Central Line és una línia de ferrocarril de trànsit ràpid del Metro de Londres (en anglès London Underground), que apareix al mapa (the Tub map) de color vermell. La línia circula de l'estació d'Epping a West Ruislip i el traçat de la línia és soterrat a gran profunditat, a Londres aquest tipus de línies són conegudes com el tub (en anglès the tube) per la forma que tenen els túnels, també té trams en superfície. El seu recorregut és est-oest travessant Londres, i és la línia més llarga. Abans que tanquessin el tram Epping - Ongar, l'estació Ongar era la més allunyada de tota la xarxa.
| |||||||||||||||||||||||||||||||||
| Color al mapa | Vermell | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Obertura | 1900 | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Tipus de línia | Profunda | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Material rodant | Sèrie 1992 | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Estacions | 49 | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Longitud | 74 (km) | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Cotxeres i tallers | Ruislip Hainault White City | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Viatges fets | 183.512.000 (per any) | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Línies de Transport for London | |||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Inicis
L'origen de la línia està relacionat amb el Central London Railway, que en 1891 pretenia unir Shepherd's Bush i Bank, amb una extensió fins a Liverpool Street (aprovada en 1892). Però, la construcció es va allargar en el temps dos cops (en 1894 y 1899). Finalment, el 27 de juny de 1900 es va inaugurar la línia fins a Bank, malgrat que els trens no van començar a circular fins a 30 de juliol. Els trens originals estaven arrossegats per locomotores elèctriques. Les estacions originals, algunes de les quals encara existeixen, van ésser dissenyades per l'arquitecte Harry Bell Measures.
La història d'aquest ferrocarril ha passat per nombrosos problemes. Encara que el túnels tinguessin un diàmetre inusual (3,56 metres), no estaven correctament anivellats; els trens, més petits que l'amplada del túnel, no hi cabien. Es pensa que el problema va ser degut a un error dels enginyers per no haver comptat l'alçada dels rails. La solució va ser retallar una mica l'alçada dels rails i la part superior dels túnels.
Els trens de la línia no poden ser utilitzats a altres línies de la xarxa, ja que treballen en mode automàtic (Automatic Train Operation), no tenen trip-cock (sistema de frenat d'emergència en les vies), això podria interferir en el sistemes de seguretat de les altres línies.
Quan la línia va ser construïda, la secció sota el barri financer City es va dissenyar seguint la forma dels carrers, evitant passar sota edificis. Com a resultat, aquesta secció presenta moltes corbes tancades entre Chancery Lane, Bank y Liverpool Street, per això, aquest tram és propens als descarrilaments. Un dels casos més extrems és l'estació de Bank, amb una forma tan corbada que no és possible veure el final de l'andana, i per això posen el famós missatge 'mind the gap', que vol dir 'vigilin el forat que hi ha entre el tren i l'andana'.
Des de la seva inauguració, la tarifa aplicada als bitllets durant molt de temps va ser de dos penics, independentement del trajecte a realitzar; per això, la línia es coneixia com a "Twopenny Tube". Des de juny de 1907 es van utilitzar bitllets de dos y tres penics; en 1909 es va afegir un altre billet d'un penic.
Extensions de la línia
- 1908
- extensió fins a l'oest a través d'un remolí fins a l'estació de Wood Lane, per a l'exposició franco-britànica de 1908.
- 1912
- extensió cap a l'est fins a Liverpool Street.
- 1920
- construcció cap a l'oest d'un petit ramal per a unir la línia a l'Ealing and Shepherd's Bush Railway, de la Great Western Railway (GWR), permetent als trens arribar a l'estció d'Ealing.
- 1935
- la London Transport va proposar les següents actuacions per a ampliar la línia Central:
- "construir i electrificar dues vies de la GWR entre North Acton i West Ruislip, permetent així que els trens de la línia Central, partint des de Wood Lane, utilitzaren les vies;"
També es va planejar afegir una extensió entre West Ruislip i Denham (es va arribar a posar als plànols de la xarxa en aquells temps), però es va abandonar per les mateixes raons (relacionades amb les zones verdes, anomenades Green Belt) que el pla de Northern Heights pensat per a la línia Northern.
- "construir un ferrocarril subterrani que continués la línia Central London des de Liverpool Street cap a l'est, arribant a punts on connectaria amb les estacions de Loughton i Grange Hill (probablement a prop de Leyton i Newbuty Park), permetent així que els trens passessin per les estacions del 'West End' Londinenc, estalviant-se la congestionada ruta de Stratford.
- Malgrat que els treballs en aquest tram ja estaven completats abans de la II Guerra Mundial, la seva obertura al públic es va endarrerir, perquè el tram estava replet de munició per la guerra. Finalment, al desembre de 1946 el ramal es va obrir fins a Stratford. Els trens de la British Railways accedíen a les vies per la línia Central mitjançant un enllaç que unia Temple Mills East i Leyton. Entre aquests trens estaven els que cobríen el trajecte entre Epping i Ongar.
- 1949
- extensió fins a Epping, apropiant-se de la línia controlada per la BR.
- 1957
- extensió des de Epping fins a Ongar, apropiant-se de la línia controlada per la BR.
Ramal de Richmond
Uns plans per a l'extensió de la línia foren publicats el 1912 que deia d'allargar la línia des de Shepherd's Bush via Goldhawk Road, Stamford Brook Road i Bath Road fins a Turnham Green i Gunnersbury, incloient-hi estacions a Hammersmith Grove, Paddenswick Road, Rylett Road, Stamford Gardens, Turnham Green and Heathfield Terrace. Això hauria "inutilitzat" els trens de la Central Railway Line que passaven per l'estació de Richmond i més lluny. La ruta va ésser autoritzada el 1913[1] però no va ser posada en marza un any després de la I Guerra Mundial. El 1919 una ruta alternativa va ser publicada, construint un tunel connectant amb les vies del London and South Western Railway (L&SWR), Shepherd's Bush station via Hammersmith (Grove Road) station i Turnham Green. Encara que l'autorització per aquesta ampliació,[2] la connexió no es va realitzar mai, i aquest tram va ser posteriorment utilitzat per la Piccadilly line quan s'estenia fins a l'estació de Hammersmith el 1932.[3] La propsta s'ha tornat a tindre en compte i està sent estudiada.[4]
Igual que passa amb tota la xarxa, la línia Central utilitza un únic tipus de comboi. Entre abril de 1993 i el 17 de febrer de 1995 es va introduir la sèrie de 1992 que actualment es utilitza. Aquesta sèrie va ser la primera a utilitzar un sistema automàtic per a anunciar la següent estació i les connexions existents en aquesta. Tots els trens, que compten amb 8 cotxes, estan pintats amb els clàssics colors vermell, blanc i blau del Metro de Londres.
En 1996 es va introduir a la línia el "Automatic Train Operation", un sistema de control automàtic dels trens, el qual s'ha anat posant en servei gradualment al llarg dels diferents trams de la línia.
En ordre d'oest a est. Les estacions en cursiva actualment no son part de la línia Central.
Ramal West Ruislip
- Final de Línia: West Ruislip, oberta el 21 de novembre de 1948 com a West Ruislip (for Ickenham); la segona part del nom es va eliminar posteriorment.
- Ruislip Gardens, oberta el 21 de novembre de 1948.
- South Ruislip, oberta el 21 de novembre de 1948.
- Northolt, oberta el 21 de novembre de 1948.
- Greenford, oberta el 30 de juny de 1947.
- Perivale, oberta el 30 de juny de 1947.
- Hanger Lane, oberta el 30 de juny de 1947.
El ramal s'uneix en North Acton al de Ealing Broadway."
Ramal Ealing Broadway
Aquesta fou la secció principal fins a les ampliacions posteriors a la guerra.
- Final de Línia: Ealing Broadway, oberta el 3 d'agost de 1920.
- West Acton, oberta el 5 de novembre de 1923.
El ramal s'uneix en North Acton al de West Ruislip, utilitzant antiguas vies de la GWR.
- North Acton, oberta el 5 de novembre de 1923; des d'aquest punt s'utilitzen les vies de la línia Central.
- East Acton, oberta el 3 d'agost de 1920.
- White City, oberta el 23 de novembre de 1947.
- Wood Lane, oberta el 14 de maig de 1908; tancada el 22 de novembre de 1947.
- Shepherd's Bush, oberta el 30 de juliol de 1900.
- Holland Park, oberta el 30 de juliol de 1900.
- Notting Hill Gate, oberta el 30 de juliol de 1900.
- Queensway, oberta el 30 de juliol de 1900 com a Queens Road; reanomenada l'1 de setembre de 1946.
- Lancaster Gate, oberta el 30 de juliol de 1900.
- Marble Arch, oberta el 30 de juliol de 1900.
- Bond Street, oberta el 24 de setembre de 1900.
- Oxford Circus, oberta el 30 de juliol de 1900.
- Tottenham Court Road, oberta el 22 de juny de 1907 com a Oxford Street; redenominada el 9 de març de 1908.
- Museu Britànic, oberta el 30 de juliol de 1900; tancada el 24 de setembre de 1933.
- Holborn, oberta el 25 de setembre de 1933 com a Holborn (Kingsway); la segona part del nom es va eliminar posteriorment.
- Chancery Lane, oberta el 30 de juliol de 1900; reanomenada a Chancery Lane (Grays Inn) el 25 de juny de 1934; la segona part del nom es va eliminar posteriorment.
- St. Paul's, oberta el 30 de juliol de 1900 com a Post Office; redonominada l'1 de febrer de 1937.
- Bank, oberta el 30 de juliol de 1900.
- Liverpool Street, oberta el 28 de juliol de 1912.
- Bethnal Green, oberta el 4 de desembre de 1946.
- Mile End, oberta el 4 de desembre de 1946.
- Stratford
, primer servei el 4 de desembre de 1946. - Leyton, primer servicio el 5 de maig de 1947.
- Leytonstone, primer servei el 5 de maig de 1947.
La línia es divideix en dos rames.
Ramal Woodford
- Wanstead, oberta el 14 de desembre de 1947.
- Redbridge, oberta el 14 de desembre de 1947.
- Gants Hill, oberta el 14 de desembre de 1947.
- Newbury Park, primer servei el 14 de desembre de 1947.
- Barkingside, primer servei el 31 de maig de 1948.
- Fairlop, primer servei el 31 de maig de 1948.
- Hainault, primer servei el 31 de maig de 1948.
El límit entre el Gran Londres y Essex es troba a Grange Hill.
- Grange Hill, primer servei el 21 de novembre de 1948.
- Chigwell, primer servei el 21 de novembre de 1948.
- Roding Valley, primer servei el 21 de novembre de 1948.
El ramal finalitza a Woodford (excepte en hores punta).
Ramal Ongar (actualment ramal Epping)
- Snaresbrook, primer servei el 14 de desembre de 1947.
- South Woodford, primer servei el 14 de desembre de 1947 com a South Woodford (George Lane); reanomenada el 1950.
- Final del ramal Woodford: Woodford , primer servei el 14 de desembre de 1947.
El límit entre el Gran Londres i Essex es troba entre Woodford i Buckhurst Hill.
- Buckhurst Hill, primer servei el 21 de novembre de 1948.
- Loughton, primer servei el 21 de novembre de 1948.
- Debden, primer servei el 25 de setembre de 1949.
- Theydon Bois, primer servei el 25 de setembre de 1949.
- Final de línia: Epping, primer servei el 25 de setembre de 1949.
La resta de les estacions fins a Ongar eren servides per un servei de llançadora des de Epping.
- North Weald, primer servei el 25 de setembre de 1949; tancada el 30 de setembre de 1994.
- Blake Hall, primer servei el 25 de setembre de 1949; tancada el 31 d'octubre de 1981.
- Ongar, primer servei el 25 de setembre de 1949; tancada el 30 de setembre de 1994, poc després que un búnker de seguretat, disponible per al govern i per personal de defensa en cas d'emergència nacional, deixarà de ser utilitzat.
| Ramal de West Ruislip | |||
| Estació | Imatge | Apertura | Informació addicional |
|---|---|---|---|
West Ruislip  |  | 21 de novembre, 1948 | Final de línia Oberta com a West Ruislip (per Ickenham); el sufix va ser elidit. |
| Ruislip Gardens |  | 21 de novembre, 1948 | |
| South Ruislip |  | 21 de novembre, 1948 | |
| Northolt |  | 21 de novembre, 1948 | |
| Greenford |  | 30 de juny, 1947 | |
| Perivale |  | 30 de juny, 1947 | |
| Hanger Lane |  | 30 de juny, 1947 | |
| Ramal es fusiona amb el tram central a North Acton | |||
| Ramal d'Ealing Broadway | |||
Ealing Broadway ( Trains to Heathrow) |  | 3 d'agost, 1920 | Final de línia |
| West Acton |  | 5 de novembre, 1923 | |
| Ramal es fusiona amb el tram central a North Acton | |||
| Tram Central | |||
| North Acton |  | 5 de novembre, 1923 | |
| East Acton |  | 3 d'agost, 1920 | |
| White City |  | 23 de novembre, 1947 | |
| Shepherd's Bush |  | 30 de juliol, 1900 | Renovada al 2008 |
| Holland Park |  | 30 de juliol, 1900 | |
| Notting Hill Gate |  | 30 de juliol, 1900 | |
| Queensway |  | 30 de juliol, 1900 | Oberta com a Queens Road; reanomenada a l'1 de setembre, 1946 |
| Lancaster Gate |  | 30 de juliol, 1900 | |
| Marble Arch |  | 30 de juliol, 1900 | |
| Bond Street |  | 24 de setembre, 1900 | |
| Oxford Circus |  | 30 de juliol, 1900 | |
| Tottenham Court Road |  | 22 de juny, 1907 | Oberta com a Oxford Street; reanomenada al 9 de març, 1908 |
| Holborn |  | 25 de setembre, 1933 | Oberta com a Holborn (Kingsway); el sufix va ser elidit. |
| Chancery Lane |  | 30 de juliol, 1900 | Reanomenada Chancery Lane (Grays Inn) 25 de juny, 1934; el sufix va ser elidit. |
| St. Paul's |  | July 30, 1900 | Oberta com a Post Office; reanomenada 1 de febrer, 1937 |
| Bank |  | 30 de juliol, 1900 | |
| Liverpool Street ( Trens a Stansted) |  | 28 de juliol, 1912 | |
| Bethnal Green |  | 4 de desembre, 1946 | |
| Mile End |  | 4 de desembre, 1946 | |
Stratford   |  | 4 de desembre, 1946 | |
| Leyton |  | 5 de maig, 1947 | |
| Leytonstone |  | 5 de maig, 1947 | |
| El tram Central es desdobla en els ramals Epping i Hainault Loop | |||
| Ramal Epping | |||
| Snaresbrook |  | 14 de desembre, 1947 | |
| South Woodford |  | 14 de desembre, 1947 | Oberta com a South Woodford (George Lane); reanomenada 1947 |
| Woodford |  | 14 de desembre, 1947 | Final del Hainault Loop |
| Buckhurst Hill |  | 21 de novembre, 1948 | |
| Loughton |  | 21 de novembre, 1948 | |
| Debden |  | 25 de setembre, 1949 | |
| Theydon Bois |  | 25 de setembre, 1949 | |
| Epping , |  | 25 de setembre, 1949 | Final de línia |
| Hainault Loop | |||
| Wanstead |  | 14 de desembre, 1947 | |
| Redbridge |  | 14 de desembre, 1947 | |
| Gants Hill |  | 14 de desembre, 1947 | |
| Newbury Park |  | 14 de desembre, 1947 | |
| Barkingside |  | 31 de maig, 1948 | |
| Fairlop |  | 31 de maig, 1948 | |
| Hainault |  | 31 de maig, 1948 | |
| Grange Hill |  | 21 de novembre, 1948 | |
| Chigwell |  | 21 de novembre, 1948 | |
| Roding Valley |  | 21 de novembre, 1948 | Actualment, l'estació menys utilitzada de la xarxa |
| Els trens passen al ramal d'Epping a Woodford i acbaen el seu recorregut (excepte hores punta) | |||
Final a Woodford [vegeu Ongar Branch] (excepte hores punta)
Estacions del Ramal d'Ongar
- Denham (mai connectada)
- Harefield Road (mai oberta)
- Wood Lane (tancada 1947)
- British Museum (tancada 1933)
- North Weald primer oberta al 25 de setembre, 1949; tancada 30 de setembre, 1994.
- Blake Hall primer oberta al 25 de setembre, 1949; tancada: 31 d'octubre, 1981.
- Ongar primer oberta al 25 de setembre, 1949; 30 de setembre, 1994.
Estació de Gants Hill
Estació de Chigwell, al Ramal de Woodford
Estació de Chigwell
'roundel' de l'estació d'Epping, el final de la línia, i el principi del Ramal d'Ongar
Estació d'Epping, el final de la línia, i el principi del Ramal d'Ongar
Estació d'Ealing Broadway
Estació de Lancaster Gate
Estació de Liverpool Street
Estació d'Oxford Circus
andanes de l'estació de Stratford
Estació de Stratford, amb el lema dels jocs olímpics del 2012
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
