Cep (bolet)
bolet comestible From Wikipedia, the free encyclopedia
bolet comestible From Wikipedia, the free encyclopedia
El cep o buixó (Boletus edulis, del llatí boletus: bolet) és a la majoria de països europeus el bolet per excel·lència.[1] És molt semblant al Boletus aestivalis i al siureny (Boletus aereus), amb el qual sovint se'l confon.[2][3]
Boletus edulis  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
_Boletus_edulis.jpg) | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Estat de conservació | |||||||||
 | |||||||||
| Risc mínim | |||||||||
| UICN | 122090234 | ||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Boletales | ||||||||
| Família | Boletaceae | ||||||||
| Gènere | Boletus | ||||||||
| Espècie | Boletus edulis Bull., 1782 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Sinònims | Boletus clavipes Boletus elephantinus Boletus olivaceobrunneus Boletus persoonii Boletus quercicola Boletus slovenicus Boletus solidus Boletus venturii Boletus edulis var. clavipes Suillus citrinus Boletus edulis subsp. trisporus Leccinum edule Leccinum elephantinum Boletus edulis subsp. clavipes Boletus edulis var. albus Boletus edulis var. citrinus Boletus edulis subsp. betulicola Boletus edulis subsp. slovenicus Boletus edulis var. abietis Boletus edulis var. arcticus Boletus edulis var. arenarius Boletus edulis var. betulicola Boletus edulis var. communis Boletus edulis var. grandedulis Boletus edulis var. laevipes Boletus edulis var. ochraceus Boletus edulis var. piceicola Boletus edulis var. pseudopurpureus Boletus edulis var. quercicola Boletus edulis var. quercus Boletus edulis var. tuberosus Boletus betulicola Boletus reticulatus var. albus Boletus reticulatus var. citrinus Boletus edulis f. betulicola Dictyopus edulis
| ||||||||
Capell primer hemisfèric i després convex-aplanat de color marró-castany de tonalitat força variable. La superfície és viscosa i presenta rugositats. El peu, color gris-avellana, és quasi ovoide i acilindrat en els exemplars adults. La carn és blanquinosa.[4][5]
Es fan, de manera molt abundant quan les condicions són bones, en fagedes, rouredes i alzinars. Finals d'estiu, octubre fins a la tardor.[6]
Es pot menjar cru en amanides (amb vinagre, oli, sal), assecat, cuit i en oli (confitat).
Del mateix gènere del Boletus edulis és el mataparent (Boletus satanas), un bolet tòxic.[7]
.jpg)
.svg){kind=icon}
