Remove ads
Christiane Nüsslein-Volhard (Magdeburg, Alemanya, 1942) és una bioquímica, biòloga molecular i genetista alemanya[1] guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1995.[2]
Remove ads
Va néixer el 20 d'octubre de 1942 a Magdeburg, ciutat situada a l'estat de Saxònia-Anhalt,[2][3] tot i que va créixer al barri de Sachenhausen, a Frànkfurt. És la segona filla d'una família de cinc fills. El seu pare, Rolf Volhard, arquitecte i pintor, es guanyava la vida pintant pin-ups i retrats d'oficials americans després de la Segona Guerra Mundial. Durant aquesta època, la seva mare Briggite il·lustrava llibres infantils i sovint dedicava les nits a la música, tocant el piano mentre Christiane tocava la flauta i cantava. Tota la seva escolarització va transcórrer a l'escola Schiller de Frankfurt, una rígida escola femenina on totes les professores eren dones solteres diplomades universitàries que es veien obligades a fer classes a un institut perquè a les universitats alemanyes de l'època només contractaven homes per fer de professor.[4]
A la seva primera infància passava les vacances a una granja amb els seus avis materns i va ser gràcies a la seva àvia, Lies Haas-Moellmann, que Christiane va desenvolupar un gran respecte per la natura i va adquirir la convicció que una dona podia aspirar a una carrera professional.[4]
Inicialment va cursar estudis de biologia a la Universitat de Frankfurt,[3] i els va canviar més endavant pels de física, essent graduada finalment en bioquímica a la Universitat de Tubinga. Mentre estudiava a Frankfurt conegué un estudiant de físiques, Volker Nüsslein, amb qui es casaria l'any 1967 i de qui es divorciaria deu anys més tard.[4]
En acabar la seva tesi l'any 1973 sobre la transcripció genètica als bacteris esdevé una experta en biologia molecular però aviat canvia la seva orientació i s'interessa per la biologia del desenvolupament, on se centra en la problemàtica de com una sola cèl·lula es pot convertir en un ésser viu complex. Després d'això demana a Walter Gehring que l'accepti al laboratori de biologia que acaba de muntar a prop de la ciutat suïssa de Basilea on, després d'incorporar-se a principis de 1975, Christiane s'adapta perfectament.[4]
El 1978 fou nomenada co-directora de l'Institut Europeu de Biologia Molecular (EMBL) amb el seu amic Eric Wieschaus i des de 1985 és directora de la divisió genètica de l'Institut Max Planck de Biologia del Desenvolupament a Tübingen,[3] essent, en el moment de ser nomenada, la tercera dona en setanta-quatre anys d'història de la Universitat de Tubinga.[4]
Remove ads
Els seus treballs es desenvolupen, fonamentalment, en el camp de la influència de la genètica sobre el desenvolupament embrionari del fetus.[1] Al costat d'Edward Bok Lewis i Eric Wieschaus van identificar en la Drosophila melanogaster, anomenada popularment mosca del vinagre, una sèrie de gens que determinen l'evolució dels diferents segments de l'animal i decideixen la seva conversió en òrgans especialitzat, principi que es manté durant la gènesi humana. Al costat de Wieschaus aconseguí identificar els cromosomes d'aquesta mosca mitjançant el microscopi òptic, i van concloure que dels 20.000 gens de la Drosophila melanogaster 5.000 són importants i 140 essencials.[5]
Remove ads
El 1995 els tres científics foren guardonats amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus estudis sobre els mecanismes genètics que controlen el desenvolupament de l'embrió humà mitjançant l'estudi de la mosca de la fruita o Drosophila melanogaster.[5]
En honor seu s'anomenà l'asteroide (15811) Nüsslein-Volhard descobert el 10 de juliol de 1994 per Freimut Börngen.[6]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
Remove ads