Chukhrovita-(Ce)
mineral halur From Wikipedia, the free encyclopedia
La chukhrovita-(Ce) és un mineral de la classe dels halurs que pertany al grup de la chukhrovita. Rep el seu nom en honor del mineralogista i geoquímic rus Fëdor Vasil'evič Čuchrov (1908-1988) amb el sufix per "-(Ce)" que correspon a la terra rara dominant: el ceri.[1]
| Chukhrovita-(Ce) | |
|---|---|
| Fórmula química | Ca₃CeAl₂(SO₄)F₁₃·12H₂O |
| Epònim | chukhrovite series (en) i ceri |
| Localitat tipus | dipòsit d'estany de Yaroslavskoye, Disctricte miner Voznesenskii, Krai de Primórie, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.CG.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.CG.10 |
| Dana | 12.1.5.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Color | blanc |
| Exfoliació | dolenta/indistingible |
| Duresa (Mohs) | 3 |
| Color de la ratlla | blanc |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1987 s.p. |
| Símbol | Chk-Ce |
| Referències | [1] |
Característiques
La chukhrovita-(Ce) és un fluorur de fórmula química Ca₃CeAl₂(SO₄)F₁₃·12H₂O. Cristal·litza en el sistema isomètric en forma de cristalls octaèdrics de fins a 1,5 mm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la chukhrovita-(Ce) pertany a «03.CG - Halurs complexos, aluminofluorurs amb CO₃, SO₄, PO₄» juntament amb els següents minerals: stenonita, chukhrovita-(Y), meniaylovita, chukhrovita-(Nd), creedita, bøggildita i thermessaïta.
Formació i jaciments
La chukhrovita-(Ce) apareix en el context d'un dipòsit hidrotermal de barita-fluorita, (mina Clara, Alemanya) i en la zona d'oxidació d'un dipòsit de bandes de sel·laïta-turmalina–fluorita (dipòsit Yaroslavskoye, Rússia).[2] A més dels dos indrets anteriors, també ha estat trobada a Gamskarlgraben, a Grieswies (Salzburg, Àustria) i a la mina Valvassera, a Valganna (Llombardia, Itàlia).[1]
En el mes de setembre de 2024 va ser definit un nou neotip per aquesta espècie, sent establerta la localitat tipus a la mina Tripi, al municipi italià d'Alì Terme, a la província de Messina (Sicília, Itàlia).[3]
Sol trobar-se associada amb altres minerals com: fluorita, jarosita, pirita, sofre natiu, sel·laïta, gearksutita i yaroslavita.[2]
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.