From Wikipedia, the free encyclopedia
La prova de Ciclisme en ruta masculí dels Jocs Olímpics de Londres 2012 es va disputar el 29 de juliol al centre i sud-oest de Londres i el nord de Surrey.,[1] començant i acabant la cursa a The Mall.[2]
| Data | 28 de juliol de 2012 |
|---|---|
| Distància | 250 km |
| Països |  Regne Unit |
| Inscrits | 144 ciclistes de 63 nacions |
| Palmarès | |
| Vencedor |  Aleksandr Vinokúrov (KAZ) |
| Temps del vencedor | 5h 45' 57" |
| Segon |  Rigoberto Urán (COL) |
| Tercer |  Alexander Kristoff (NOR) |
| Ciclisme als Jocs Olímpics d'estiu de 2012 | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Ciclisme en ruta_pictogram.svg){kind=small} | ||||||||
| Ruta | homes | dones | ||||||
| Contrarellotge | homes | dones | ||||||
Ciclisme en pista_pictogram.svg){kind=small} | ||||||||
| Velocitat individual | homes | dones | ||||||
| Velocitat per equips | homes | dones | ||||||
| Persecució per equips | homes | dones | ||||||
| Keirin | homes | dones | ||||||
| Òmnium | homes | dones | ||||||
Ciclisme de muntanya_pictogram.svg){kind=small} | ||||||||
| Ciclisme de muntanya | homes | dones | ||||||
BMX_pictogram.svg){kind=small} | ||||||||
| BMX | homes | dones | ||||||
| ||||||||
La cursa va ser guanyada pel ciclista del Kazakhstan Aleksandr Vinokúrov, seguit pel colombià Rigoberto Urán, que va guanyar la medalla de plata i el noruec Alexander Kristoff, que guanyà el bronze.[3]
Els deu primers països classificats en la classificació final de l'UCI World Tour 2011 tenien dret a tenir cinc corredors en la carrera. Aquests deu països amb cinc representats eren: Espanya, Bèlgica, Itàlia, Austràlia, Gran Bretanya, Alemanya, Països Baixos, Estats Units i Suïssa. Luxemburg, el novè en el rànquing, limità a dos ciclistes la seva presència. De les altres nacions del World Tour, França i Dinamarca tenien quatre ciclistes, Noruega i Irlanda tres, Kazakhstan i Eslovàquia dos, i Costa Rica i Letònia un corredor cada un.
Els sis primers països de l'UCI Europa Tour, Eslovènia, Rússia, Portugal, Polònia, Turquia i Belarús, més Colòmbia, Veneçuela i Brasil (els tres primers de l'UCI Amèrica Tour), Iran (primer de l'UCI Àsia Tour) i el Marroc (primer de l'UCI Àfrica Tour), podien alinear tres corredors. Els altres països representats a la cursa podien tenir un o dos ciclistes, per formar un grup a la sortida de 144 participants.
El campió del món en ruta del 2001, el britànic Mark Cavendish, és considerat el principal favorit a la victòria final,[4] tot i que per aconseguir-ho necessita que la cursa acabi a l'esprint.[5] Cavendish tindrà l'ajuda de quatre companys d'equip de primer nivell: Bradley Wiggins, vigent vencedor del Tour de França, Chris Froome, segon en la mateixa edició del Tour de França i en la Volta a Espanya de 2011, Ian Stannard i David Millar, que exerceix de capità d'equip.[6]
El belga Tom Boonen, l'australià Matthew Goss, l'alemany André Greipel també són considerats potencials vencedors.[7] Altres esprintadors que prenen part en la cursa són l'eslovac Peter Sagan o el noruec Edvald Boasson Hagen, però ambdós ciclistes no disposen d'un equip potent al darrere.[7]
Altres especialistes en les clàssiques són el suís Fabian Cancellara, medallista de plata el 2008, i el belga Philippe Gilbert.
L'espanyol Samuel Sánchez no pot defensar la seva victòria, per culpa de les ferides patides en la darrera edició del Tour de França.[8]
| Or | Plata | Bronze |
| Aleksandr Vinokúrov (KAZ) |
Rigoberto Urán (COL) |
Alexander Kristoff (NOR) |
|
|
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
