Coloma Lleal Galceran

Coloma Lleal Galceran (Ceuta, 1 d'abril de 1944) és una filòloga, poetessa i professora universitària catalana, sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.^[1]

Coloma Lleal

Biografia
Naixement	Coloma Lleal Galceran 1r abril 1944 (80 anys) Badalona (Barcelonès)
Residència	Badalona
Nacionalitat	Catalunya
Formació professional	Filosofia i Lletres
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació	Professora universitària i escriptora
Activitat	Des de 1965
Ocupador	Universitat de Barcelona
Gènere	Poesia, narrativa
Nom de ploma	Coloma Lleal
Llengua	Català
Família
Fills	2
Premis
Englantina d'or als Jocs Florals de París (1965) Premi Romà Planas de Memòria Popular (2009)

Fou la tercera filla d'un marí mercant badaloní. Va néixer a Ceuta mentre la família es trobava en aquesta ciutat i als sis mesos de néixer es tornen a traslladar a Badalona. En finalitzar el batxillerat, entra a treballar en el despatx d'un taller mecànic, on comença a escriure els seus primers poemes, els quals llegeix a la seva germana Teresa. Estudià Filosofia i Lletres, principalment filologies romànica, hispànica i francesa. Esdevingué professora de llengua castellana d'aquesta universitat el 1970 i es doctorà el 1980 i poc després esdevé catedràtica de filologia.^[2]

En l'àmbit literari, guanyà l'englantina d'or als Jocs Florals celebrats a París el 1965 amb Plany a quatre veus. Al llarg dels anys ha anat publicant llibres de poesia: Poemes el 1967, Des dels sons el 1987, amb un pròleg del també poeta Joan Argenté, i Com si fos una elegia el 2001. Les seves obres han estat traduïdes al portuguès, al castellà, al francès i al rus. A més, algunes obres escollides també han sigut incloses en obres conjuntes o antologies de poesia catalana. Ha conreat, menys, la narrativa amb L'embat del vent: records d'una vida marinera, que guanyà l'11a edició del Premi Romà Planas de Memòria Popular l'any 2009.

Altrament, ha col·laborat amb artistes com el pintor Josep Uclés i Cifuentes i l'escultor Josep Maria Teixidó Camí.^[2] També col·labora en la revista sobre temàtica local badalonina Carrer dels Arbres.^[1]

Així mateix, ha escrit llibres de divulgació lingüística d'ensenyament del català com Joglar i Atzavara, i nombrosos articles i llibres científics sobre història de les llengües romàniques, i particularment les de la Península Ibèrica.^[2] Ha estat directora del projecte de diccionari de castellà del segle xv en la Corona d'Aragó (DiCCA XV).^[3]

Obres

Poesia^[1]

• Poemes. Tarragona: Foc Nou, 1967
• Des dels sons. Badalona: Ajuntament de Badalona, 1987
• Com si fos una elegia. Badalona: Fet a Mà, 2001

Narrativa^[4]

• L'embat del vent. Records d'una vida marinera. Lleida: Pagès, 2009

Textos didàctics^[4]

• Joglar. Barcelona: Barcanova, 1981.
• Atzavara. Barcelona: Barcanova, 1983.

Llibres científics

• La formación de las lenguas romances peninsulares. Barcelona: Barcanova, 1990.
• El judezmo: el dialecto sefardí y su historia. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1992.
• Breu història de la llengua catalana. Barcelona: Barcanova, 2003.

Articles científics^[5]

• «Onomástica comercial barcelonesa» a Revista española de lingüística, 1981.
• «El panfleto político» a Anuario de filología, 1982
• «Reflexiones a propósito de un probo decimonónico» a Anuario de estudios filológicos, 1990
• «El secretario, el nuncio y la difusión del latinismo en el siglo XV» a Lletres asturianes, 1995
• «Historia de la lengua e historia de la lengua literaria a la luz del catalán de los siglos XVI y XVII» a Epos, 2001
• «La "desaparición" del aragonés literario» a Iberoromania, 2005
• «Lematización automática y diccionarios electrónicos» a Oihenart, 2006
• «El diccionari del castellà del segle xv a la corona d'Aragó del GHCL de la Universitat de Barcelona» a Estudis Romànics, 2008
• «Enseñanza del español y diacronía a Estudios de lingüística, 2008
• «La "DICCA-XV" y el estudio de los procesos evolutivos a Revista de Historia de la Lengua Española, 2010
• «Aragonés y aragonesismos en el DiCCA-XV» a Alzet, 2011
• «Una fita en la història diatòpica del català» a Serra d'Or, 2015.

Referències

1. Coloma Lleal Galceran al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
2. «Coloma Lleal Galceran». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
3. Vegeu la web del diccionari: http://ghcl.ub.edu/diccaxv/
4. «Obres de Coloma Lleal». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 22 abril 2015].
5. «Referències de Coloma Lleal Galceran a Dialnet» (en castellà). Universitat de La Rioja. [Consulta: 22 abril 2015].