Claudi Martí-Salazar

Claudi Martí (Carcassona, 6 de març de 1940)^[1] és un mestre, cantautor i escriptor llenguadocià: la seua obra tracta temes com la història d'Occitània i la defensa de l'occità, els interessos dels agricultors i la lloança de la vida en el camp.

Martí

(2009, Carcassona)
Nom original	(oc) Claudi Martí
Biografia
Naixement	6 març 1940 (84 anys) Carcassona (França)
Activitat
Camp de treball	Cultura occitana i traducció de l'occità
Ocupació	cantant, cantautor, educador, escriptor, mestre d'educació primària
Activitat	quaranta (des de 1968)
Gènere	cançó, folk
Influències	Paco Ibáñez, Raimon
Instrument	veu i guitarra
Segell discogràfic	Ventadorn, Nord-Sud Guimbarda (Espanya)
Company professional	Jean-Pierre Chabrol, Mans de Breish, Studio der Frühen Musik
Premis
(1976)  Grand Prix du Disque

És un dels màxims representants de la Nova Cançó occitana.

Biografia

Nascut a Carcassona l'any 1940, fill d'immigrants aragonesos (els seus avis –dels quals va aprendre el català, el castellà «i algunes expressions en aragonès»– eren de la Franja), Claude Marti-Salazar és mestre d'escola rural a Confolenç quan, en un aplec occitanista el setembre de 1968 a Muret, cerca una nova forma d'expressió altra que els cartells del maig francès; influït per la Nova Cançó catalana i el Diguem no de Raimon, Martí comença d'escriure cançons en francés, però no pot amagar el seu accent occità quan parla francés: a la resposta d'un expert que li digué «Açò que feu no és gens malament, però el vostre accent és horrible; amb tres mesos de lliçons de dicció tindreu un accent perfecte per a cantar en francés», un vinyater li replicà «Canta en llengua d'oc: no tindràs pas més accent!» Així van nàixer les primeres cançons: Un país que vòl viure, Perqué m'an pas dit («Perquè no m'han dit pas?») i Las messorgas («les mentides»); totes tres incloses en el seu primer àlbum, Occitània!, editat per la cooperativa discogràfica Ventadorn, que pren el nom d'un trobador.^[2]

Els quatre primers discos els enregistrà només amb la guitarra i el sol acompanyament d'altres veus convidades: les millors cançons d'aqueixos dos LP i dos EP van ser recollides l'any 1973 en un disc novell, Lo país vòl viure, editat en Le Chant du Monde a tot Europa; d'ençà, Martí començà d'acompanyar-se de músics de cambra en L'agonia del Lengadòc (enregistrat a l'Studio der Frühen Musik per Alemanya), jazz en L'òme esper (1974) o folk en L'an 01 (1975) i Lo camin del solelh (1976), on canta una cançó en castellà dedicada a son avi Luis i una altra, Los commandos de la nuèit, on conta les revoltes vinyateres de 1907 i del seu temps:

«

Sabem pla que, per altres rutes, marxen els del Menerbés, Carcassonès i Corbièras tota: som els comandos de la nit.

»

Lo camin del solelh (editat a Espanya per Guimbarda) marca un punt d'inflexió en el qual Martí bandeja la cançó en occità i se centra en l'escriptura en francés: la seua col·laboració amb Jean-Pierre Chabrol va produir dues novel·les (Caminarem i Les petites Espagnes); després de la darrera publicació i durant gairebé una dècada, Martí no produeix pas cap altra referència fins al 1992, any que edita un nou disc amb títol en francés (Et pourtant elle tourne...) a partir del qual deixa de tocar guitarra i canta solament, amb nous arranjaments de Gérard Pansanel. No importa com, Martí continua de fer concerts^[3] i l'àlbum següent, El jinete, apareix deu anys després;^[4] durant l'espai de temps entre ambdós Martí escriu els textos per a llibres d'imatges del seu país de Carcassona. Amb la publicació d'un volum de poesia il·lustrada l'any 2003, Martí torna a espaiar la seua producció i no torna fins a l'any 2006 amb l'edició del disc compacte Çò milhor, que conté els seus millors successos en occità reenregistrats amb arranjaments novells.^[5]

Obra

La producció de Martí durant la dècada dels 70 alterna la música i l'escriptura; en la dècada dels 80, tant l'una com l'altra són poques i d'ençà del 1998, la producció literària esdevé la seua més gran preocupació, però sense deixar l'escena musical.

Bibliografia

any	títol	gènere	comentaris	ISBN
1974	Homme d'oc	assaig	en col·laboració amb M. Le Bris
1974	Claude Marti	biografia	a cura de Roland Pecout
1978	Caminarem	novel·la	amb Jean-Pierre Chabrol
1984	Les petites Espagnes	novel·la	amb Jean-Pierre Chabrol
1998	Ombres et lumière	autobiografia
1998	Carcassonne	poesia	amb el pintor Jean Camberoque
1998	Corbières au cœur	imatge	amb el fotògraf Raymond Roig
1999	Trencavel	còmic?	amb l'il·lustrador Jean-Claude Pertuzé
1999	Carcassonne au cœur	imatge
2002	Minervois au cœur	assaig	amb fotos de Patrice Cartier
2003	L'olivier ou la résurrection de l'eternel	poesia	amb il·lustracions de Pierre François
2007	Terres cathares	poesia	amb il·lustracions de Paul Moscovino

Discografia

any	títol	segell	comentaris
1969	Occitània!	Ventadorn	amb Un país que vòl viure, Lengadòc roge i Perqué m'an pas dit?
1971	Lengadòc roge	Ventadorn	Extended Play amb Lengadòc roge i tres cançons plus
1972	Montsegur!	Ventadorn	amb la cançó homònima i Tres vidas
1972	Martí	Ventadorn	EP amb Animals a banas sul Larzac i tres cançons plus
1973	Lo païs que vòl viure	Le Chant du Monde	recopilació dels discs anteriors per a Europa, premi internacional Charles Cros
1974	L'òme esper	Ventadorn	amb la cançó homònima, Papet i Los corbasses
1975	L'an 01	Ventadorn	amb Vaqui qu'un sèr i Los batèus
1976	L'agonia del Lengadòc	EMI/Reflexe	enregistrat amb Studio der Frühen Musik a Alemanya
1976	Lo camin del solelh	Ventadorn	amb, Tu, mon vilatge, la cançó homònima, A mon ostal de la colina i Ieu m'en vau
1980	Monta-vida	Ventadorn	amb la cançó homònima, Ali, Estela, Peire i Exilh
1992	Et pourtant elle tourne...	Revolum	amb Galilée i revisitacions de Lo camin del solelh
2002	El Jinete	Paratge/Nord>Sud	amb la cançó homònima, Un que sovent s'en es anat... i Temps de vendemias
2006	Çò milhor	Nord>Sud	recopilatori d'èxits regravats
2008	Tolosa	Nord>Sud	noves cançons en occità

De més a més, Martí compon les músiques de les sèries de televisió Ces grappes de ma vigne (France 2) i Un été albigeois (FR3) i la banda sonora del Conte d'automne d'Éric Rohmer (1998). L'han versionat, a més d'altres cantants occitans, cantautors com Paco Muñoz.^[6]

Notes

1. «LE CÉLÈBRE CHANTEUR OCCITAN CLAUDE MARTI À CARMABLEU» (en francès). Le Petit Journal, 10-06-2018. [Consulta: 14 setembre 2023].
2. Fleury, Jean-Jacques: Lo camin del solelh (Guimbarda, Madrid 1979)
3. VilaWeb^{[Enllaç no actiu]} Antologia cantadèra: Claudi Martí en conferéncia a Pau
4. Cantaires occitans Claudi Martí
5. Le Petit Journal Arxivat 2016-03-27 a Wayback Machine. Claude Marti sort un nouvel album, «Çò milhor»
6. «Vos vull parlar». Viasona. [Consulta: 10 agost 2024].

Enllaços externs

• Paraulas en òc Claudi Martí (occità)
• ClaudeMarti.com lloc web oficial amb biografia, bibliografia i discografia amb tot d'imatges i fragments en mp3 (francès)