Remove ads
circ glacial dels Pirineus From Wikipedia, the free encyclopedia
El Circ de Saboredo és un circ glacial en la vessant nord del Pirineu axial que és la capçalera de la Vall de Ruda; està situat al SE de la Vall d'Aran, als municipis de Naut Aran i Alt Àneu. Forma part de la zona perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El circ de Saboredo està flanquejat de muntanyes amb altituds d'entre 2.500 i 2.850 metres excepte en la seva obertura al Nord, on descendeix i es transforma en vall glacial.
Tipus | circ glaciar | |||
---|---|---|---|---|
Localitzat a l'àrea protegida | Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Naut Aran (Vall d'Aran) i Alt Àneu (Pallars Sobirà) | |||
| ||||
Serralada | Pirineus | |||
Característiques | ||||
Altitud | 2.350 m | |||
Material | Granit | |||
Superfície | 6,5 km² | |||
Està compost en gran part per roques granítiques, i atès l'altitud i el clima hi ha molt poca vegetació arbòria.
En el Circ de Saboredo hi ha diversos estanys, els quals han estat originats per sobreexcavació de la glacera original, i són bastant profunds. Es considera que el riu Garona neix al Circ de Saboredo, on hi ha l'estany més alt de la capçalera del riu de Saboredo, tributari del riu de Ruda i que més avall s'uneix amb el riu Aiguamog per constituir-se en la Garona.
El nom de Saboredo prové del llatí “cepulletum”, que vol dir “indret de cebes”, perquè s'hi fan els bulbs anomenats alles. La forma Sabolledo esperable canvià la -ll- per la -r- de tipus gascó-aranès.[1]
El refugi de Saboredo està situat a l'est del Lac de Baish i es troba a 2.310 metres d'altitud.
Per la vessant oriental el Circ de Saboredo limita amb la Vall de Gerber, al sud amb la vall de Ratera al Pallars Sobirà. A l'est limita amb la Circ de Colomèrs. Al nord limita amb la Pleta de Saboredo, una planúria que s'estén a menor altitud que el Circ i poblada amb prats i estanyets, i on s'ajunten les aigües dels cursos del riu de Saboredo i diversos torrents.
En el sentit de les agulles del rellotge, començant en el punt més al nord i a l'est, es troben els següents elements geogràfics:
El vessant oriental està compost per una sèrie de pics per sobre el 2.600 metres, bastant escarpats, les faldes dels quals són tarteres granítiques. Els pics més rellevants són els següents:
Destaca l'Agulla de Saboredo, de 2.686 metres, situada a l'interior del Circ, separant l'estany Gelat de l'estany de Dalt de Saboredo.
Les aigües dels estanys presenten un característic color blau fosc, i generalment són molt pobres en nutrients. La baixa densitat de plàncton existent fa que les aigües siguin extraordinàriament transparents i les espècies que es troben són típiques d'aquests ambients tan pobres, anomenats oligotròfics. Les causes cal cercar-les en les característiques de la roca mare (majoritàriament granit, una roca molt insoluble), les baixes temperatures que inhibeixen la descomposició de la matèria orgànica i l'absència de contaminació antropogènica.
La conca oriental del Circ de Saboredo està composta per tres grans estanys:
El riu de Saboredo surt de l'estany Major cap a la pleta de Saboredo, on s'ajunta amb les aigües provinents del Lac de Baish.
Els tres estanys occidentals també són coneguts com els estanys de Sendrosa.
També hi ha un nombre important de petits estanyets que alimenten des de diverses altituds els tres estanys.
El clima del Circ de Saboredo és d'alta muntanya, influenciat per la seva ubicació al vessant atlàntic dels Pirineus. Es caracteritza per hiverns freds, amb molta neu i boira, i per estius càlids i plujosos, amb temperatures fresques que normalment no superen els 30 °C. La coberta nivosa sol ser més o menys contínua de gener a maig.
El Circ permet realitzar múltiples excursions i travesses en qualsevol època de l'any, i el Circ disposa d'un refugi guardat durant l'estiu que permet pernoctar amb comoditat. Està ubicat a l'est del Lac de Baish, i és una bona base per qualsevol activitat que es faci al Circ.
L'edifici que ocupa el refugi ha patit diverses transformacions. Inicialment era una cabana construïda per la Sociedad Productora de Fuerzas Motrices, que la cedí com a refugi el 1969.[3] Inicialment fou un refugi lliure, posteriorment ja fou condicionat com a refugi guardat, per després incorporar-hi lavabo i dutxa. L'última ampliació de 2016 ha dotat al refugi de totes les comoditats modernes.
És l'activitat més popular que es fa al Circ de Saboredo, encara que la seva pràctica està limitada als mesos en els que l'absència de neu ho permet. Hi ha diverses rutes ja establertes.
Carros de foc és una travessa circular molt popular que passa pels 9 refugis del Parc. Te dues vies principals d'entrada al Circ:
L'Alta Ruta Pirinenca és un itinerari que també travessa els Pirineus, però ho fa seguint al màxim la carena pirinenca i alternant els dos vessants. Per l'oest entra al Circ de Saboredo pel Coll del Tuc Gran de Sendrosa, fins al Refugi de Saboredo, i d'allà segueix el camí cap a Baqueira pujant per la vessant meridional de la Vall de Ruda.
En el Circ de Saboredo hi ha una gran varietat de vies d'escalada. Les següents taules [4] mostren algunes de les seves característiques:
Nombre de vies en funció del tipus d'escalada.
Tipus | Vies |
---|---|
Esportiva | 74 |
Clàssica | 69 |
Gel | 18 |
Total | 161 |
Categories de la classificació de les vies en funció del seu tipus d'escalada:
Nombre de vies en funció del nivell d'equipament de la via.
Nivell | Vies |
---|---|
Equipada | 74 |
Semi Equipada | 7 |
No equipada | 80 |
Total | 161 |
Categories de la classificació de les vies en funció del seu nivell d'equipament:
Cal tenir en compte que l'escalada només està permesa a les vies catalogades. Cal autorització prèvia per obrir vies noves.
La pràctica de l'esquí de muntanya al Circ de Saboredo està documentada des dels anys 30 del segle xx. Durant les festes de Pasqua de 1930 en Joan Brunet, en Josep Puntas i en Josep Torrent –tots ells membres del Centre Excursionista de Catalunya– van dur a terme sortides amb esquís als “cercles de Gerber, Colomés i Saboredo”.[5]
El Circ de Saboredo està situat geogràficament a la Vall d'Aran. Però des del Port de Ratera fins a prop de l'alçada del Córner de Vaqueira, la vessant dreta de la vall està inclosa al terme municipal de Son, ara integrat a Alt Àneu. Per exemple, el refugi de Saboredo, la quasi totalitat dels estanys Major i de Dalt de Saboredo i tot l'estany Gelat són al terme de Son. Addicionalment, entre el Tuc de Sendrosa i les Pales de Ruda hi ha una muntanya anomenada Montanha de Sendrosa de Son, encara que està situada al terme de Naut Aran.
Una llegenda narra l'existència d'un poble anomenat Sant Quirs que es trobava a la vall d'Àneu, al barranc de Rose, entre Son i Jou. En aquest poble va haver-hi una pesta que va causar la mort a tothom menys una dona vella i malalta que fou acollida per la gent d'Esterri d'Àneu a qui donà totes les possessions comunals de Sant Quirs excepte la muntanya de Sendrosa, situada geogràficament a la Vall d'Aran, que va deixar al poble de Son en agraïment pel bon veïnatge que sempre havia tingut. Per aquesta causa el bestiar de Son podia pasturar en aquella zona de l'Aran.
Els aranesos no van estar-hi d'acord i van recórrer a la justícia. Després d'estudiar el cas el jutge va dictaminar que aquella pertinença era dels habitants de Son, però ho feu en una frase que s'ha perpetuat en el temps. El jutge sentencià:
"Mentre lo món serà món la Cendrosa serà de Son"
A l'abric de l'estany Major de Saboredo, a 2.312 metres d'altitud, s'han identificat diverses ocupacions arqueològiques al llarg del temps, la més antiga de les quals es troba en un interval d' entre el 2.900 i el 2.600 AC.[6] Consisteix en una cavitat de petites dimensions, on sembla que vivien temporalment les persones que movien ramats per aquestes altures del Parc.
També s'han trobat jaciments més recents en altres parts del Circ de Saboredo.
L'any 2017 es va comptabilitzar l'accés de 80.000 persones al Parc Naciones Aigüestortes i Sant Maurici per les diferents riberes de la Vall d'Aran. A partir de les dades dels comptadors automàtics de visites, es pot estimar que la Vall de Ruda va rebre uns 6.000 visitants l'any 2017,[7] els quals un 51% es va concentrar-se a l'agost i un 24% al juliol.
L'any 2017 van pernoctar al refugi de Saboredo 1.825 persones.[8]
Personatges del món de l'excursionisme han deixat la seva petjada al Circ de Saboredo.
Juli Soler i Santaló fou un prohom del Centre Excursionista de Catalunya. El 1903 dugué a terme nombroses excursions per la Vall d'Aran, confeccionant els continguts de la seva obra més coneguda, la guia La Vall d'Aran (1906). Fou el primer en ascendir el Pic de Saboredo, i la propera bretxa Juli Soler i Santaló du el seu nom com a reconeixement a la seva gran dedicació pirineista.
Josep Maria Guilera Albiñana fou un dels pioners de l'esquí a Catalunya, compartint moltes primeres ascensions hivernals amb Lluis Estasen. Esquià extensament pel Circ de Saboredo, així com pel de Colomèrs, vall de Gerber i Bonaigua.
En els anys 60 del segle XX, l'empresa Sociedad Productora de Fuerzas Motrices, aleshores filial de la companyia elèctrica Fecsa, va construir obres hidràuliques per aprofitar el cabal del riu Ruda / Saboredo des del seu naixement i desviar-lo cap a la central hidroelèctrica d'Arties.
Alguns estanys estan connectats a través de canonades soterrades. L'objectiu és dirigir l'aigua cap la Central d'Arties. Dintre del Circ de Saboredo hi ha les següents canonades:[2]
L'estany Major de Saboredo té una petita presa construïda al seu extrem nord, per augmentar la capacitat.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.