Chen Yi

Chen Yi (xinès tradicional: 陳毅, xinès simplificat: 陈毅, pinyin: Chén Yì; Lezhi, Chengdu, Sichuan, 26 d'agost de 1901 - Beijing, 6 de juny de 1972) va ser un comunista xinés, comandant militar i polític de la República Popular de la Xina.^[1]

Chen Yi

Nom original	(zh-cn) 陈毅
Biografia
Naixement	26 agost 1901 Lezhi County (RP Xina) (en)
Mort	6 gener 1972 (70 anys) Pequín (RP Xina)
Sepultura	Cementiri Revolucionari de Babaoshan
Ministre d'Exteriors de la República Popular de la Xina
1958 – 1972 ← Zhou Enlai – Ji Pengfei (en)  →
Secretari del Comitè de Xangai del Partit Comunista Xinès
1950 – 1954 ← Rao Shushi (en) – Ke Qingshi (en)  →
Alcalde de Shanghai
28 maig 1949 – novembre 1958 ← Chao Tzu-k'ang (en) – Ke Qingshi (en)  →
Viceprimer ministre de la República Popular de la Xina
Dades personals
Formació	Universitat de Shanghai Acadèmia Militar Whampoa
Activitat
Ocupació	polític, diplomàtic
Activitat	1927 -
Partit	Partit Comunista Xinès
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit Popular d'Alliberament
Rang militar	Marshal of the People's Republic of China (en)
Conflicte	Segona Guerra Mundial Aixecament de Nanchang Shanghai Campaign (en)
Participà en
18 abril 1955	Conferència de Bandung
Família
Cònjuge	Zhang Qian (1940–1972), mort de la persona
Fills	Chen Haosu, Chen Danhuai, Chen Xiaolu, Cong Jun
Premis
Second Class Red Star Medal (en)  estratega de l'Exèrcit Popular d'Alliberament

Chen Yi va nàixer a Sichuan, en una família moderadament acomodada. Company de Lin Biao en els seus dies de guerrillers, Chen va ser comandant del Nou Quart Exèrcit, una unitat de l'Exèrcit Nacional Revolucionari durant la Segona Guerra Sinó-Japonesa (1937-1945).

Així mateix, va encapçalar la contraofensiva de Shandong durant l'última fase de la Guerra Civil i, després, va comandar els exèrcits comunistes que van vèncer a les forces del Kuomintang en Huai-Hai i van conquistar la regió baixa del Iangtsé el 1948.

En 1955, Chen Yi va ser nomenat Mariscal (Yuan Shuai) de l'Exèrcit Popular d'Alliberament i, després de la fundació de la República Popular de la Xina en 1949, va ser nomenat alcalde de Shanghai.^[2] També va exercir de Vice-primer Ministre de 1954 a 1972 i de Ministre de Relacions Exteriors de 1958 a 1972. També va ser president de la Universitat Xinesa d'Afers exteriors de 1961 a 1969.

En 1967, durant l'anomenada Revolució Cultural, Chen Yi va ser purgat encara que no oficialment destituït, per la qual cosa Zhou Enlai va exercir les màximes tasques diplomàtiques del país en el seu lloc.^[1] Després de la mort del mariscal Lin Biao el 1971, va ser restaurat, encara que no a tots els seus càrrecs. Chen mor el 6 de gener del 1972,^[1] on es va poder vore Mao Zedong, en la que va ser la seua última aparició pública, així com la única aparició que feu al funeral de ningú durant la Revolució Cultural.^[3]

Referències

1. Stewart, Ian «CHINA ANNOUNCES DEATH OF CHEN YI». The New York Times, 11-01-1972. ISSN: 0362-4331.
2. Bergère, Marie-Claire Bergère. Histoire de Shanghai (en francès). Fayard, 2002, p. 361. ISBN 9782213609553.
3. Perlez, Jane «A Leader in Mao’s Cultural Revolution Faces His Past» (en anglès). The New York Times, 06-12-2013. ISSN: 0362-4331.