natalis Domini, quae labentis tunc millesimi ducentesimi nonagesimi quarti anni ultimo decurrebat die, Bonifacius VIII, tunc Benedictus Gajetanus nomine, Anagnia ortus, profunde juris utriusque scientiae, longique in illis exercitii, docteque experientiae, in Romana ecclesia moribus veteranus, cardine etiam insignis, in summum Pontificem scrutinio accessioneque eligitur".^[7]

Va prendre el nom papal de Bonifaci VIII i va ser coronat solemnement al Laterà pel cardenal protodiaca Matteo Rubeo Orsini, que també li va imposar el pal·li.

Participants

Al conclave del 23-24 de desembre de 1294 segurament van participar 22 cardenals. Un 23è, Francesco Ronci, citat per Salvador Miranda a la seva llista, no participà en tant que probablement ja era mort (va morir en una data incerta després del 13 d'octubre).

D'aquests, 11 havien estat creats per Celestí V en el seu únic consistori, i en el qual la majoria dels nomenats eren d'origen francès, per l'evident influència del sobirà anjoví o provenien d'ordes religiosos i mendicants; 5 havien estat creats per Nicolau IV, un per Honori IV, un per Martí IV, dos per Nicolau III i un per Urbà IV

Cardenals presents al conclave^[8]

Nom	País	Títol	Càrrec
Hugues Aycelin de Billom, O.P.	Regne de França	Cardenal bisbe de Velletri i Òstia; Cardenal prevere in commendam del títol de Santa Sabina	Degà del Sacre Col·legi
Matteo d'Acquasparta, O.F.M.	Estats Pontificis	Cardenal bisbe de Porto i Santa Rufina	Gran Penitencier
Gerardo Bianchi	Parma	Cardenal bisbe de Sabina	Legat pontifici a Sicília; Auditor de les cartes apostòliques
Nicolas de Nonancour	Regne de França	Cardenal prevere de San Lorenzo in Damaso	Degà del capítol catedralici de Notre Dame de Paris
Giovanni Boccamazza	Estats Pontificis	Cardenal bisbe de Frascati	Legat pontifici emèrit a Alemanya, Escandinàvia, Bohèmia i Polònia
Benedetto Caetani	Estats Pontificis	Cardenal prevere del títol de Ss. Silvestro e Martino i diaca in commendam de San Nicola a Carcere; elegit papa	Cardenal protoprevere; Legat pontifici emèrit a França i Anglaterra
Simon de Beaulieu	Regne de França	Cardenal bisbe de Palestrina	Administrador de l'abadia de Notre-Dame de la Charité a Besançon; Arquebisbe emèrit de Bourges
Pietro Peregrossi, O.F.M.	Senyoriu de Milà	Cardenal prevere del títol de S. Marco	Camarlenc del Sacre Col·legi cardenalici
Robert de Pontigny, O. Cist.	Regne de França	Cardenal prevere de Santa Pudenziana	Abat general de l'Orde del Císter
Tommaso di Ocre, O. Cel.	Regne de Nàpols	Cardenal prevere de Santa Cecilia	Camarlenc de la Santa Església Romana
Pietro dell'Aquila, O.S.B.	Regne de Nàpols	Cardenal prevere de Santa Croce in Gerusalemme	Bisbe emèrit de Sulmona i Valva
Simon d'Armentières, O.S.B. Clun.	Regne de França	Cardenal prevere de Santa Balbina	Prior del Monestir de La Charité-sur-Loire
Giovanni di Castrocoeli, O.S.B. Cas.	Regne de Nàpols	Cardenal prevere de santi Vitale, Valeria, Gervasio e Protasio	Vice-Cancellere de Santa Església Romana, Administrador apostòlic de Benevento
Matteo Rubeo Orsini	Estats Pontificis	Cardenal diaca de Santa Maria a Portico Octaviae i prevere in commendam de Santa Maria in Trastevere	Cardenal protodiaca; arxiprest de la Basílica Vaticana
Bérard di Got	Regne de França	Cardenal bisbe d'Albano	Arquebisbe emèrit de Lió
Guglielmo Longhi	Bèrgam	Cardenal diaca de San Nicola in Carcere	Confessor de Sa Santedat; Canceller de Carles II de Sicília
Giacomo Colonna	Estats Pontificis	Cardenal diaca de Santa Maria a Via Lata	Arxiprest de la Basílica Liberiana
Jean Le Moine	Regne de França	Cardenal prevere de Santi Marcellino e Pietro	Bibse emèrit d'Arras
Napoleone Orsini	Estats Pontificis	Cardenal diaca de Sant'Adriano al Foro	Capellà papal; Auditor de la Sacra Rota Romana
Landolfo Brancaccio	Regne de Nàpols	Cardenal diaca de Sant'Angelo a Pescheria	Vice-Canceller de la Santa Església Romana, Administrador apostòlic de Benevento
Guillaume de Ferrières	Regne de França	Cardenal prevere del títol de S. Clemente	Canceller de Carles II d'Anjou
Pietro Colonna	Estats Pontificis	Cardenal diaca de Sant'Eustachio	Protector de l'Orde dels Ermitans de Sant Agustí

Absents al conclave

Nom	País	Títol	Càrrec
Raoul de Grosparmy	Regne de França	Cardenal bisbe d'Albano	Legat pontifici al Regne de Sicília i a França

Referències

1. «Salvador Miranda: Cardenals creats per Celestí V». Arxivat de l'original el 2018-02-13. [Consulta: 9 maig 2017].
2. Celestine V
3. Salvador Miranda: Els Cardenals de l'Església Catòlica Romana. Guia dels esdeveniments i documents, segle XIII
4. (The Catholic Encyclopedia: Pope Boniface VIII)
5. "ad electionem alterius procedunt, praesente Rege Carolo Neapoli".
6. La notícia es troba a l'article de ORSINI, Matteo de Salvador Miranda- No obstant això, no s'indiquen les fonts i, sobretot, cal examinar les posicions dels més grans historiadors italians que es van ocupar d'aquell període: mentre que Falco i Duprè Thesèider no informen absolutament d'aquesta notícia, mentre que la informació proporcionada per Agostino Paravicini Bagliani, Boniface VIII, op. cit.; l'historiador llombard diu inicialment (capítol V, pàgina 69) que Matteo Rubeo Orsini «no podia esperar ser elegit» ja que no disposava dels vots necessaris; dues pàgines més tard (pàgina 71, nota 13) s'informa de la notícia dels tres escrutinis, en el primer dels quals Orsini n'hauria aconseguit la majoria: Paravicini Bagliani també assenyala que l'únic que dona aquesta notícia és un cronista alemany de l'època, Sigfried de Ballhausen, que va redactar el seu escrit en el moment de l'enfrontament entre Bonifaci i els Colonna, probablement informat pels mateixos Colonna, la qual cosa fa que aquest testimoni sigui almenys sospitós, com també diu Peter Herde, Die Wahl Bonifaz' VIII. ., Roma, 1994. Per tant, sembla adequat utilitzar el condicional en aquesta informació.
7. Muratori, RIS III p. 616-617
8. Tosti, 75, 77; J. P. Adams, Sede Vacante 1294

Enllaços externs

• Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, volumen I, 1913
• F. Burkle-Young: notes to the papal election of 1294 (The Cardinals of the Holy Roman Church by S. Miranda)
• The Catholic Encyclopedia: Celestine V
• The Catholic Encyclopedia:Boniface VIII