Coll de Canes

Depressió de la Serralada Transversal, entre el puig Estela i el pla de Falgars, entre les valls de les rieres de Vallfogona (Ripollès) i Ridaura (Garrotxa).^[1]

Coll de Canes

Tipus	collada
Localització
Entitat territorial administrativa	Riudaura (Garrotxa) i Vallfogona de Ripollès
42° 11′ 49″ N, 2° 20′ 47″ E
Serralada	serra de Puig d'Estela
Característiques
Altitud	1.120 m

Hi passa la carretera N-260a de Ripoll a Olot a una altitud de 1120m.^[1][2]

L'Enciclopèdia Catalana diu que una llegenda originada al s XIII afirma l’existència d’un drac en una cova propera, que el cavaller Dolcet vencé amb l’ajuda d’un mirall (la fera hauria mort d’espant en veure-s’hi reflectida). Les restes que hom considerava del drac es conservaren a l’ermita de Sant Eudald de Ripoll fins al s XIX.^[1][3]

Basant-se en aquesta llegenda, els Diables de Ripoll van construir la seva bèstia, el Lluert de Coll de Canes.^[4]

Referències

1. «coll de Canes | enciclopedia.cat». [Consulta: 8 desembre 2024].
2. «ICGC - Vissir3». [Consulta: 8 desembre 2024].
3. Figueras, Josep Romeu i «La llegenda del lluert de Coll de Canes». Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, 1984, pàg. 243–259. ISSN: 2385-4944.
4. «Lluert de Coll de Canes – Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya», 12-08-2016. [Consulta: 8 desembre 2024].