Colomar

Un colomar o colomer^[1] és una construcció per a la criança de colomins i coloms.^[2] Els materials amb què és construït varien segons els països i regions, ja que canvien segons el que es disposa en cada zona, així com la seva estructura. Els primers esments escrits de colomers o tudoners a Catalunya daten del segle ix.^[3]

Colomer del parc Ribalta

Per a altres significats, vegeu «Colomar (desambiguació)».

Colomar a Santa Coloma de Farners, Girona

Fins a la fi de l'antic règim, la construcció d'un colomar i la cria de coloms era un privilegi del senyor o dels propietaris de les masies castrals que només va ser abolit en la Revolució francesa.^[4] A Catalunya, el privilegi era menys estricte. Si els monestirs i castells hi tenien sovint colomars impressionants, també se'n van trobar de més modests, construïts pels simples pagesos.^[3] Servien per a la producció de carn i d'adob. Un colomar mitjà de 200 parelles produïa anualment uns 500 colomins i 6 carretades d'adob.

A les ciutats modernes, els colomers formen una de les eines utilitzades per a contenir la plaga dels coloms que per falta d'enemics naturals proliferen i avarien els edificis amb els seus fems.^[4] S'hi administren anticonceptius, com al colomar de Melbourne.

Museus

• Centre d'Interpretació dels Colomars i aula de la Natura a Villafáfila (província de Zamora, Espanya).
• Centre d'Interpretació dels Colomars a Santoyo (província de Palència, Espanya).
• Palomar de l'Horta Noble al municipi d'Isla Cristina (província de Huelva, Espanya). Construït en el segle xviii, alberga espai per a 36.000 coloms.

• 
  Colomar modern a Melbourne
• 
  Tierra de Campos a Pedraza (Palència)
• 
  Colomar de planta quadrada a Palazuelo de Vedija (Valladolid)
• 
  Nius en un colomar en ruïnes

• 
  La Pobleta de Bellveí (Estavill). Colomar a la part superior de la casa que fa l'angle
• 
  De Zeven Torentjes ('Les set torretes') a Assebroek
• 
  Meybod (Iran)
• 
  La Bastida de Pradinas (França)
• 
  Casa Rossell (Andorra)
• 
  Detall d'un colomar. Il·lustració del Museu Valencià d'Etnologia

Referències

1. «Colomer». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. «Colomar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
3. «El colomer del Sall», en: Urgèlia. el patrimoni de l'Alt Urgell, 20 de juliol de 2011
4. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. Dieren in en op gebouwen (neerlandès) Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., Antwerpen, Ed. Monumentenwacht Vlaanderen, 2008, pàgines 7-8 (en català: Animals a l'interior i damunt els edificis)

Bibliografia

• Antoni Pladevall i Font i altres, Columbaris, colomers i palomers, Volum 19 d'Arxiu bibliogràfic excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya, Barcelona, Rafael Dalmau, 1976, 69 pàgines, ISBN 9788423203420.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Colomar

• Característiques constructives dels Palomares de Villafáfila (Zamora)
• Cens dels Palomares de Villafáfila 1993 (Zamora) Metodogía i estadística) (secció colomers)
• CDR Tierra de Campos. El Proder de Medina de Rioseco té un catàleg de colomars de la comarca de Tierra de Campos.