Charles Proteus Steinmetz, originalment Karl August Rudolf Steinmetz, (1865 - 1923) fou un matemàtic i enginyer elèctric.[1] És conegut per la descoberta del fenomen de la histèresi magnètica i per introduir nous mètodes de càlcul de circuits de corrent altern.[2]
Charles Proteus Steinmetz el 1915 amb la medalla de la convenció d'enginyeria elèctrica de Cincinnati. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (de) Karl August Rudolph Steinmetz 9 abril 1865 Breslau (Polònia) |
Mort | 26 octubre 1923 (58 anys) Schenectady (Nova York) |
Sepultura | Vale Cemetery and Vale Park (en) |
Religió | Agnosticisme |
Formació | Universitat de Breslau |
Es coneix per | Corrent altern, histèresi |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtic |
Ocupació | Enginyeria elèctrica |
Ocupador | Union College (1902–1923) |
Partit | Partit Socialdemòcrata d'Alemanya Partit Socialista d'Amèrica |
Membre de | |
Premis | |
| |
Va néixer a Breslau, el 1865, patint nanisme, cifosi i displàsia. Tot i així, ben aviat va demostrar una gran capacitat en matemàtiques, física i literatura clàssica.[1] Posteriorment va estudiar matemàtiques i química a la Universitat de Breslau, però es va veure obligat a marxar el 1888, primer a Zúric i l'any 1889 als Estats Units, per la seva ideologia socialista.
L'any 1889 va començar a treballar a la companyia General Electric.
Els seus treballs més reconeguts es basen en el corrent altern, camp on va promoure l'ús dels nombres complexos; també va estudiar el cicle d'histèresi dels materials ferromagnètics. El 1902 va entrar com a professor de la Universitat de Schenectady, ubicada a Nova York, on va romandre fins a la seva mort.[2]
El seu treball va ajudar a imposar la distribució de l'energia elèctrica per mitjà de tensions alternes i no contínues com es feia fins a la seva època i a més a més va patentar un gran nombre d'invencions amb aplicacions pràctiques de l'energia elèctrica: motors, generadors, transformadors, estufes...[3]
Referències
Vegeu també
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.