Cementiri de Sant Andreu
cementiri barceloní From Wikipedia, the free encyclopedia
cementiri barceloní From Wikipedia, the free encyclopedia
El Cementiri de Sant Andreu és un recinte funerari del barri de Porta de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Cementiri de Sant Andreu | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Cementiri | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Porta (Barcelonès) | |||
Localització | Garrofers, 35-47 i Escultor Ordóñez, 134-140 | |||
| ||||
Bé amb protecció urbanística | ||||
Tipus | bé amb elements d'interès | |||
Id. Barcelona | 2867 | |||
Fou inaugurat el 1834 com a necròpolis del municipi de Sant Andreu de Palomar, arran de l'ordre reial que prohibia els enterraments en els cementiris parroquials. Després del cementiri del Poblenou, va ser el segon del Pla de Barcelona, i es va fer a la rodalia del poble, en els terrenys de la masia de Can Calç.
S'amplià el 1899 amb 500 nínxols nous i un projecte de Pere Falqués. El 1913 s'hi va fer una nova capella i el 1919 l'última ampliació, per l'arquitecte Agustí Domingo i Verdaguer. El 1927 es va inaugurar la nova façana que dona al carrer dels Garrofers, obra d'Agustí Domingo Verdaguer. Ramon Tèrmens Mauri va projectar l'actual capella el 1955, acabada el 1958 en un estil organicista.
Hi ha un recinte hebreu amb tombes a terra, segons la tradició jueva. També hi ha el cementiri militar de la ciutat, en el qual hi ha el Panteó del Soldat, destinat a soldats sense recursos, atribuït a l'escultor Frederic Marès i l'arquitecte Juan Gordillo (1941-1955). Una de les tombes més visitades és la de Francesc Pla, conegut com el «santet de Sant Andreu», un seminarista jove a qui el bisbe va prohibir dir missa perquè la seva mare practicava l'espiritisme i que, segons la tradició, va morir de pena.
Al cementiri s'hi pot trobar el Monument al Soldat, l'únic panteó militar de la ciutat, format per vuit tombes i creat a la dècada de 1940, per tal de donar sepultura als militars del bàndol franquista que no disposaven de recursos suficients per a pagar-se l'enterrament.[2] El 14 d'octubre de 2019 fou objecte d'un atac anònim amb pintura marró, que embrutà els respectius nínxols.[2] Les entitats municipals a càrrec descartaren tramitar denúncia formal mentre que la Inspecció General de l'Exèrcit de Terra sí que denuncià els fets davant dels Mossos d'Esquadra.[2] Anualment, cap al mes de novembre, l'Exèrcit de Terra espanyol hi ret un homenatge als caiguts.[2]
Entre les persones que s'hi han enterrades hi ha (per ordre cronològic de mort):
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.