Clisura

En l'Imperi Romà d'Orient, una clisura^[1] (grec: κλεισούρα, klisura, 'tancament', 'congost') era un port de muntanya fortificat i el districte militar que el protegia.^[2][3] A finals del segle vii es començà a aplicar a districtes fronterers de major extensió, diferents dels temes, que eren més grans, situats a la frontera oriental de l'imperi amb el Califat, seguint la línia Taure-Antitaure. L'única clisura de l'oest era Estrímon, que posteriorment es convertí en un tema. Una clisura o clisurarquia era un comandament autònom sota l'autoritat d'un clisurarca^[1] (grec: κλεισουράρχης, klisurarkhis). Amb el pas dels temps, la majoria de clisures esdevingueren temes. El terme quedà en l'oblit a partir del segle x. En temps posteriors, el concepte de drungue adquirí un significat semblant. El seu equivalent musulmà a Cilícia i Mesopotàmia era l'al-thughūr.

Referències

1. TERMCAT. Resolució 18.461 del servei de consultes terminològiques: «Segons els especialistes consultats, les formes catalanes més adequades són clisura i clisurarca, atès que el diftong ei es transcriu per i. És el cas, per exemple, de Neilos, que passa al llatí amb la forma Nilus i arriba al català amb la forma Nil, el riu Nil.»
2. Kajdan, 1991, p. 1.132.
3. John Burke; Roger Scott Byzantine Macedonia: Identity, Image and History: Papers from the Melbourne Conference July 1995 (en anglès). BRILL, 1 gener 2000, p. 129–. ISBN 978-90-04-34473-0.

Bibliografia

• Kajdan, A. The Oxford Dictionary of Byzantium (en anglès). Oxford University Press, 1991. ISBN 0-19-504652-8.